Cultura
Felip González Martínez
Dissabte passat ens va deixar Elisa Lacambra Pirla amb 90 anys, veïna del barri de Sant Gervasi-Galvany i activista del bon gust i d’un disseny de moda a mida, conscient i de qualitat. Una dona força creativa i emprenedora de la de moda catalana d’alta costura, a través de la firma manresana Carmen Mir (1903-1986).
Elisa Lacambra va ser introduïda amb 18 anys a la casa Mir el 1950, gràcies a la seva cunyada Pilar Obón, que aleshores era l’encarregada del taller del carrer Rambla de Catalunya de Barcelona. Des d’aquesta prestigiosa firma, va desenvolupar les tasques d’aprenent com a cosidora, és a dir, posar punts, fer vores, picar colls, repassar, etc. La mateixa Lacambra reconeixia que era una persona molt neguitosa i li costava romandre tant de temps cosint sense bellugar-se.
No obstant, en veure que la jove tenia una bona traça, la senyora Mir la va posar a treballar com a maniquí (model) entre els anys 1950 i 1952. Més endavant, la jove Lacambra va esdevenir com a nora i mà dreta de la dissenyadora Carmen Mir. Lacambra i Mir van constituir un estratègic i enriquidor equip de treball, a l’hora de dibuixar patrons, visitar, conèixer les novetats estilístiques a París, o bé triar gèneres.
Aquest tàndem sogra-nora va aconseguir que les seves col·leccions triomfés en les periòdiques passarel·les nacionals de Barcelona i Madrid, i, alhora, a les desfilades internacionals d’Austràlia, Bèlgica, França, Itàlia, Estats Units o Mèxic.
Els seus dissenys van captivar a les dames de l’alta societat nacional i estatunidenca, la gent jove amb la introducció de les minifaldes, la passarel·la de la NASA (Houston) amb un model aeronàutic inspirat en el vestit de Neil Armstrong quan va arribar a la lluna el 1969, etc.
Finalment, des d’aquest article vull reivindicar l’aportació, dedicació i treball no reconegut d’Elisa Lacambra en l’àmbit de la moda catalana i nacional. Una dona visionària que, des de la seva boutique del carrer Bori i Fontestà al barri de Galvany, va materialitzar dissenys més frescos, juvenils i imaginatius fins a l’any 2006, moment que va decidir retirar-se.
Mai oblidaré la seva saviesa i integritat professional en aquella tarda del 27 de juliol del 2022 d’orxata i coca pobra valenciana, al costat de dues extreballadores seves: Pilar Font i Maribel Mainer. Ni molt menys les seves darreres paraules, el 12 de setembre d’aquest any, quan em va dir: “No t’oblidis de la moda”.
L’autor d’aquest text, Felip González Martínez, és doctor en Belles Arts i docent de l’ESDAPC del campus Llotja de Barcelona
