Gent Gran
Andrea Escobar, Fundació Uszheimer
L’home, com a ésser social, té la necessitat d’establir relacions interpersonals i mantenir el contacte social per a desenvolupar-se i incloure’s en la societat on viu. Quan el diagnòstic d’una malaltia neurodegenerativa es presenta a les nostres vides i ho canvia tot, aquesta necessitat continua present i no podem obviar-la. Malgrat que pugui observar-se soledat, introversió o aïllament social en la persona malalta (aspectes que poden aparèixer pels sentiments de por, inseguretat, o dificultats en el pla cognitiu), vol mantenir-se socialment activa perquè li genera benestar emocional i molts altres beneficis.
La persona cuidadora serà clau per facilitar aquest manteniment de les relacions socials en la persona malalta. El seu paper serà fonamental, ja que probablement no només evitarà que la persona se senti sola, sinó que serà aquella figura que acompanya, permet una interacció social sana i benestant, i que és la còmplice que comprèn, està present i cuida. En aquest sentit, és important mantenir les trobades amb amics, reunions familiars, activitats d’oci en família, etc., adaptant-se a la persona a qui s’acompanya i al seu estat. Tanmateix, serà convenient buscar altres maneres de socialitzar, com per exemple acudir a un centre de dia, on, en fer activitats de tota mena, se li obrirà un ampli ventall d’oportunitats de relació entre un grup d’iguals.
Els beneficis de mantenir-se socialment actius i que, per tant, caldrà fomentar en la persona malalta (i en general en persones grans) són, d’una banda, la millora de la salut mental, ja que socialitzant revertim la soledat i aïllament, que poden generar sentiments de inutilitat i desesperació i que són la principal causa de depressió. La millora de l’autoestima també és conseqüència, entre d’altres, d’aquesta socialització: estar en companyia augmenta la seguretat i disminueix l’ansietat. A més, compartir espais amb persones que tenen interessos o situacions similars pot ajudar a enfortir el sentiment de pertinença a un grup (necessitat que s’intensifica quan es viuen pèrdues).
D’altra banda, tenir una xarxa social i familiar fa aflorar el sentiment de responsabilitat, el qual crea raons per mantenir-se bé i ajuda a fomentar un estat mental positiu. Un altre dels beneficis és la millora de la salut física: quan mantenim converses i fem activitats amb altres persones, hi ha una resposta positiva del cos (millor ingesta nutricional i son més reparador). D’altra banda, la socialització és clau per mantenir la plasticitat i agilitat cerebral, ja que la conversa i l’activitat mantenen la ment activa i requereixen l’ús de recursos i l’estimulació de les capacitats cognitives.
En definitiva i concloent, el manteniment de les relacions socials en qualsevol forma ajuda a sentir que les nostres vides tenen un propòsit. Cultivant relacions sòlides i passant estones amb les persones que estimem, obtenim una sensació de plenitud i recordem perquè la vida val la pena.
Andrea Escobar és educadora social
