Montse Cantín, consellera del Partit Demòcrata Català

Notícies del barri

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

Ja hem arribat a l’últim mes d’aquest 2016 on hem intentat acostar als veïns de Sant Gervasi els diversos consellers de tots els grups municipals que tenen representació al districte. Ara, tanquem l’any i la ronda amb la consellera del Partit Demòcrata Català, la Montse Cantín Mas

És veïna de Galvany de tota la vida, tot i que ha viscut a diversos punts del districte: al Putxet, a la Bonanova i a les Tres Torres. També hi va créixer anant a l’Escola Nelly (ara Augusta), a l’Institut Montserrat i a Aula; a més a més d’un altre col·legi que es troba fora del districte on s’hi feia català en una època en que encara no estava permès: el col·legi Santa Anna. Va estudiar filologia castellana i magisteri i des del 2007 és consellera al districte per Convergència. Ens trobem amb ella al Centre Cívic Vil·la Florida i li preguntem com ha arribat fins aquí i quins canvis ha notat des del començament fins ara.

Publicitat

Quin és el teu racó preferit de Sant Gervasi?
Sens dubte el Turó Park. És on he passat tota la meva infància i on he portat a passejar als meus fills. De la Bonanova he de dir que també m’agraden molt els Jardins de ca n’Altimira.

Què fas quan tens temps lliure?
Sóc una tastaolletes! M’agrada provar totes les coses que es poden fer, sóc molt inquieta: des del barranquisme fins la vela, esquiar, però també la cultura i, evidentment, la meva gran passió és la política, que ara s’ha convertit per un temps en una professió.

Com t’autodefiniries?
Molt positiva, em costa molt tenir un posat seriós! També analítica, però això per bé i per malament: està molt bé fer un anàlisi constant però a vegades no cal capficar-se amb tot.

Quin ha estat el teu recorregut laboral?
Vaig estudiar filologia i magisteri i crec que al final tinc una vida laboral diferent del que m’havia imaginat al principi però tot té un perquè, hi ha un fil conductor: m’he dedicat al servei a la gent. Vaig estar treballant al negoci familiar i això em va acabar dirigint cap a l’àmbit sanitari i sempre he estat amb gestió sanitària fins que m’he dedicat a la política. Però al final, quan miro el meu recorregut, veig que sempre hi havia la gent enmig de tot: alumnes, pacients i ara ciutadans.

 I perquè, la política?
Sempre m’ha apassionat molt. A casa hi havia un ambient preocupat per la vida política del país i el pare era militant de Convergència. Jo no vaig ser militant durant la meva joventut però després de la decepció del tripartit vaig veure que m’havia de posar a treballar i vaig entrar a militar al 2005. Així, em vaig començar a implicar amb treball completament voluntari i posant molt esforç i colzes fins que al 2007 em van demanar que em fes consellera, ocupant les carteres en les que més domini tenia: ensenyament i sanitat.

Hi ha molt poca consciència de barri
i això s’ha d’arreglar a partir de les xarxes
que ho faciliten i amb equipaments

Quina evolució veus des del començament fins ara?
Amb la crisi, la necessitat primera de les coses més immediates s’ha fet més aguda en un districte que abans en general podríem considerar que les necessitats estaven cobertes i ara això ja no és així. A sobre, per desgràcia no es visualitza ràpidament la gent que té problemes i és més difícil ajudar. Amb aquest clima crispat, costa més tenir una relació directa ciutadà-conseller perquè la desconfiança cap als polítics per part de la ciutadania creix i això és molt greu, perquè sense confiança és molt difícil construir res. Per això intento anar amb la sinceritat per davant, no defraudar, ser transparent encara que hi hagi coses que a vegades siguin difícils de dir a la ciutadania. Els ciutadans han de seguir pensant que la meva funció fa un servei.

Què és el que més t’agrada de ser consellera?
A part de la part de servei ja comentada, em dóna l’oportunitat de conèixer de primera mà moltes coses que abans no coneixia. Em fa créixer i m’aporta una visió molt més global.

Què necessita Sant Gervasi?
Hi ha molt poca consciència de barri i això s’ha d’arreglar a partir de les xarxes que ho faciliten i amb els equipaments adients, com per exemple el mateix Centre Cívic Vil·la Florida. Si no tenim xarxes antigues per recuperar doncs les hem de crear de nou perquè això fa vincle, xarxa i comunitat.

I què necessiten els joves?
Hi ha moltes dificultats perquè no hi ha equipaments ni espais disponibles i els pocs que hi ha no són convenients per horaris o espai. El que no pot ser es que prenguin ells mateixos un lloc i parlin d’autogestió quan no s’han constituït formalment: si volen autogestionar-se primer han d’associar-se, tenir uns estatuts i responsabilitat social.

Ara mateix quines són les prioritats que s’han de resoldre amb urgència?
Hem de continuar anivellant la inversió deficitària que hi ha al districte, sinó no podrem consolidar, per exemple, els equipaments necessaris per Galvany. Per altra banda, nosaltres vam fer una inversió important en adquisició de terrenys i cal que el govern actual doni continuïtat als projectes començats per a que els veïns tinguin d’una vegada per totes els equipaments que es mereixen.

Quin balanç fas de la feina feta fins ara?
Hem estat expectants per veure quines coses es posaven en marxa, que han estat poques. Ara si sembla que comença a engegar-se una mica malgrat que aquest darrer any creiem que ha estat molt malbaratat. Tot i així hem tingut ocasió de fer una oposició constructiva.

 I per acabar…
Si en una cosa ens caracteritzem al nostre partit és en posar la gent al centre de l’acció de govern i, de vegades, se’ns ha criticat que érem excessivament transversals. Nosaltres hem fet les polítiques més avançades d’aquest país i som molt més oberts de ment que les anomenades esquerres, per exemple.

Nota redacció: La versió d’aquesta entrevista és diferent i més completa que la publicada a la revista de paper.