Gent del Barri
Sergi Alemany
Pere Monje és l’actual director de l’històric restaurant barceloní Via Veneto, situat al carrer Ganduxer, i fa poques setmanes va decidir assumir una de les vicepresidències de l’Associació de Comerciants i Veïns del Turó Parc. Organitzar aquesta entrevista va ser tan fàcil com anar a picar el timbre del restaurant un divendres i citar-nos per al dilluns següent. Entrem al Saló Blau, una de les set sales més íntimes que hi ha a Via Veneto, on des del 1967 se celebren cada dia reunions de negocis. El projecte ha estat liderat durant anys pel seu pare, Josep Monje, i és per això que quan tenia 10 anys el Pere va arribar a viure a Sant Gervasi, a sobre mateix del restaurant, i no en va marxar fins que es va casar i va instal·lar-se a Sarrià. Va estudiar a l’Escola Nelly —des de fa uns anys Escola Augusta— al carrer Calvet, i això fa que tots els records estiguin lligats al barri: “Des del Turó Parc al carrer Calvet, i fins a Sarrià a l’antic camp de l’Espanyol, seria la meva geografia de barri”. Una dada abans de començar a llegir l’entrevista, el Via Veneto és un dels pocs restaurants del món que fa més anys (47) que conserva de manera ininterrompuda una estrella Michelin.
Je suis arrivé
Això li deia Dalí a la seva esposa Gala cada cop que visitava el Via Veneto, regentat pel meu pare. Es feia portar un telèfon a la taula, li trucava a casa i li deia “Je suis arrivé.”
Tu encara no rondaves pel restaurant.
No, però afortunadament a cada moment tenim gent molt coneguda. Alguns dels clients que ara mateix tenim el luxe de servir diàriament, d’aquí a 40 anys segurament seran els Dalí d’aquesta època.
“Som una casa representativa de Barcelona”
Teniu un famós de visita cada dia?
Segurament (silenci). Sí, sí i tant. Tenim aquesta sort i privilegi. Som una casa representativa de Barcelona i procurem que tothom s’hi senti bé.
Cada dia saps qui ve?
No. Qui ha reservat, sí (riu).
Cuines?
Professionalment, millor que no: tenim un equip extraordinari de 20 cuiners amb el nostre xef, el David Andrés. Però a casa, sí. Vaig a comprar al Mercat de Sarrià i gaudeixo cuinant per a les persones que estimo, com la meva filla.
“Els mercats són un luxe que tenim en aquesta ciutat”
Home de mercat.
Els mercats són un luxe que tenim en aquesta ciutat. Un tret diferencial de Barcelona, i cal que tots en fem ús. A banda de ser una experiència molt divertida, és comprar productes saludables que ens venen dels pagesos cada dia.
En quin moment es troba el Via Veneto?
Et diria que passem per un dels millors moments de la història d’aquesta casa, tant gastronòmicament com a sala. Som un clàssic modern. El que fem ara a la cuina no té res a veure amb el que es feia fa 40 anys, però no perdem de vista el segell de la casa.
El client sempre té la raó?
Al client se l’ha d’escoltar, i n’aprens molt. Som un restaurant de client. Que gaudeix quan el client torna: senyal que l’has fidelitzat.
“Som un clàssic modern, un restaurant de client”
Entrar aquí és una mica com entrar a un temple…
La primera vegada hi ha gent que es pot sentir una mica intimidada, però en dos minuts veuen que hi ha una voluntat d’hospitalitat que convida al bon caliu. Llavors es relaxen.
Vau ser espai de trobada de la Gauche Divine… i ara?
Al Via Veneto es reflecteix el canvi d’aquest país en els últims anys. L’alta gastronomia s’ha democratitzat, i molta gent vol gaudir de l’experiència. És molt bonic veure que s’ha ampliat la diversitat de la clientela que ve a la casa.
Continueu sent el restaurant de les cortines tancades.
Són intocables. No va amb nosaltres que la gent passi pel carrer i vegi l’interior. El nostre client vol tranquil·litat.
Cap client ha demanat veure l’exterior?
Mai. Més enllà de ser un element molt definitori de la decoració de la casa, té la funció de preservar la intimitat de qui està dinant o sopant al Via Veneto. No m’imagino la casa sense cortines.
“No m’imagino la casa sense cortines, són intocables”
No s’ha contemplat mai obrir un segon local?
Ens ho hem plantejat, però mai hem volgut donar el pas. Considerem que el nostre focus és al carrer Ganduxer. Hem fet una expansió, però no tant física sinó de participar en esdeveniments o creant el take away amb el confinament.
Us identifiqueu com un restaurant català?
Portem 55 anys fent país treballant amb equips de cinquanta persones, amb productes locals i donant a conèixer la gastronomia catalana al món. Aquesta és la nostra manera de fer país.
Com veus el barri que envolta el Via Veneto?
En els últims 20 anys ha fet un gran canvi. Abans la gent hi dormia, però no hi feia oci. Ara, sí. La gent té l’opció de fer vida de barri en qualsevol moment de la setmana, i això és molt positiu. Pel tipus de cases és un barri molt semblant a Pedralbes, però aquí el gran al·licient ha de ser la vida i el comerç.
S’ha aconseguit instal·lar el comerç amb nota?
El barri ha demostrat tirar endavant per la iniciativa de la seva gent, més que pel recolzament de les institucions. Això és senyal de dinamisme. A Galvany, tant el tèxtil com els restaurants s’han sabut posicionar molt bé.
“El Turó Parc és molt semblant a Pedralbes però amb vida i comerç”
Com es viu ara a la zona del Turó Parc?
Només cal passejar els diumenges pel carrer Fleming, que cada cop més sembla una petita rambla! En l’imaginari dels barcelonins, la plaça Sant Gregori Taumaturg sempre s’ha relacionat amb botigues gurmets, i això es complementa amb grans pastisseries. El Turó Parc té molts punts per ser el barri amb el comerç amb més potencial de tot Barcelona.
Què falta per fer del Turó Parc el millor barri comercial?
Més empatia de les institucions amb el món de l’economia. És molt important preocupar-se per la sostenibilitat, però per això cal ser una ciutat pròspera, i la prosperitat te la donen les empreses. Últimament s’ha dificultat la mobilitat al barri amb la reprogramació dels semàfors i l’emplaçament dels carrils bici. La gent no va a comprar amb bicicleta.
Vols dir que la gent ve amb cotxe al restaurant…
Som dels pocs restaurants a la ciutat que tenim la figura de l’aparcador. A cada client que ve, li aparquem el cotxe al pàrquing. És un servei gratuït, un valor afegit que dona aquesta casa.
Teniu més clients del barri o de fora del barri?
Aquí s’hi fan moltes trobades de negocis, però també d’amics i familiars. Estem molt equilibrats entre els dos tipus de clientela. Et diria que un percentatge molt gran dels nostres clients són del barri. Som els primers interessats a generar un ecosistema potent de negocis i residencial.
“La discreció és un valor de la casa”
Felicitats pels 55 anys.
Les grans celebracions no van amb nosaltres. La discreció és un valor de la casa. Sí que estem començant a preparar un nou llibre del Via Veneto que recollirà tant el present com el passat de la casa. Sobretot, molt present. L’estem començant a coure, així que crec que veurà la llum el 2023.
