Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Política
Jesús Mestre
La matinada del 17 de novembre ens ha deixat un veí carismàtic i molt popular, Lluís Reverter, a 82 anys. Coneixia tothom de Sarrià, i tothom el coneixia. Era fàcil trobar-lo a la plaça o al carrer Major, sempre a punt de compartir una salutació, un somriure, un acudit o xerrar una estona sobre qualsevol qüestió. El trobarem a faltar.
Segurament aquest do per tractar les persones el va adquirir de jove, quan treballava a la drogueria familiar del passeig de la Bonanova, a tocar de la plaça Sarrià. Allà feia de tot, des de portar encàrrecs a les “señoritas” Godó, que vivien al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, l’actual edifici del consolat dels Estats Units, fins a explicar a uns marrecs del barri quins components químics necessitaven per fer un petard casolà. A la rerebotiga de la drogueria, durant els darrers anys del franquisme, s’hi feien reunions polítiques de militants de Convergència Socialista i, posteriorment, del Partit Socialista de Catalunya, partit on va militar al llarg de la seva vida.
Va ser fa 50 anys quan va començar a agafar notorietat pública. El novembre de 1974, quan tenia poc més de 30 anys, va entrar a l’Associació de Veïns de Sarrià, on va tenir un paper molt actiu com a vicepresident fins a la primavera de 1979. En aquests anys, Reverter va implicar-se a fons en els afers veïnals i, com explicava ell mateix, la bona relació amb l’alcalde Josep Maria Socias Humbert li va obrir camins en algunes campanyes ciutadanes, com la recuperació pública del parc del Castell de l’Oreneta, que van esdevenir victòries ciutadanes. Però calia ser-hi i implicar-s’hi. El seu activisme cívic, conjuntament amb els companys de l’Associació, van aconseguir que l’Ajuntament adquirís la finca de la Vil·la Cecília i el parc de Santa Amèlia, can Ponsic o les casetes del carrer Canet, entre altres accions per protegir el patrimoni històric i arquitectònic del barri. Entre 1976 i 1979 també va ser vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
L’abril de 1979, arran de les primeres eleccions municipals democràtiques, se’l va elegir com a regidor, amb la responsabilitat de portar la regidoria de Relacions Ciutadanes, en el govern de Narcís Serra i Serra. Va destacar en l’organització del Dia de les Forces Armades que el 1981 es van fer a Barcelona, per afavorir la bona sintonia entre militars i polítics socialistes, i per un tracte exquisit amb les senyores dels militars, cosa que va ser ben recordada. La bona relació amb l’alcalde li va permetre que el 1982 -quan Serra va ser nomenat ministre de Defensa del Govern de Felipe González- l’acompanyés a Madrid amb l’encàrrec de cuidar el protocol, del qual ben aviat en va ser un mestre. Va ser decisiu en les relacions del Govern amb els militars, la majoria d’ells de procedència franquista.
Després del Ministeri de Defensa, Reverter va passar a la Moncloa, i el 1992 va ser nomenat cap de protocol a les Olimpíades de Barcelona. Poc després, el 1993, se’l va reclamar a la secretaria general de la Fundació La Caixa, càrrec a què va estar lligat durant la resta de l’activitat professional.
Però sempre va voler ser un sarrianenc d’anar a peu, molt sovint acompanyat per la seva esposa, la Montserrat Baquer, i més ocasionalment amb el fill, el periodista Xesco Reverter. Li prenem la paraula en una resposta a l’entrevista que Sarrià, la revista de l’Associació Veïnal de Sarrià, li va fer l’octubre de 1979, que el caracteritza: “Entre el Lluís de la drogueria i el Lluís Reverter regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la diferència que hi ha, per mi, és únicament i exclusivament la funció que faig. Avui mateix torneu a trobar-me a la botiga, amb la bata i treballant tranquil·lament. Em sembla que el fet més important és que sigui capaç de ser el mateix i crec que no he deixat de ser-ho.” En Lluís, un personatge de Sarrià que, amb la diplomàcia, va conquerir Barcelona i Espanya.
La missa exequial pel seu repòs es va celebrar el 19 de novembre a les 11 h a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Hi van assistir polítics de diversos partits polítics i màximes autoritats, començant pel president de la Generalitat, Salvador Illa.
