Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Carme Rocamora i Seguí
L’interès dels lectors d’El Jardí reflecteix les preocupacions, els debats i les transformacions que viu el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Des del tancament de comerços històrics fins als conflictes per l’habitatge, passant per qüestions de convivència, medi ambient i inversions municipals. Aquests han estat els deu articles més llegits al web durant el 2025. Un recull que dibuixa un retrat fidel del moment actual del barri i del paper del periodisme de proximitat com a eina per entendre i explicar el territori.
1. Quines nacionalitats predominen a Sarrià-Sant Gervasi?
Aquest article analitza la composició demogràfica del districte a partir de dades oficials, posant el focus en les nacionalitats amb més presència a Sarrià-Sant Gervasi. El reportatge explica com la població estrangera ha anat creixent de manera sostinguda, especialment en determinats barris, i quins col·lectius són majoritaris. També contextualitza aquestes xifres amb factors socioeconòmics, com el preu de l’habitatge, el perfil residencial del districte o la presència de centres educatius i sanitaris internacionals. L’article ajuda a entendre com conviuen les diferents comunitats i quines diferències hi ha respecte a altres zones de Barcelona. A més, obre el debat sobre integració, serveis públics i cohesió social, mostrant que darrere les xifres hi ha una realitat diversa i canviant que influeix directament en la vida quotidiana del barri.
2. Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”
El tancament d’un forn històric de Sarrià sacseja el veïnat i simbolitza la crisi del comerç tradicional. L’article recull el testimoni dels propietaris, que expliquen les dificultats per trobar relleu generacional i personal qualificat per mantenir l’activitat. Més enllà del cas concret, el text reflexiona sobre la pèrdua progressiva d’oficis artesans, l’augment de costos i els canvis en els hàbits de consum. El forn, amb dècades d’història, era un punt de trobada del barri i una peça clau de la memòria col·lectiva. El reportatge posa veu a la nostàlgia dels clients i alerta sobre el risc de perdre identitat a Sarrià si no es protegeix el comerç de proximitat.
Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”
3. Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió
El text explica com diversos veïns de Sant Gervasi han decidit organitzar-se per fer front a la pressió immobiliària d’un fons d’inversió que ha adquirit els seus edificis. Davant l’amenaça de pujades de lloguer i possibles desnonaments, els residents impulsen una aliança veïnal per defensar el dret a quedar-se a casa seva. El text detalla les estratègies col·lectives, l’assessorament legal i el suport d’entitats socials, així com l’impacte emocional que provoca la incertesa habitacional. El reportatge exemplifica un fenomen cada cop més present a Barcelona: la pèrdua del dret a l’habitatge i la resistència ciutadana. També posa en relleu la importància de l’organització comunitària com a eina de defensa davant grans actors econòmics.
4. Capturades més de 5.000 reines de vespa asiàtica a Collserola
La detecció i captura de reines de vespa asiàtica a Collserola genera preocupació ambiental i interès veïnal. L’article explica què implica la presència d’aquesta espècie invasora, quins riscos suposa per a la biodiversitat —especialment per a les abelles— i com actuen els equips especialitzats per controlar-ne la proliferació. El text combina informació científica amb dades locals, detallant en quines zones s’han fet les captures i quines mesures preventives es recomanen. També s’hi recull la importància de la col·laboració ciutadana per detectar nius i avisar les autoritats. El reportatge ajuda a entendre que es tracta d’un problema global amb impacte directe al Parc Natural de Collserola, un espai clau per a l’equilibri ambiental de Barcelona.
Capturades més de 5.000 reines de vespa asiàtica a Collserola
5. Collboni i ERC pacten quasi 2 milions per invertir a Sarrià-Sant Gervasi: aquests són els projectes
La notícia desgrana l’acord polític entre el govern municipal i ERC per destinar gairebé dos milions d’euros a inversions al districte. El text detalla els projectes previstos -pendents a l’aprovació dels pressupostos municipals- que inclouen millores a l’espai públic, equipaments, mobilitat i serveis de barri. A més, contextualitza el pacte dins la dinàmica política de l’Ajuntament i explica com aquestes inversions responen a demandes veïnals històriques. El reportatge analitza l’impacte potencial de les actuacions i recull reaccions tant institucionals com del teixit associatiu.
Collboni i ERC pacten quasi 2 milions per invertir a Sarrià-Sant Gervasi: aquests són els projectes
6. Un centre d’acollida a persones sense llar de la Bonanova, al punt de mira de l’extrema dreta
L’article aborda la polèmica generada -impulsada per Vox- al voltant d’un centre d’acollida per a persones sense llar al barri de la Bonanova. El text explica el projecte, la seva funció social i el perfil de les persones ateses, alhora que denuncia les campanyes i protestes impulsades per grups d’extrema dreta. El reportatge analitza el discurs de l’odi, la instrumentalització del veïnat i les conseqüències per a la convivència. També dona veu a entitats socials, veïns i administració, que defensen el centre com un recurs necessari. La peça posa sobre la taula un debat profund sobre solidaritat, por i convivència, i mostra com els barris poden convertir-se en escenari de conflictes ideològics més amplis.
Un centre d’acollida a persones sense llar de la Bonanova, al punt de mira de l’extrema dreta
7. La nova biblioteca de Sarrià aixeca polèmica: veïns demanen allargar l’horari d’obertura
La inauguració de la nova biblioteca de Sarrià, lluny de tancar el debat, ha obert una controvèrsia sobre els horaris d’obertura. L’article recull les queixes del veïnat, que considera insuficients les franges horàries actuals per donar servei a estudiants, famílies i gent gran. El text contextualitza la importància de l’equipament com a espai cultural i comunitari, i explica les demandes de les associacions veïnals. També s’hi inclou la resposta de l’administració i els límits pressupostaris i de personal. El reportatge reflecteix com els equipaments públics no només es mesuren per la seva arquitectura, sinó també per la seva accessibilitat real i l’ús que en pot fer la ciutadania.
La nova Biblioteca de Sarrià aixeca polèmica: veïns demanen allargar l’horari d’obertura
8. Què està passant amb les monges clarisses del monestir de Pedralbes?
Aquest article aprofundeix en la situació del monestir de Pedralbes i de la comunitat de monges clarisses que hi residia. El text explica els canvis recents, les dificultats de continuïtat de la comunitat i el debat sobre el futur d’un espai emblemàtic del patrimoni barceloní. A través de context històric i informació actual, el reportatge analitza la relació entre l’Ajuntament, l’Església i el veïnat. També reflexiona sobre la transformació dels espais religiosos en una ciutat cada cop més secularitzada. L’article desperta interès perquè combina patrimoni, espiritualitat i gestió pública, i planteja preguntes sobre com preservar la memòria sense perdre l’ús social dels espais.
Què està passant amb les monges clarisses del Monestir de Pedralbes?
9. L’última barra de pa del Forn Sarrià
El tancament definitiu del Forn Sarrià suposa un cop per al barri. Aquesta crònica sobre l’últim dia d’obertura explica la història de l’establiment i les causes que han portat a abaixar la persiana: l’augment de costos, la manca de relleu i la pressió del context econòmic. El text recull la reacció dels clients habituals i destaca el valor simbòlic del forn com a part del paisatge quotidià de Sarrià.
10. L’Institut Tècnic Eulàlia commemora el seu centenari amb actes a l’escola i en diversos indrets emblemàtics de Barcelona
Aquest article celebra els 100 anys de l’Institut Tècnic Eulàlia, una institució educativa de referència al districte. El reportatge repassa la seva trajectòria històrica, el seu projecte pedagògic i la seva vinculació amb la ciutat. També detalla els actes commemoratius organitzats tant al centre com en espais emblemàtics de Barcelona. El text posa en valor el paper de l’educació en la construcció del teixit social i cultural, i destaca l’evolució de l’escola al llarg d’un segle de canvis. És una peça que combina memòria, educació i orgull de comunitat, i que connecta generacions d’alumnes i famílies.
