Entrevista
Jesús Mestre
Magalí Sare visitarà aviat la sala Luz de Gas, on farà un concert especial a la seva ciutat, rodejada de col·aboradors, músics i amics. Serà el darrer concert de la gira del disc Esponja a Barcelona. És, doncs, una oportunitat única per gaudir d’una veu molt peculiar, politímbrica, en el concert final del festival Empremtes 2023.
La música ha format part de la teva vida des de sempre?
Soc la petita de tres germans i el pare és músic. A casa sempre hi ha instruments i el pare canta molt bé. És una riquesa molt forta, i una sort i un privilegi viure-ho. Facilita el camí per ser música, artista. Volia ser flautista de clàssica i jazz, i a casa tenia ple suport per ser artista. És una gran sort, i penso que té molt mèrit voler ser músics mancats d’aquest entorn. A Catalunya, la música no està prou integrada a la vida quotidiana: és difícil que a les sobretaules apareix-hi una guitarra o una flauta, i la gent es posi a cantar.
Com et formes com a música?
Em formo a casa, amb el pare i la germana gran. Però també són molts anys d’anar al conservatori, fins al 2017 quan amb 25 anys em graduo com a cant i jazz. És un llarg trajecte que passa per la família, l’escola, el conservatori, però també et formes tocant amb gent, viatjant o escoltant música, molta música.
“A Catalunya, la música no està prou integrada en la vida quotidiana”
Com t’ha ajudat la clàssica i el jazz en la teva carrera?
Haver estudiat jazz i música clàssica i moderna enriqueix molt. Però pateixes molt estudiant música clàssica, passes molt estrès, molta por a no fer-ho bé…, jo no suportava el ritme, però m’agrada molt la clàssica. Per això em vaig centrar més en el jazz, la improvisació, que és una filosofia del joc. Quan anava a un concert de jazz, emfatitzava amb els intèrprets i amb els compositors del tema que escoltava.
Quins són els teus referents musicals?
Referents poden ser la música que escoltava la meva germana gran, vuit anys major que jo, les meves mestres o l’Ella Fitzgerald… gairebé sempre han estat dones.
Els teus instruments són la veu i la flauta travessera?
Sí, la veu i la flauta, però també la bateria. Pensava que era una flautista que, de vegades, cantava. Però cada vegada cantava més i tocava menys la flauta. Amb el Quartet Mèlt vaig començar a professionalitzar-me i, llavors, només cantava.
El teu primer àlbum com a compositora, Cançons d’amor i dimonis (2018), és un disc de jazz?
En aquell moment pensava que era un disc eclèctic, fins i tot minimalista. Però amb el temps, ara, trobo que és un disc amb una sonoritat molt de jazz.
“Sempre m’estic buscant, no considero que hagi trobat un estil”
El teu darrer treball, Esponja (2022) és un treball molt madur. Consideres haver trobat un estil personal?
Per res del món. És un disc més madur, però encara no he trobat el meu estil. Sempre m’estic buscant i no considero que hagi trobat un estil personal. Quan veig que em repeteixo, tendeixo a voler canviar, però això sé que ho he d’evitar si vull continuar madurant. Tinc la sort o la maledicció de tenir una veu molt politímbrica i això permet anar per molts llocs, però no m’ajuda a definir-me. Sempre m’estic buscant.
Fa uns anys vas treballar amb la pianista Clara Peya, després amb el guitarrista mallorquí Sebastià Gris o el contrabaixista Manel Fortià. A Esponja trobem les col·laboracions del cantant portuguès Salvador Sobral i de Las Migas. Com valores aquestes col·laboracions?
En alguns casos no són col·laboracions, sinó projectes en comú. Amb en Sebastià Gris i el Manel Fortià, per exemple, vam compartir molts concerts i al final hem fet àlbums junts. Amb la Clara va ser una mica més complex, ella em va portar al seu món i va ser una gran experiència, molt enriquidora. En el cas de Salvador Sobral i de Las Migas sí que són col·laboracions, jo els convido a participar en el meu projecte i és molt satisfactori que hi vulguin entrar. No puc estar més feliç que hagin passat. Em van inspirar molt i es va crear una relació bonica. És el millor que pot passar!
Ara que fa pràcticament 10 mesos de la publicació i que estàs girant Esponja, quina valoració fas del treball i de la gira de concerts?
Ho valoro molt positivament. Volia treballar només amb dones, però és difícil; al conservatori era l’única dona. Als primers concerts vaig haver d’adaptar-me al disc, a redescobrir Esponja tot i que jo l’havia parit. Esponja té moltes bromes. Una cançó es diu Hola i en un dels concerts el públic va començar a dir “hola…” i vaig seguir cantant. Va ser guai.
“Al concert de Luz de Gas hi haurà col·laboracions molt fortes”
El 25 de febrer vens a Sant Gervasi, a la Sala Luz de Gas. És un concert important? Amb quines col·laboracions comptaràs?
Hi haurà moltes col·laboracions i molt fortes. I és el concert més rellevant que tinc a la vista, més que el primer de la gira al Petit Palau. La Clara Peya ha confirmat que hi serà i tocarà, i també hi haurà altres cinc o sis col·laboracions especials. Serà el meu darrer concert de la gira d’Esponja a Barcelona. I molta gent em diu que vindrà, amics, músics. Serà un concert molt especial!
