Publicitat

Noms i estàtues

spot_img

Publicat el 2.11.2016 9:30

La mirada política

Roger Rosich

L’astracanada que el grup municipal barceloní de la CUP va engegar contra la columna de Cristòfor Colom no duia enlloc. Ganes de donar que parlar i fer-se veure.

Publicitat

La columna de Colom és part del ric skyline de la ciutat. És un punt de referència. Un símbol de Barcelona. La columna de Colom és un monument a la història de Catalunya, i no pas un homenatge a l’esclavisme i a la colonització, tot i les representacions escultòriques concebudes amb la mirada de la seva època d’edificació. L’estàtua és un record d’una Catalunya puixant, d’una Barcelona que volia ser una capital europea.

Publicitat

Sumem-hi la voluntat de la CUP de retirar l’escultura d’Antonio López, primer marquès de Comillas i una de les primeres fortunes de l’Espanya del canvi al segle XX, i el nom de la plaça dedicada a aquest. Certament, la base de la fortuna de López va ser el tràfic de futurs esclaus als Estats Units. I això mereix la consideració de canviar-li el nom a la plaça, però no necessàriament de retirar l’escultura. La Damnatio Memoriae és sempre una idea nefasta. No podem oblidar.

La columna de Colom
és un monument a la història de Catalunya,
i no pas un homenatge
a l’esclavisme i a la colonització

Tot en una Barcelona que no disposa de gaires escultures a les places en homenatge a prohoms; i les poques que hi ha no són gaire respectades… Sort n’hi ha que el nomenclàtor de les principals vies de la ciutat homenatgen a importants personatges de la nostra gran i llarga història.

Tanmateix les propostes en vers a la columna de Colom i a l’escultura del marquès de Comillas van arribar de la CUP, i no de l’equip de govern municipal format pel ‘colauisme’ i pels socialistes; i la cosa es va quedar en res.

El tema de la nomenclatura barcelonina ha estat sobre la taula des del minut zero de l’etapa de govern Colau. Un tema correcte de revisitar i de debatre. Certament, en una ciutat com Barcelona no poden seguir homenatjant-se en noms de carrers a feixistes o a certes persones de nefasta memòria. I sí és necessari fer justícia a grans barcelonins o catalans oblidats. En això l’Ajuntament Colau pot seguir; arribant a consensos amplis amb l’oposició a poder ser: incloent els regidors de CiU i d’ERC; perquè els governs municipals passen, però els carrers es queden…

Canviar el nom del saló de plens de “Reina Regent” a “Carles Pi i Sunyer” és una bona iniciativa, i de consens. I sense la necessitat de treure el gran quadre de la Regent Maria Cristina amb el nen Alfons XIII.

Deixarem això del regidor d’Arquitectura (i de Sarrià – Sant Gervasi) d’anomenar “mona de Pasqua” a la Sagrada Família per un altre dia…

Roger Rosich és analisis polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

Els Castellers de Sarrià descarreguen el primer castell de vuit de la seva història

La colla sarrianenca signa una fita inèdita en el món casteller, assolint el 2 de 7 i el 4 de 8 en una mateixa actuació

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí