Un món global
Judit Garrido Fontova
La qüestió sobre si l’empresari pot o no utilitzar càmeres de videovigilància com a eina de control laboral ha estat, últimament, objecte de debat social.
L’ any passat el Tribunal Constitucional dictava una Sentència (Sentència núm. 39/2016, de 3 de març de 2016) indicant la inexistència de vulneració dels drets a la intimitat i a la protecció de dades dels treballadors quan els acomiadaments es basessin en les imatges captades per una càmera de videovigilància, sense haver-ho comunicat prèviament als treballadors.
Doncs bé, l’última Sentència del Tribunal Suprem (Sentència núm. 77/2017, de 31 de gener de 2017) afegeix nous matisos al respecte. El Tribunal Suprem avala la possibilitat que té l’empresari de gravar als seus treballadors sempre i quan sigui per motius o raons de seguretat als efectes d’un posterior control laboral. En aquest sentit, ens ve a aclarir què s’ha d’entendre pel concepte de “raons de seguretat”, en el qual inclou expressament el control de fets il·lícits comesos pels treballadors com, per exemple, els robatoris o la manipulació de tiquets de caixa, però del qual exclou altres tipus de control laboral relatius a l’efectivitat del treball, les absències del lloc de treball, les converses amb companys, etc.
Els pronunciaments judicials sobre aquest tema emanen d’un cas on s’analitzava la validesa de les proves de videovigilància emprades per una empresa per justificar l’acomiadament disciplinari d’un treballador per haver furtat diferents productes que eren propietat de l’empresa. Les proves d’aquests il·lícits van ser obtingudes per les càmeres de vigilància que estaven instal·lades al centre de treball per raons de seguretat. Si be l’empleat era coneixedor de l’ existència de les càmeres, no va ser informat expressament de la finalitat específica que podria donar-se a aquestes imatges.
Atenent la doctrina judicial anterior, observem que:
— no serà necessari el consentiment de l’empleat per a la captació de la seva imatge en el lloc de treball quan s’utilitzi amb la finalitat de donar compliment al contracte de treball i que,
— en funció de les circumstàncies de cada cas seguirà sent vàlida, per a fins disciplinaris, la utilització de les imatges obtingudes a través del sistema de videovigilància. Ara bé, serà necessari informar del sistema de videovigilànica a través de cartells o altres mecanismes igual d’efectius.
En conclusió: seria aconsellable que les empreses oferissin sempre que fos possible una informació expressa i específica sobre la possible utilització de les càmeres de vigilància per a qualsevol tipus de control laboral i, sobretot, quan aquest control pugui ser aliè a motius de seguretat, incloent l’advertència sobre la possible adopció de mesures sancionadores que puguin correspondre.
Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades
