Publicitat

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

Publicat el 5.5.2025 9:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’oreneta de ribera (Riparia riparia) és un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Algunes orenetes de ribera es queden per criar a Catalunya (unes 6.000 parelles), en nuclis reproductors localitzats a les conques dels rius, ja que crien preferentment en talussos sorrencs fluvials formant colònies, i la resta de la nombrosa població europea (unes 10.000.000 parelles) segueixen migrant cap al nord. De la família d’orenetes a Barcelona podem veure el roquerol tot l’any, a Collserola, però la resta, l’oreneta vulgar, la cuablanca, la de ribera (que és de les primeres en arribar) i la cua-rogenca, són estivals.

Publicitat

És un ocell petit, d’uns 12 cm de longitud, amb la part superior marró i una part inferior clara on destaca un collaret marronós. Té un bec prim i curt de color negre, i la cua és curta i sense forquilla. Es diferencia de la resta d’orenetes perquè és la més petita; per la cua, ja que la vulgar i la cua-rogenca tenen la cua forcada; i pel ventre clar amb el collaret, ja que el roquerol i la cuablanca són llisos. Té un vol àgil i s’alimenta principalment caçant insectes en vol, també menja aranyes i captura insectes des del terra o des de l’aigua.

Publicitat

La cria de l’oreneta de ribera és sensible a disposar de talussos en zones fluvials, amb el problema que aquests talussos sorrencs han de ser prou tous per poder-hi excavar el niu però prou estables perquè no s’erosionin amb facilitat i que siguin inaccessibles a les serps i altres predadors terrestres, fet que provocaria l’abandonament de la colònia. Per això s’estan començant a crear colònies artificials de formigó en graveres, com a l’estany d’Ivars i Vila-Sana.

Barcelona té un atractiu per al turisme ornitològic, ja que si bé durant l’estiu s’han censat 83 espècies diferents, durant la resta de l’any s’hi arriben a veure més de 200 espècies; a més d’aquestes, des de la ciutat també es poden visitar molts ecosistemes propers, que van de l’estepàric dels secans de Lleida als d’alta muntanya dels Pirineus, i així ampliar fins a 456 ocells, que és la llista completa d’ocells que s’han vist fins ara a Catalunya. Durant les dues migracions anuals, milions d’ocells creuen el país en les dues direccions, aquest fenomen és seguit a casa nostra per centenars d’ornitòlegs, tant amb observacions com amb captures i anellaments, i les dades es recullen en el projecte Migracions de l’ICO-Institut Català d’Ornitologia.

La dita: Per l’abril, orenetes mil.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs
spot_img

La pesta porcina tanca Collserola: aquestes són les restriccions i recomanacions

Ja són sis els senglars trobats morts per aquest virus a la serra, en el que és el primer brot que es detecta des del 1994 a l'estat espanyol

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí