Publicitat

Premis Nobel 2017

spot_img

Publicat el 30.10.2017 9:30

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Com cada any, els premis Nobel han estat atorgats. En aquest article intentarem explicar-vos el de medicina i el de química, que premien descobriments amb els quals estem familiaritzats.

D’una banda, el premi Nobel de Química s’ha a atorgat a tres científics, Jacques Dubochet, Joachim Frank i Richard Henderson, per haver contribuït al desenvolupament de la criomicroscòpia electrònica, una tècnica que serveix per fotografiar molècules molt petites que es troben en una solució aquosa.

Publicitat

Ja fa dècades que podem visualitzar les cèl·lules amb l’ajuda de microscopis òptics. Podem veure quina forma tenen, com es mouen, com creixen, estructures grans que contenen… però no són prou potents per veure com són les molècules que hi ha dins (com les proteïnes, l’ADN o l’ARN). Aquests tres científics han desenvolupat eines clau per tal de fer possible una tècnica que es coneix com a criomicroscòpia electrònica que serveix precisament per determinar l’estructura de les molècules.

Publicitat

La tècnica funciona congelant una mostra molt petita d’aigua que conté un tipus de molècula. Dubochet va treballar per aconseguir la congelació immediata sense perjudicar les molècules. Després, aquesta mostra congelada es pot fotografiar amb un microscopi d’electrons de manera que, tal com va observar Henderson, s’obtenen el que serien les ombres d’aquestes molècules en vàries orientacions. Finalment, Frank va estudiar com combinar totes aquestes imatges per obtenir l’estructura tridimensional de la molècula.

El premi Nobel de Medicina i el jet lag

Per altra banda, tenim el premi Nobel de Medicina que va ser atorgat a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young, per haver contribuït a entendre els mecanismes moleculars que controlen els ritmes circadians.

Tal com comentàvem en el nostre article del jet lag, els ritmes circadians són oscil·lacions de les variables biològiques al llarg de les 24 h del dia. El cos humà té un rellotge biològic que marca els diferents estats de son i vigília i permet que el nostre cos treballi quan ha de treballar i descansi quan ha de descansar. Imagineu-vos si el nostre cos estigués treballant tot el dia amb la mateixa energia sense parar, al cap d’uns dies no podríem fer res de res.

Els tres guardonats han pogut determinar el mecanisme que tenen les cèl·lules mantenir el cicle circadià de 24 h. Primer de tot, Hall i Rosbash, investigant amb mosques van veure que hi ha una proteïna anomenada PER (període) que s’acumula a la nit, tot regulant un estat de son, i abans de despertar-nos es degrada (ja no la tenim a la cèl·lula) per poder estar atents i en plena activitat. Més endavant Young va descobrir dues proteïnes més, TIM i DBT, que asseguren que el cicle d’acumulació/degradació de PER sigui de 24h igual que el dia. Aquest mecanisme és comú en tot el regne animal i vegetal.

Els premis Nobel també ens demostren que els descobriments científics s’aconsegueixen amb el treball en equip i que compartir els resultats amb la comunitat científica és essencial per avançar conjuntament.

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biolega humans. Podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La teoria de l’East Side Story

L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

L’AV Bonanova celebra el 50è aniversari amb un concert

L'Orquestra Simfònica Vozes amenitzarà la celebració de la plataforma veïnal, que enguany també serà reconeguda amb la Medalla d'Honor de Barcelona

Com afronta Barcelona la protecció del litoral davant del canvi global?

Els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part dels ciutadans i han millorat la biodiversitat, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]