Opinió
Jaume de Oleza
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes està format per un conjunt de construccions gòtiques. És un conjunt molt espaiós, que va ser fundat el 1327 per la Reina Elisenda de Montcada i el seu marit Jaume II. El Monestir, que als seus inicis estava emmurallat, encara avui dia conserva dues de les antigues torres i dues de les entrades. Des dels seus començaments va estar ocupat per les monges clarisses de clausura fins a l’any 1983, que es va convertir en museu.
En els seus orígens estava sota la protecció del Consell de Cent, que establia un compromís de defensa davant de qualsevol perill. La reina Elisenda de Montcada, va manar construir un pavelló annex en morir el rei, i va habitar-hi fins a la seva mort el 1364. Manifestant en el seu testament que a la seva mort fos enderrocat.
Aquest conjunt d’edificis està format per l’església, construïda en una única nau amb voltes de creueria, presidida per un magnífic retaule de Jaume Huguet (1412-1492). Hi ha un majestuós claustre de tres plantes d’altura, un dels més grans d’Europa. Als capitells de les seves columnes es pot veure els escuts de les cases dels comtes de Barcelona i de Montcada. En un lateral està ubicat la tomba en marbre de la reina que, com a curiositat, té dues parts: una que es visualitza des de l’església on apareix com a reina, i l’altra que des del claustre es pot veure vestida com la vídua del rei. Altres estances destacables són la cuina, on es conserven utensilis antics, la capella de Sant Miquel amb pintures de Ferrer Bassa, la sala capitular, el dormitori, l’abadia, i els magatzems.
En definitiva, tot un complex monumental que l’any 1931 va ser declarat monument històric artístic nacional. Durant un temps, en una part del monestir, es van ubicar unes peces de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, per més tard traslladar-se al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Com a anècdota, podem observar la pedra incrustada al paviment que es troba a l’entrada del monestir. Una gran pedra que en realitat és un menhir megalític que s’anomena Menhir de l’Àngel, i que s’ha conservat des de l’edat mitjana per les creences en les seves propietats tel·lúriques. Durant alguns anys, els serveis d’arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona han realitzat diverses excavacions a la zona, trobant restes del segle XVII, així com les restes també de l’època romana.
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork
