La mirada política
Roger Rosich
L’astracanada que el grup municipal barceloní de la CUP va engegar contra la columna de Cristòfor Colom no duia enlloc. Ganes de donar que parlar i fer-se veure.
La columna de Colom és part del ric skyline de la ciutat. És un punt de referència. Un símbol de Barcelona. La columna de Colom és un monument a la història de Catalunya, i no pas un homenatge a l’esclavisme i a la colonització, tot i les representacions escultòriques concebudes amb la mirada de la seva època d’edificació. L’estàtua és un record d’una Catalunya puixant, d’una Barcelona que volia ser una capital europea.
Sumem-hi la voluntat de la CUP de retirar l’escultura d’Antonio López, primer marquès de Comillas i una de les primeres fortunes de l’Espanya del canvi al segle XX, i el nom de la plaça dedicada a aquest. Certament, la base de la fortuna de López va ser el tràfic de futurs esclaus als Estats Units. I això mereix la consideració de canviar-li el nom a la plaça, però no necessàriament de retirar l’escultura. La Damnatio Memoriae és sempre una idea nefasta. No podem oblidar.
La columna de Colom
és un monument a la història de Catalunya,
i no pas un homenatge
a l’esclavisme i a la colonització
Tot en una Barcelona que no disposa de gaires escultures a les places en homenatge a prohoms; i les poques que hi ha no són gaire respectades… Sort n’hi ha que el nomenclàtor de les principals vies de la ciutat homenatgen a importants personatges de la nostra gran i llarga història.
Tanmateix les propostes en vers a la columna de Colom i a l’escultura del marquès de Comillas van arribar de la CUP, i no de l’equip de govern municipal format pel ‘colauisme’ i pels socialistes; i la cosa es va quedar en res.
El tema de la nomenclatura barcelonina ha estat sobre la taula des del minut zero de l’etapa de govern Colau. Un tema correcte de revisitar i de debatre. Certament, en una ciutat com Barcelona no poden seguir homenatjant-se en noms de carrers a feixistes o a certes persones de nefasta memòria. I sí és necessari fer justícia a grans barcelonins o catalans oblidats. En això l’Ajuntament Colau pot seguir; arribant a consensos amplis amb l’oposició a poder ser: incloent els regidors de CiU i d’ERC; perquè els governs municipals passen, però els carrers es queden…
Canviar el nom del saló de plens de “Reina Regent” a “Carles Pi i Sunyer” és una bona iniciativa, i de consens. I sense la necessitat de treure el gran quadre de la Regent Maria Cristina amb el nen Alfons XIII.
Deixarem això del regidor d’Arquitectura (i de Sarrià – Sant Gervasi) d’anomenar “mona de Pasqua” a la Sagrada Família per un altre dia…
Roger Rosich és analisis polític, 1400caracters.worpress.com
