El Faristol

Eduard Sant Chalois

Roger-Waters-The-Wall-Film-2015Històricament, els gèneres del documental musical i del concert enregistrat han estat sempre un format força infravalorat a l’hora de programar a la ciutat de Barcelona. Es restringien les seves sessions a àmbits quasi domèstics creient que només podria interessar a una molt reduïda minoria. La realitat ens demostra que és tot el contrari. Programes de televisió com Sputnik al seu temps, els documentals exitosos de Searching For Sugar Man, Amy o When You’re Strange i sobretot el festival “In-Edit” estan fent caure aquest llarg prejudici.

Des de fa dotze anys, pels volts de Tots Sants, entre castanyes, panellets i moniatos, amb el Festival In-Edit Barcelona es converteix per uns dies en la capital mundial del documental musical. Una àmplia selecció de tots els estils musicals possibles, junt amb la presència i presentació dels directors de les cintes així com determinades actuacions en viu, fan la delícia dels espectadors que majoritàriament omplen les sales a cada sessió.

hyde-parkVeient aquesta demanda existent i l’èxit d’aquest festival, les sessions musicals en cinemes estan en clar augment. Les principals sales de Sant Gervasi (Cinesa Diagonal, Gran Sarrià, Balmes Multicines, Bosque i Boliche) en són una gran mostra. Mensualment els amants de l’òpera i el ballet poden gaudir, algunes en rigorós directe, de les principals obres des dels grans temples lírics i amb les principals figures en el repartiment.

Pel que fa als concerts i documentals, mínim un cop al trimestre, es programen memorables actuacions dels grans mites dels darrers 50 anys així com sonades estrenes mundials dels documentals de grups punters actuals.

Amb aquestes sessions, tant els cinemes com els melòmans hi surten guanyant.

L’espectador gaudeix a preus raonables (entre 10 i 12 €) de luxoses propostes tant artísticament com també pel que fa a la comoditat de la seva localitat i la sonoritat. I pel que fa als cinemes, a part d’oferir noves propostes, aquests reben una afluència molts cops superior a les habituals ja que es projecten entre setmana en les darreres sessions. Menys els dies de l’espectador, rarament les sessions habituals congreguen més d’una cinquantena d’espectadors, cosa que amb aquesta programació musical s’hi assoleixen amb escreix.

Ara només falta la seva consolidació definitiva i la desaparició de la por encara d’algun sector de la societat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here