Semblances
Manuel Castellet
El 1912 deixà l’escola en ser-li atorgada una beca de la Institución Libre de Enseñanza per ampliar els seus estudis a l’Institut Rousseau, a Ginebra, on va tenir contacte amb els principals representants de l’escola francesa de geografia regional. Aquests contactes van marcar l’activitat principal de la seva vida, la de geògraf.
Paral·lelament a la creació de l’Escola Horaciana, com hem dit pensada per a fills de famílies obreres, a Sant Gervasi es creava el Col·legi Mont d’Or, per a un altre tipus de famílies, que anys més tard es traslladà a Terrassa, mantenint, però, l’escola del carrer de Modolell amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or. Aquí s’incorporà, només per dos anys, Pau Vila al seu retorn de Ginebra. Fruit de la seva tasca educativa, l’any 1915 l’editorial Seix-Barral publicava el primer llibre de Pau Vila, Geografía física y astronómica, redactat en forma de diàleg entre un nen i el seu mestre, que es desenvolupa descrivint les excursions que feien. Durant aquests anys va viure al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, a prop de l’edifici de l’Ajuntament.
El 1915 és cridat per dirigir el Gimnasio Moderno de Bogotá, però per problemes de salut de la seva esposa, tornen a Catalunya tres anys més tard i s’instal·len a viure al carrer de Laforja. És llavors que Alexandre Galí li suggereix que es faci càrrec de l’elaboració d’una geografia de Catalunya moderna. Pau Vila accepta i inicia dues dècades d’esplendor intel·lectual i científic. Va a Grenoble per estudiar amb Raoul Blanchard a l’Institut de Géographie Alpine, on ja es treballava en una nova geografia basada en el treball de camp, l’observació, la interrogació dels habitants dels llocs i el treball en arxius per recollir dades del passat i del present. No es tractava de descriure, sinó d’explicar i fer comprendre les interaccions que es donaven en un espai geogràfic determinat. Des del 1923 ostenta la càtedra de Geografia a l’Escola Normal de Barcelona, és assessor de l’Editorial Barcino, on publica el primer llibre de geografia regional, La Cerdanya, una fita en la història de la geografia catalana, a la qual seguiria El Vallès assaig geogràfic i 9 volums de Resum de la Geografia Catalana.
Els anys 1931 a 1935 fou president del Centre Excursionista de Catalunya, el 1935 soci fundador i primer president de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La Generalitat republicana li va encarregar la direcció de facto de la Ponència d’estudi de l’estructura comarcal de Catalunya, dels treballs de la qual es deriva l’estructura actual.
Al final de la guerra, amb cinquanta-vuit anys, marxa amb la família a Colòmbia, on el mateix president de la república el nomena catedràtic de geografia de l’Escola Nacional Superior de Bogotà. Allà, el 1945, publica Nueva Geografía de Colombia, el primer llibre científic sobre el tema, i el govern li atorga la més alta condecoració del país, la Cruz de Boyacá, per la seva tasca docent i científica. Un any més tard, accepta la invitació del Ministeri d’Educació de Veneçuela per crear i dirigir el Departament de Ciències Socials de l‘Instituto Pedagógico Nacional a Caracas, on la seva tasca docent i investigadora assoleix el seu punt culminant, amb articles de recerca, cursos, conferències, treballs de camp, excursions…, i publica els dos primers volums de Geografia de Venezuela i, anys després, Visiones geohistóricas de Venezuela.
A partir de l’any 1964, ja amb vuitanta-tres anys, va alternar la residència a la seva «Quinta Tramuntana» veneçolana amb llargs períodes a Barcelona, on s’instal·là definitivament el 1978. Aquí s’integrà al comitè de direcció de la Geografia de Catalunya, participà activament en la ressuscitada Societat Catalana de Geografia i fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1976 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Universitat Autònoma de Barcelona li concedí el doctorat. honoris causa.
En la seva persona es van unir de forma magistral els tres principals corrents del coneixement geogràfic existents a la Catalunya de la primera meitat del segle XX: la geografia dels mestres d’escola, la del moviment excursionista i la desenvolupada des del darrer terç del segle XIX arran del debat sobre l’organització territorial de Catalunya.
Ens va deixar, a Barcelona, el 15 d’agost de 1980, a l’edat de noranta-nou anys. Les seves restes reposen al cementiri de Montjuïc, en un panteó familiar.
