Publicitat
spot_img

Pedro Sánchez: ‘Manual de resistència 2.0’

"Ens podríem preguntar si tot val en política: el joc brut, les informacions falses...", escriu Max Sierra

Publicat el 29.4.2024 23:58

Opinió

Max Sierra

Pedro Sánchez continuarà sent el president del govern Espanyol. Exercint així com a cap del Consell de Ministres. Així ho ha comunicat a la ciutadania aquest dilluns 29 d’abril. Sánchez va avançar en una carta adreçada a la ciutadania les seves més que probables intencions de deixar el càrrec el passat dimecres 24 d’abril. Tot, a causa de motius personals, afectat per la persecució que ell i la seva família, especialment la seva dona, pateixen.

En la mencionada carta, es preguntava si valdria la pena seguir i capejar tots els atacs més enllà de la política que des de fa anys pateix, amb una deshumanització constant per part dels seus adversaris. Però, després d’una reflexió de cinc dies, el president espanyol ha decidit seguir al capdavant del govern de la quarta economia de l’euro.

Publicitat

Pedro Sánchez va posar sobre la taula la seva dimissió amb motiu d’una campanya d’informacions sostingudes en el temps, contra la seva dona, qüestionant el desenvolupament de les seves activitats laborals, tractant de vincular-la en tràfic d’influències. És important destacar que a la dona del president ni se l’investiga ni mai ha estat acusada formalment, en absolut. Això ha exacerbat més encara el clima de polarització que hi ha instal·lat des de fa temps a la política espanyola.

“És important destacar que a la dona de Pedro Sánchez ni se l’investiga ni mai ha estat acusada formalment”

L’oposició (PP i Vox), han aprofitat per atacar durament al president a través de la seva dona per presumptes irregularitats, sense indicis, ja que les activitats que recullen les informacions són, en cap cas, il·lícites. La croada de l’oposició contra el líder del PSOE ha anat més enllà de l’esperat i tant el Partit Popular com Vox han sigut molt contundents contra Sánchez, posant el focus en la seva família, quelcom inèdit fins al moment en la tradició política en democràcia en aquest país.

Aquesta estratègia de l’oposició, ha alimentat l’ambient de crispació política i social existent. Després de la carta a la ciutadania, on explicava els motius personals de la seva pausa per reflexionar sobre el seu futur, el president ha decidit seguir. Ha explicat en una compareixença aquest dilluns que és conscient que aquesta ‘caça’ contra ell i la seva família no pararà, i que per al bé de la política i de la regeneració democràtica ha decidit seguir, amb un punt i a part, per posar remei a la complicada situació que viu Espanya.

“Estem disposats a seguir en aquests nivells d’enfrontament polític i social?”

Posteriorment, en una entrevista ha comentat que va ser la seva dona, la primera persona que li va suggerir no dimitir després de llegir la carta a la ciutadania que Sánchez va escriure i publicar ell mateix a les xarxes socials el passat dimecres. Passats aquests dies d’incertesa i resolta la incògnita al voltant la continuïtat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és interessant aturar-se a pensar sobre per què hem arribat fins aquí, i si estem disposats a seguir en aquests nivells d’enfrontament polític i social.

Ens podríem preguntar si tot val en política, si el joc brut, les informacions falses que poden destruir a una família, són acceptables en política en una democràcia. És important reflexionar en com podem assentar les bases com a societat per evitar una major escalada en aquesta polarització que dificulti més si cap, establir ponts entre posicions divergents.

Max Sierra és estudiant de Ciències Polítiques a la UB

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

El cas de Rosario Endrinal o la pobresa amb rostre femení

El Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Arran i l’Assemblea de Joves de Sarrià han commemorat el vintè aniversari de l’assassinat i n’han assenyalat l’aporofòbia institucional com a principal responsable

Pas endavant en la connexió ciclista entre Esplugues i Barcelona per la Diagonal

El nou carril bici, que estarà construït per a la primavera-estiu 2026 transformarà l’entrada a Barcelona per la Zona Universitària

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí