Opinió
Glòria Vilalta
Et prioritzes? Tens en compte la teva opinió o el que necessites?
Depèn de com ho preguntis o enfoquis, pot semblar egoista. A molts ens han ensenyat que primer sempre és l’altre. Sempre? Fins a quin punt? No som responsables també de la nostra pròpia vida? No tenim el deure de cuidar-la i de fer de nosaltres la millor persona possible? No és d’aquesta manera que podem ajudar realment l’altre?
Recordo que em va sobtar molt escoltar les instruccions de salvament de l’avió. Primer et poses la mascareta tu, i després als teus fills. La primera reacció va ser: “Primer jo que un fill?”. Però la resposta és clara i evident: si tu no pots respirar, com podràs ajudar-lo a ell?
Per tant, toca prioritzar-se. No podem ajudar si nosaltres no estem en condicions d’ajudar.
Portat al terreny de la llar, que de fet és el nostre reflex, en el darrer article parlava de la importància de tenir el nostre lloc. Ara voldria incidir en la decoració. Quantes vegades diem sí quan volem dir no? Què hi tenim, a casa? El que ens agrada o allò que ens han regalat o ens han dit que hi quedava bé? Això pot ser una de les senyals que prioritzem més els altres que a nosaltres mateixos, fins i tot quan l’altre no ens necessita…
Fer canvis a la casa és una bona manera de començar a fer canvis en el nostre interior. A vegades és més fàcil fer-ho així. No oblidem que l’exterior és un reflex de l’interior, i que al final, com vaig sentir dir fa poc a Gregg Braden -científic nord-americà- , tot l’univers és com un joc de nines: sempre hi ha el reflex del mateix, però en diferents capes.
Tenim exemples que segurament ja hem posat en pràctica, com endreçar la llar -encara que sigui només un armari- i obtenir més calma mental i sensació de serenitat. O una cosa tan simple com arreglar-te i veure’t bé per sentir-te millor.
Tenint això en compte, si prioritzem la nostra llar, ens estem prioritzant a nosaltres. Estem tenint cura del nostre benestar, de la nostra segona pell. No “és igual” sentir-nos malament a casa, tenir una casa que no ens agrada o que ens emmalalteix. No “és igual” tenir un quadre o record que ja no volem, que no ens ha agradat mai o que ja no ens agrada. Per què no el deixem anar? Per la persona que ens l’ha regalat? Ens estem fent un favor? Si aquella persona ens estima, li agradaria que el mantinguéssim encara que no ens faci sentir bé?
I si els canvis o les decisions els fem nosaltres? I si decidim nosaltres de quin color pintem la paret o quin objecte o imatge tenim a casa?
Això és vàlid també per a qualsevol professional; qui és el responsable final de la teva vida? Els professionals, sigui un metge, un advocat, un botiguer, un professor, un arquitecte o qualsevol persona que et vol orientar amb els seus coneixements i experiència, no pot anar en contra del que per tu és important o essencial, de la teva prioritat, TU. De la mateixa manera, un estudi de Feng Shui orienta sobre el que et pot anar millor segons l’energia de la casa i la teva pròpia, però la decisió final l’has de prendre tu. És la teva llar o empresa i ets tu qui hi ha de ressonar, vibrar i conviure.
En un estudi, puc aconsellar per exemple introduir el blau en una habitació. Que sigui en una paret, en uns coixins, en els llençols, o que no el vulguis (i busquem una alternativa), és la gràcia de la particularitat i gustos de cadascú. Tots som diferents, i la tècnica del Feng Shui o de qualsevol disciplina per aportar harmonia i benestar no ho hauria d’obviar.
En la casa, com en tot, tu ets la prioritat.
Glòria Vilalta és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, Feng Shui i benestar personal.
