El faristol
Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)
Paula Valls (Manlleu 1999) és ,sense dubte, un dels noms més prometedors de la nova fornada de músics catalans. Gràcies a la seva veu prodigiosa i el seu excel·lent disc de debut Black and White, ha fascinat tant públic com premsa especialitzada. El pròxim 1 de desembre repetirà actuació al Nota 79 per tancar gira amb sorpreses preparades.
Ens podries explicar com es va conrear el teu aclamat disc de debut Black And White (RGB 2016) i què t’ha suposat?
Tot va començar amb el pianista de la banda, en Guillem Soler, que abans era el meu professor de piano (de fet, gràcies a això ens vam conèixer). Ell va ser qui em va animar a escriure els meus propis temes. Després d’insistir molt, vaig fer-li cas i va ser deixar-li escoltar i somiar amb el projecte. Ell va ser qui va creure en mi des del primer moment, em va ajudar a treballar les cançons i va contactar amb els músics. Gràcies a ell ara estic parlant del nostre disc, del meu somni i això només ha fet més que començar. Hem viscut moltes coses, he après molt i tinc molta energia per seguir treballant.
Un punt d’inflexió en la teva curta però intensa carrera ha estat versionar, juntament amb Ramon Mirabet, el clàssic duet de Peter Gabriel i Kate Bush “Don’t Give Up” per la Marató de TV3 de l’any passat? Com et va arribar aquesta proposta i si ja coneixies aquest clàssic?
Sóc molt fan de Peter Gabriel, del seu treball i sobretot de la seva veu. Té un disc preciós que es diu So i que des de petita he escoltat a casa.
Recordo la trucada del meu mànager i el meu crit quan vaig saber que formaria part de la Marató del 2016. Tot era fantàstic, la cançó m’agrada molt i poder treballar amb en Ramon Mirabet era genial. Va ser una experiència molt bonica.
En directe, t’hem vist versionar, entre altres, els Beatles, Amy Winehouse i Janis Joplin. Quins són els teus referents musicals?
Intento escoltar de tot, crec que és molt important. Llavors jo no parlaria de referents, parlaria d’influències. Mai he volgut anar a buscar res, simplement intento escoltar molta música i fer el que sento que he de fer. Crec que el que més m’ha marcat és la música negra perquè crec que és la que té més sentiment i és més sincera. També m’agrada molt el jazz clàssic i també escolto molta música moderna. En resum, intento mamar de tot.
Ens podries explicar alguna anècdota curiosa d’aquest gira de debut i quins són els concerts que guardeu uns records especials?
Anècdotes n’hi ha moltes, i és que m’he rodejat de gent fantàstica. Per exemple, em va sorprendre molt el dia que en Franco, el contrabaixista de la banda, em va demanar el micro per dir unes paraules al públic a mig concert. Ell és italià i té un accent molt maco quan parla. Va ser un moment molt màgic.
I la veritat és que tots els concerts tenen alguna cosa, algun moment o alguna persona que els fa especials. A cada concert passen coses diferents i sempre hi ha moments molt bonics. Ara recordo Cap Roig, quina energia aquell lloc i el públic que vam tenir!
Juguem una mica ara. Ens podries fer un 1×1 dels teus companys de viatge musical: Guillem Soler, Franco Molinari, Joan Carles Aguerri i Quim Abramo?
És genial la connexió que hi ha entre nosaltres, i això a l’escenari es respira molt. Els músics m’han ensenyat moltes coses, i jo segurament també a ells. Tothom ha sumat moltíssim al projecte i segurament per això som on som.
En Guillem és el que fa més temps que conec ja que vam començar tot aquest viatge junts. Ell i jo havíem fet alguns concerts a duo (piano i veu) i n’hem passat de tots colors!
D’en Franco, he après moltíssim! Ell ha fet bolos per tot el món i ha viscut un munt de coses. Ens hem recomanat molts discos i té una dinàmica a l’hora de treballar que m’agrada molt.
L’Aguerri és molt especial. Ell és el que em calma quan estic nerviosa i qui m’escolta quan alguna cosa em fa estar malament. Té molta personalitat a l’hora de tocar i a vegades té sortides molt divertides.
En Quim havia tocat amb el meu pare quan eren joves. És una connexió que m’agrada molt. En Quim és molt bromista, sempre riem molt.
El passat 24 de novembre vas realitzar, oficialment, el concert final de gira a l’Atlàntida de Vic (ben aprop de casa teva). El dia 1 de desembre, definitivament tancaràs aquesta gira i aquest gloriós any 2017 en l’àmbit personal amb una actuació al Nota79 del nostre barri. Es podria considerar un concert en mode bisos? Alguna cosa especial teniu preparat? I quins records guardeu de l’anterior actuació en aquest mateix local el passat 10 de març?
El concert al Nota79 ens fa molta il·lusió perquè ja hi vam tocar a trio i va ser un concert molt especial. És un local molt i molt proper i aquests llocs són en els que més m’agrada tocar. Tenim sorpreses preparades, però si les voleu saber haureu de venir!! Crec que és la millor manera de tancar el disc i d’iniciar una nova etapa. Tinc molta energia i ganes de fer música!
I per últim, pregunta obligada: I ara què? Quins plans tenim? Nou disc, nova aposta musical, nous formats?
Ara ve nou disc, fins ara només hem tret 6 cançons i ens ha anat molt bé. Ara és hora de treure un CD llarga durada. És un repte però tenim ganes d’entrar a estudi i explicar coses noves. No puc avançar gaire com serà el disc, però si que us puc dir que serà tan sincer com hem estat fins ara!
