Educació
Natalia Parejo
El divendres 1 de desembre va tenir lloc la primera jornada de protestes de l’actual curs pel que fa a la Revolta Escolar de Barcelona. Un moviment on tant Associacions de Famílies com centres escolars disposen d’un espai per manifestar necessitats que consideren urgents i rellevants. Principalment, lluiten per pacificar els voltants dels entorns escolars, i alhora reduir la contaminació i el soroll a la ciutat, fet que pot ser perjudicial per a qualsevol persona que hi estigui exposada, sobretot els més petits i adolescents.
És per això, que la Revolta Escolar promou els talls de carrer als entorns escolars, creant un moviment que des dels seus inicis no s’atura, i organitzant 20 talls de carrers simultanis a la ciutat de Barcelona en els diferents barris de la ciutat.
En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, l’acció va ser convocada per entitats com l’AFA Dolors Monserdà Santapau, l’AFA Can Caralleu, l’AFA Tàber, Petits Paupí o l’AFA Costa-LLobera i, com a novetat, amb el suport de l’Escola Infantil Italiana (Scuola dell’Infanzia Italiana). Així mateix, són diverses les entitats del districte que donen suport a la Revolta Escolar, com la Casa Orlandai, Sarrià Respira, l’Associació de Veïns del Peu del Funicular, l’AFA Orlandai, l’Associació Veïnal de Sarrià o els Tabalers de Sarrià, que van asistir a l’acte en companyia dels seus ritmes.
Antecedents de la Revolta Escolar
La Revolta Escolar va néixer a la capital catalana l’any 2020, arran de la preocupació pels alts índexs de contaminació de la ciutat i la qualitat de l’aire d’aquesta. El membre de la Xarxa de Mobilitat Escolar de Sarrià, Guim Maragall, explica a El Jardí que, en certa manera, la Revolta Escolar ve a ser una articulació del moviment Eixample Respira, tot i que la primera posa en el centre de prioritats la seguretat de l’entorn escolar i dels infants.
És per això, que totes aquelles persones, agrupacions, i entitats adherides al moviment, persegueixen l’objectiu de pacificar els carrers, que en nombroses ocasions són zones molt transitades per vehicles privats. Ho fan provocant talls de carrer en hores clau del dia, com per exemple en el moment de la sortida de l’escola.
Als inicis de la iniciativa, únicament hi havia 20 centres adherits al moviment, però a poc a poc, la Revolta Escolar ha aconseguit fer ressò i s’ha anat popularitzant. Tot i que la proposta va emergir a Barcelona, s’ha expandit fins a arribar a altres localitats com Badalona, Sabadell, Banyoles, Cardedeu, Girona, Olot, i Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres. En total, ja són més de 100 centres educatius els que s’han adherit a les diverses mobilitzacions d’una lluita social que, segons sembla, està en ple auge.
Què demana el manifest de la Revolta Escolar?
A més de la pacificació de l’entorn d’absolutament totes les escoles de la ciutat, i la reducció dels carrils de circulació de cotxes i motos als entorns escolars, el manifest de la Revolta Escolar recull molts més objectius que les associacions de famílies i entitats adherides volen conquerir, com la limitació de la velocitat a 20 km/h al voltant dels centres educatius, juntament amb la instal·lació de mesures que obliguin al compliment d’aquestes limitacions.
D’altra banda, s’exigeix la senyalització vertical i pintura a la calçada advertint de l’entrada en un entorn escolar i l’eliminació de les places d’aparcament de cotxes i motos, incrementant l’espai dedicat als vianants. Altres necessitats que no s’obliden són els controls dels nivells de contaminació i soroll a les escoles, juntament amb l’adopció de mesures de restriccions de trànsit on la mitjana superi el valor límit establert per la normativa europea pel que fa al diòxid de nitrogen, seguint així les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut.
Finalment, però també en consideració com a mesures urgents, es demanen carrils bici segurs i practicables per a les famílies, i per tant l’ampliació d’aparcaments de bicicletes a les zones esmentades. Així mateix, es proposa la revisió de la xarxa bàsica de la ciutat per tal de reduir-la i adaptar les seves característiques i condicionants a les necessitats prioritàries de les escoles.
La postura de l’Ajuntament de Barcelona
Tres anys més tard de l’inici de la Revolta Escolar, les famílies han de fer front a una realitat decebedora: els entorns escolars encara no són prou segurs o pacificats. Un exemple d’això és el recent atropellament d’un infant, amb lesions lleus, davant la Scuola dell’ Infanzia Italiana, situada al carrer Carme Karr, segons ha pogut saber El Jardí. Són diversos els progenitors que fa anys que reclamen un augment de la seguretat pels seus fills pel que fa als vehicles automobilitzats.
En Domenico Gruosso és un d’ells. “La meva petició és tancar els carrers del Gresolet i Carme Karr, considerant que l’entrada a l’escola dels infant de primària és per Carme Karr, i actualment només es tanca el carrer Setanatí, per on entren els alumnes de l’ESO”, explica Gruosso. Addicionalment, emfatitza en què si la seva proposta es materialitzés, el trànsit no es veuria afectat, doncs hi hauria l’alternativa de “baixar pel carrer Clos de Sant Francesc i pujar pel carrer del Pedró de la Creu i el carrer de la Duquessa d’Orleans, que són paral·lels i surten al mateix lloc, el carrer de Negrevernis”.
Tot i que la idea ja s’ha proposat a l’Ajuntament en diferents ocasions, sembla que el consistori desestima la proposta, perquè “va ser valorada per la Guàrdia Urbana, que la va desestimar perquè no és possible fer un tall al carrer de Carme Karr, atès que es tracta d’una via que garanteix la mobilitat interna d’aquest sector de Sarrià”, diu Gruosso. A més a més, des de la institució política al·leguen que es va col·locar una barana protectora davant l’entrada de l’escola, encara que per molts pares no és una mesura determinant, ja que “la vorera és molt estreta i hi ha un perill real d’atropellament”.
La Berta Vázquez, mare d’alumnes que estudien al centre Dolors Monserdà Santapau, adherit al manifest de la Revolta Escolar, afegeix, fent referència a la problemàtica de la mobilitat al voltant dels centres escolars, que la situació espanta “sobretot quan ets conscient que sempre es posa a l’adult al centre”. Tot i això, i encara que el moviment està emergint al districte, la resposta dels veïns és molt positiva, fet que motiva a “continuar endavant i seguir insistint”, segons explica.
Al tall de trànsit la Scuola dell’ Infanzia Italiana, també hi era present una veïna del carrer Major de Sarrià que prefereix ser tractada de manera anònima. Explica la seva “pèssima” experiència amb l’Ajuntament del districte, des del qual han respost a les seves propostes responent-li que si continua insistint amb el tema “les seves peticions no seran ni obertes”. Encara que la postura de les institucions pot ser desmotivant, la Revolta Escolar no para de créixer i de fer-se més notòria, creant així un moviment de lluita popular que defensa, d’una banda, la seguretat dels infants, i d’altra, un futur més sostenible i lliure de contaminació.
Quins carrers s’han vist afectats aquest divendres a Barcelona?
