Turó Parc
Roser Díaz
Fotografies de Roser Díaz
“Tot està per fer, tot és possible”, aquesta seria la frase que resumeix l’excel·lent recital que Fèlix Pons, rapsode, i Jordi Busquets, músic que fa parlar la seva guitarra, van oferir la tarda del 26 d’abril al Turó Parc. Es va col·locar un escenari fosc, neutre, i els dos homes van recitar el Martí i Pol més social, el que es mou per les terres de sequera, el que denuncia els problemes dels obrers, és a dir el Martí i Pol més compromès.
Un darrere l’altre, els textos van aflorar tot captant un públic totalment entregat que no s’adonava de com passava el temps. Poemes musicats com “Dia revolt” o el mateix que va cloure el recital “Tot està per fer”, van conquerir els sentiments del públic. Amb un fort dinamisme, tant de to de veu com de manera de recitar, van llençar un missatge clar: “Cap dia no es perd pels qui lluitem”.
El punt àlgid el va portar el poema de “La fàbrica”. Passat i present, anomenant aquells amb nom i cognom que han fet possible amb el seu sacrifici la nostra vida millor. Musicant els poemes amb dos tons de veu molt diferents (Fèlix, el rapsode amb veu potent, baixa, i Jordi el guitarrista amb una veu més aguda) tot acompanyat d’un sistema d’altaveus que embolcallava a l’espectador, semblava que no foren dues persones les que es movien damunt de l’escenari sinó tot un grup. Mencions religioses amb el “Parenostre de l’obrer” o combatives amb “La solemne injustícia dels homes” van acabar confluint amb un gran repte, “Ara és demà.”
L’emoció, la cultura, la poesia i la música han tornat al Turó Parc, no en forma de teatret de titelles, sinó amb la potència de la vida real. S’ha començat molt fort amb Martí i Pol, però el cicle continua amb Verdaguer, el maig, i Bertolt Brecht, el juny.
