19.4 C
Sant Gervasi
| Dimarts 22 de setembre de 2020 |

Poesia al Caffe San Marco de Sarrià

Henar Galán presenta 'El hombre que mató a Leopoldo María Panero'

Cultura

Jesús Mestre

De vegades tenen lloc projectes insòlits. El Caffe San Marco, a l’estratègica cantonada del carrer Major amb Pedró de la Creu, acull un cop al mes un grapat de persones per parlar i escoltar poesia. Són les “Vespertines“. El dilluns 23 de setembre es va inaugurar la tercera temporada, amb la presència d’Henar Galán, autora de Yo maté a Leopoldo María Panero, Viaje a Guayaquil con el poeta, publicada per l’editorial Cal·lígraf l’abril de 2018. Juanra Lladós i Toni Robert són els promotors del projecte.

Henar Galán, psicòloga de professió i poeta de vocació, va venir especialment de Figueres, on viu, per fer la xerrada i llegir alguns poemes de Panero. L’autora narra en el seu llibre el viatge que l’octubre del 2010 va fer amb el poeta fins a Guayaquil, a l’Equador, on feien un homenatge a Panero. Durant 15 dies, s’embarca en un viatge al·lucinat des del manicomi del Dr. Rafael Inglott a Las Palmas, en la missió d’acompanyar —com a cuidadora, secretària, curadora i fedatària— un home desmesurat amb un univers propi per a qui les convencions socials queden al marge. El relat d’aquell viatge ens mostra un poeta humà i íntim, un autor desmesurat en la seva creativitat, admirat i temut. Henar Galán en va tenir cura en els aspectes mèdics i es va convertir en la seva confident, a qui dictava poemes inèdits i amb qui mantenia converses d’alt nivell intel·lectual. Li va sorprendre molt la gran lucidesa del poeta —va fer una conferència impecable a la jornada central del congrés—, tot i ser un ésser indefens, incapaç de fer correctament qualsevol cosa pràctica de la vida quotidiana.

Publicitat

Henar Galán i Jaunra Lladós al Caffe Sant Marco.

Henar va saber transmetre als reunits al San Marco la personalitat de Leopoldo María Panero, un poeta emblemàtic de la literatura espanyola de les darreres dècades. Es va donar a conèixer en la pel·lícula El desencanto (1976), de Jaime Camino, film que va deixar una petjada profunda a tota una generació, tot i que, com va remarcar Henar, anteriorment Panero tenia un reconeixement com a poeta i se l’havia situat entre els “nueve novísimos” de la poesia castellana. Panero va morir el març de 2014 i, per tant, el llibre d’Henar Galán és un valuós testimoni dels darrers anys de vida del poeta. Reproduïm un dels fragments de prosa poètica i el poema Dedicatòria de Panero que va llegir, magistralment, Henar Galán:

Mi querido amigo Javier Barquín siempre creerá que fue él quien mató a Leopoldo María Panero. Pero eso no es cierto. Nadie tenía entonces valor para hacerlo. El sujeto tenía aterrorizada a toda la ciudad. Había raptado a varias mujeres y amenazaba con torturarlas. Así que esa tarde me decidí, fui a la armería de Jim y compré un revólver calibre 45.

En el momento en que Leopoldo María Panero estaba intentando extorsionar una vez más a Javier Barquín, yo disparé desde lejos. Como Javier había sacado también una pequeña pistola, supuso haber sido él quien hiciera justicia. Toda su vida creerá que fue él quien mató a Leopoldo María Panero. Pero no fue así. Yo soy el hombre que mató a Leopoldo María Panero.

[Fragment de: El hombre que mató a Leopoldo María Panero (The man who shot Leopoldo María Panero)]

Dedicatòria
Más allá de donde
aún se esconde la vida, queda
un reino, queda cultivar
como un rey su agonía,
hacer florecer como un reino
la sucia flor de la agonía:
yo que todo lo prostituí, aún puedo
prostituir mi muerte y hacer
de mi cadáver el último poema.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.