Publicitat

Noms i estàtues

spot_img

Publicat el 2.11.2016 9:30

La mirada política

Roger Rosich

L’astracanada que el grup municipal barceloní de la CUP va engegar contra la columna de Cristòfor Colom no duia enlloc. Ganes de donar que parlar i fer-se veure.

Publicitat

La columna de Colom és part del ric skyline de la ciutat. És un punt de referència. Un símbol de Barcelona. La columna de Colom és un monument a la història de Catalunya, i no pas un homenatge a l’esclavisme i a la colonització, tot i les representacions escultòriques concebudes amb la mirada de la seva època d’edificació. L’estàtua és un record d’una Catalunya puixant, d’una Barcelona que volia ser una capital europea.

Publicitat

Sumem-hi la voluntat de la CUP de retirar l’escultura d’Antonio López, primer marquès de Comillas i una de les primeres fortunes de l’Espanya del canvi al segle XX, i el nom de la plaça dedicada a aquest. Certament, la base de la fortuna de López va ser el tràfic de futurs esclaus als Estats Units. I això mereix la consideració de canviar-li el nom a la plaça, però no necessàriament de retirar l’escultura. La Damnatio Memoriae és sempre una idea nefasta. No podem oblidar.

La columna de Colom
és un monument a la història de Catalunya,
i no pas un homenatge
a l’esclavisme i a la colonització

Tot en una Barcelona que no disposa de gaires escultures a les places en homenatge a prohoms; i les poques que hi ha no són gaire respectades… Sort n’hi ha que el nomenclàtor de les principals vies de la ciutat homenatgen a importants personatges de la nostra gran i llarga història.

Tanmateix les propostes en vers a la columna de Colom i a l’escultura del marquès de Comillas van arribar de la CUP, i no de l’equip de govern municipal format pel ‘colauisme’ i pels socialistes; i la cosa es va quedar en res.

El tema de la nomenclatura barcelonina ha estat sobre la taula des del minut zero de l’etapa de govern Colau. Un tema correcte de revisitar i de debatre. Certament, en una ciutat com Barcelona no poden seguir homenatjant-se en noms de carrers a feixistes o a certes persones de nefasta memòria. I sí és necessari fer justícia a grans barcelonins o catalans oblidats. En això l’Ajuntament Colau pot seguir; arribant a consensos amplis amb l’oposició a poder ser: incloent els regidors de CiU i d’ERC; perquè els governs municipals passen, però els carrers es queden…

Canviar el nom del saló de plens de “Reina Regent” a “Carles Pi i Sunyer” és una bona iniciativa, i de consens. I sense la necessitat de treure el gran quadre de la Regent Maria Cristina amb el nen Alfons XIII.

Deixarem això del regidor d’Arquitectura (i de Sarrià – Sant Gervasi) d’anomenar “mona de Pasqua” a la Sagrada Família per un altre dia…

Roger Rosich és analisis polític, 1400caracters.worpress.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]