Història
Som Collserola
La vall de Valldonzella, una vall potser desconeguda per a molts, pertany a dos termes municipals: Barcelona, abans Sarrià, i a Sant Feliu de Llobregat. Es troba dins de l’espai de gestió del Consorci del Parc Natural de Collserola. A la vall hi ha dues construccions importants, i les dues estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Local: la Torre de Dalt o Monestir de Santa Margarida i la Torre de Baix o Torre del Bisbe.
Monestir de Santa Margarida
Tenim constància escrita al segle XII de la vall “Donzella”, de l’església i la constitució del monestir cistercenc femení i també de la Torre del Bisbe. Al segle XIII les monges es van traslladar a un monestir nou de Barcelona, a la Creu Coberta, monestir promogut per Jaume I. Pels anys de desús, el 1865 l’ermita de Santa Margarida arribà a trobar-se en tan mal estat que s’hi prohibiren les celebracions eucarístiques.
Ja al segle XX, el 1984 la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) insta l’expropiació forçosa del monestir i en passa a ser la propietària; posteriorment la dissolució per llei de la CMB el 1987, i el traspàs de la propietat a l’Ajuntament de Barcelona, en comporta l’abandó i degradació total. Malgrat tot, aquest conjunt arquitectònic encara té elements destacables, que valdria la pena restaurar.
Des del 2008 hem apel·lat a totes les administracions, en especial al nostre consistori i a Districte, que en són els propietaris, a vetllar pel manteniment i cura d’aquest patrimoni, però avui dia encara no hem obtingut cap resultat satisfactori. Fins i tot uns veïns de Vallvidrera hi hem fet la producció d’un curtmetratge amateur, per tal de donar visibilitat a les restes de l’edificació i donar valor al patrimoni. Podeu trobar aquest curt al canal de Youtube “Cinema Rústic de Vallvidrera”.
Torre del Bisbe
Per la seva banda, la Torre del Bisbe, que és propietat de la Generalitat de Catalunya des del 2012, els últims anys seguia els mateixos passos de deteriorament que Valldonzella a causa de l’abandó per part de la propietat. Per això, vam entendre que si no fèiem res, la Torre acabaria com el monestir: abandonada i enrunada.
A partir del 2013 vam engegar una campanya de visibilització, tant de la Torre de Santa Margarida com de la Torre del Bisbe, a les xarxes socials i televisions locals, acompanyada d’una pressió administrativa tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Sant Feliu i al Consorci del Parc. Des de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera i de l’Associació Som Collserola fem cada any visites guiades per a la ciutadania per donar a conèixer aquest bonic entorn i la seva història.
Durant anys tota aquesta pressió per l’estat de la Torre del Bisbe no ha aportat cap resultat i el patrimoni s’ha deteriorat ràpidament. Les primeres goteres importants ja fan malbé una part de la teulada, ningú hi viu ni cuida la casa, tot s’accelera i les administracions no responen a cap estímul.
Finalment, el març del 2019, després que la nostra associació hagués adreçat més de vint accions informatives a les administracions, a les entitats i a la ciutadania en general sense èxit, vam demanar l’empara al Síndic de Greuges. El Síndic va rebre la nostra petició, hi donà el vistiplau, la gestionà i un any més tard, el febrer del 2020, ens va fer saber que havia instat a la Generalitat a garantir la preservació de la construcció en compliment de les obligacions legalment imposades per fer efectiu el deure que s’estableix a la Llei 9/1993 sobre protecció del Patrimoni Cultural. El mes de juliol d’enguany el Departament de Territori de la Generalitat ha començat les obres de reparació de la teulada de la Torre del Bisbe.
Aquest patrimoni cultural que ha arribat fins als nostres dies, ens ajuda a conèixer i entendre la vida al parc natural, els seus camins, la vida de les masies, els paisatges, la transformació esdevinguda al llarg de cents d’anys. Com a societat tenim el deure de cuidar el patrimoni i de donar-lo a conèixer, per poder així estimar-lo. La protecció, la conservació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics segons la Llei 9/1993 com també tota la societat.
