Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Ciència
El Jardí
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha presentat els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, una actuació iniciada a finals de 2024 en el marc de la commemoració dels 700 anys del convent. La investigació inèdita ha permès analitzar de manera integral vuit tombes del segle XIV i analitzar un total de 25 individus. Un estudi que ha aportat algunes sorpreses.
Un dels principals resultats és la revisió de les atribucions històriques de diverses tombes. En alguns casos, com el sepulcre atribuït a Artau de Foces, no s’hi ha identificat cap individu masculí sinó dues dones i tres infants. A la tomba de Francesca Saportella, s’hi han documentat almenys nou individus de cronologies diverses, evidenciant reobertures i alteracions posteriors.
La recerca també ha permès estudiar per primera vegada de manera integral el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada. S’hi han identificat les restes atribuïdes a la fundadora, dipositades en una caixa de fusta medieval, i evidències d’un enterrament amb indumentària austera, probablement vinculada a l’hàbit monàstic. L’anàlisi indica que es tracta d’una dona d’uns 70 anys, amb patologies associades a l’envelliment. Entre les troballes destaquen fragments tèxtils, inclòs un de seda amb oripell.
L’estudi ha documentat una gran diversitat de pràctiques funeràries fins ara poc conegudes al monestir. S’han identificat enterraments en farcells tèxtils i sacs funeraris, així com dipòsits directes dins els sepulcres i la presència d’elements rituals com candeles i cordills. Aquestes evidències apunten a processos de reorganització i reinhumació al llarg del temps.
El projecte, que va començar l’últim terç del 2024, continuarà enguany i durant el 2027. Els resultats finals hauran de permetre resoldre qüestions clau sobre la identitat dels individus, la reutilització de tombes, els rituals funeraris i la i la dinàmica interna d’un centre de poder femení al segle XIV. D’aquesta manera, es podran estudiar aspectes de la societat medieval catalana com la vida quotidiana, la mort, el matronatge, i el poder, la influència i la imatge de la dona a l’edat mitjana.
Informació sobre la Catalunya de l’Edat Mitjana
Aquest estudi multidisciplinari ha combinat arqueologia, antropologia física, restauració, arqueobotànica i paleogenòmica per abordar per primera vegada de manera global les sepultures vinculades als primers anys de la comunitat. En les anàlisis, s’han identificat patologies osteoarticulars, possibles malalties metabòliques i lesions traumàtiques, que aporten informació sobre les condicions de vida i salut dins d’una comunitat femenina d’alt estatus.
També s’ha pogut confirmar la presència d’ofrenes florals i plantes aromàtiques associades als ritus funeraris, així com indicis d’espècies amb possibles usos medicinals o simbòlics. I l’estudi d’ADN ha de permetre confirmar identitats, establir relacions de parentiu i determinar l’origen biològic dels enterrats, però es troba encara en una fase inicial.
