Cultura
El Jardí
L’editorial Edicions 62 ha publicat recentment Cap mà no em diu adéu. Poesia 1917-1936, un recull de tots els textos poètics que Josep Vicenç Foix va divulgar abans de la Guerra Civil. L’edició, de Jordi Cornudella i Margarida Trias, està avalada per la Fundació J.V Foix i permet resseguir la història de cada poema.
Es tracta d’un volum que recopila, per primera vegada, els escrits en vers i prosa de l’autor, publicats en revistes de l’època com La Revista, Trossos, La Cònsola, L’Amic de les Arts, Quaderns de Poesia o el diari La Publicitat. També s’hi inclouen les primeres versions de les proses poètiques de Gertrudis (1927) i KRTU (1932), i també d’uns quants poemes en vers que Foix va recuperar -molts d’ells retocats- en llibres de postguerra. Al costat d’aquests textos més coneguts hi ha poemes mai represos, que són tota una novetat.
J.V Foix (Sarrià, 1893 – Barcelona, 1987) és un dels grans poetes europeus del segle XX i es definia a si mateix com un investigador en poesia. Conreava tota mena de formes, de tradició culta, popular i avantguardista. Abans de la Guerra Civil, va treballar en revistes i diaris, però només va fer imprimir dos llibres de prosa poètica. D’altra banda, el seu gran projecte de prosa poètica, el Diari 1918, el va ocupar pràcticament tota la vida.
Ara fa un any, la Fundació J.V Foix va publicar Documents propis i textos d’altri, un recull de prop de cinquanta articles del poeta sarrianenc publicats a la revista Serra d’Or entre els anys 1960 i 1962. Alguns dels llibres de versos amb què Foix es va consagrar, com Sol, i de dol, Les irreals omegues o Onze Nadals i un Cap d’Any, són obres de la postguerra.
