Magalí Sare surt ovacionada de Luz de Gas al final de la gira ‘Esponja’

Necessitava un gran concert i Magalí Sare el va poder fer al Luz de Gas, el dissabte 25 de febrer. El concert va acabar amb la interpretació de Sempre vens assim, que Sare va cantar rodejada dels seus músics habituals i de col·laboradors especials com Clara Peya, Judit Neddermann, Eva Fernández, Guillem Roma i molts altres. Llavors, el concert ja s’havia transformat en una gran festa per celebrar el final de gira d’Esponja, el seu darrer treball, a Barcelona i dins del festival Empremtes. 

Una estona abans de començar el concert, totes les cadires de la sala ja estaven ocupades: hi havia molt bon ambient i moltes ganes. Sare va introduir l’espectacle llegint un poema de Kae Tempest i tot seguit la va envoltar el seu grup, amb el guitarrista Sebastià Gris, estret col·laborador, al capdavant de la banda on també hi havia el multi instrumentalista Dani López i el bateria Josep Cordobés. Van anar caient les peces d’Esponja que semblaven noves, i va recitar la cançó-poema No sé cantar que va obrir el torn de col·laboracions, com la d’una amiga ucraïnesa o la de Guillem Roma, un dels moments brillants del concert.

Cap a la part final, Clara Peya va tocar el piano meravellosament i la mateixa Magalí va proposar fer una gira juntes, amb piano i veu… Amb Judit Neddermann van protagonitzar un espectacular duel de veus, que va portar al final del concert, a la festa, on el saxo d’Eva Fernández i la flauta travessera de la Magalí van aixecar el públic.

En aquest concert, Sare va demostrar els seus dots artístics com a compositora, flautista, pianista i com a cantant excepcional, amb la seva peculiar veu. Però també va demostrar saber controlar un concert amb molta gent intervenint i, part d’oferir una música de qualitat, va saber afegir-hi molta alegria. Dins de la dualitat que caracteritza moltes de les seves lletres i que materialitzava amb el vestit que portava: una banda amb pantalons i l’altra amb faldilles. Com diu la lletra de No sé cantar, “canto per posseir coses immaterials, per conèixer allò que crec que sóc, o per deixar de ser algú […] canto constantment: per se lliure per dins i per fora […] canto per somiar i somio que canto, canto per animar la festa…”. Aquesta nit, al Luz de Gas, Magalí Sare ho va aconseguir.