Opinió
Eva Ceano-Vivas Tremosa, Consellera de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi
Sarrià està envoltat d’antigues rieres, les més grans són les que discorren soterrades pel que avui anomenem Avinguda J.V. Foix i Via Augusta. El curs de les aigües impedia el pas i la renovació de la ciutat, i per això ara ocupen un espai diferent. El tren de Sarrià va córrer la mateixa sort, va passar de la calçada a les vies soterrades donant pas a un nou espai. Estem en el moment que els cotxes facin el mateix, passin de la superfície a sota terra per donar pas a la ciutat de les persones.
Per preparar aquest article he tirat de memòria i com no, també de Google. La memòria em porta a una Via Augusta de terra i canyís, on jugàvem a fet i amagar, una fàbrica de caramels, una fusteria i un pont per arribar a correus. Tot va acabar amb unes obres, que obligaven els cotxes a passar per dessota en comptes de pujar la muntanya. Es va construir el pàrquing soterrat de la Porta de Sarrià per no perdre places d’aparcament i en una part d’aquesta obra, on hi havia terra van posar una llosa, van pintar jocs infantils i un cop més es va recuperar l’espai per les persones i es va començar a poc a poc a omplir de vida.
Google em retorna un munt d’articles entre els quals em crida l’atenció un estudi del RACC, un club que, fa molts anys, va passar d’identificar els socis i les sòcies amb la matrícula del vehicle que tenien per fixar-se en les persones que el conduïen. Aquest estudi afirma: “Atorgar prioritat als ciutadans que es desplacen a peu o en sistemes de transport no motoritzat aporta avantatges importants per a la convivència i la tranquil·litat de l’espai públic, així com a la qualitat ambiental urbana. Per als residents, perquè es redueix el soroll i la contaminació atmosfèrica i augmenta la superfície destinada a la seva mobilitat i a la seva interrelació. Per als comerciants, perquè el seu volum de negoci augmenta. En definitiva, per al conjunt dels ciutadans, encara que no visquin o treballin a la zona de vianants, perquè milloren els itineraris per a vianants i redueixen el risc”.
Ambdues cerques em van portar a la mateixa conclusió, on hi ha espai de gaudi i esbarjo, la ciutadania se’l fa seu, l’utilitza i la convivència millora. Estem parlant de tenir un espai per jugar, caminar, anar en bicicleta, reposar a l’ombra, xerrar, riure, fer mercats, un espai per activitats de les entitats, en resum un espai per continuar sent persones de la Mediterrània!
Per tenir aquests espais hem de reubicar tots aquells elements, sigui rieres, trens o en el cas que ens ocupa, els cotxes, en un altre espai. El soterrament és al llarg de la història de la ciutat la solució trobada. Necessitem compaginar on aparcar, per tota aquella gent que pel motiu que sigui no té, per ara, possibilitat de desplaçar-se en transport públic, en bicicleta o a peu, amb la necessitat de la ciutadania de gaudir de l’espai públic.
Últimament, se sent molt que si els carrils per bicicletes o els espais pels vianants no es fan servir amb una freqüència, basada en paràmetres totalment subjectius, han de desaparèixer. No s’escolta, però, aquest argument quan en carrers de la ciutat no abunda la circulació dels cotxes. Hi ha diversos carrers al districte on passen menys cotxes que bicicletes als carrils bici o menys que el nombre de nenes i nens que juguen a la porta de Sarrià i no hem sentit que aquests espais es vulguin convertir en parcs.
Els espais no estan morts i Porta de Sarrià tampoc, els matem quan no existeixen. La ciutadania té la llibertat de fer servir els espais quan els doni la gana i cap govern els pot imposar un ús o altre, el que ha de fer una administració és dotar d’espais per les persones i cada un ja decidirà si el fa servir. Tindrem la valentia de continuar proposant una ciutat més neta, més amable, més cordial, més segura per l’alumnat de la ciutat o ens quedarem impassibles mentre els cotxes envaeixen espais guanyats per nosaltres, les persones?
