La Mirada Jove
JNC – Sarrià – Sant Gervasi (@jncSSG)
Aquest darrer mes hem pogut assistir, des del pati de butaques, a l’obra contemporània més habitual i controvertida que s’interpreta en els teatres de la nostra societat: la Revolució Digital. Però en aquest acte, l’obra i els actors han baixat dels escenaris per traslladar la realitat als espectadors. Allò que podíem observar i que acceptàvem còmodament en el nostre dia a dia, ha desafiat revolucionàriament els sistemes de producció i de treball de la nostra societat. De la mateixa manera que al segle 19, quan la màquina de vapor va revolucionar la manera de treballar a les fàbriques, la tecnologia i la informació canviaran enormement la nostra societat i el sector productiu del país. Corregeixo, ja ho estan fent.
La parada patronal del taxi a Barcelona ha suposat un dels exemples més evidents d’aquesta revolució. Tot i que no és un fet nou, perquè en els darrers anys altres sectors s’han vist desafiats per la digitalització (com és el cas del comerç de proximitat amb el comerç electrònic o els videoclubs i els cinemes amb Netflix i HBO), el sector del taxi ha estat capaç de vehicular les seves demandes i fer-se sentir de manera efectiva, tot i que condemnable en certs casos de violència i agressivitat.
Sent justos, el sector del taxi jugava amb desavantatge. Gràcies a la tecnologia, un VTC podia oferir un servei similar al d’un taxi, és a dir, amb gairebé la mateixa immediatesa, però sense pagar ni la mateixa llicència ni els mateixos impostos. Tanmateix, la resposta a aquest problema no hauria de protegir un dels sectors i perjudicar l’altre (indiferentment del sector), com tampoc l’Administració hauria de centrar-se en el benestar d’un col·lectiu sinó en el benestar general.
Els discursos proteccionistes són molt suculents, però no aporten solucions útils pel futur. Cal replantejar el model de transport urbà de passatgers, però cal fer-ho mirant al futur, a la sostenibilitat del model, a la justícia entre actors econòmics, maximitzant el benefici ciutadà i minimitzant els greuges entre els actors implicats.
Perquè si no som capaços de gestionar els canvis de la revolució que vivim, i l’Administració Pública no abandona la zona de confort, perdrem oportunitats per no ser valents. Els joves som disruptius i innovadors, i tenim ganes d’emprendre i crear el món i les ciutats en les quals volem viure, però des de l’Administració no es pot donar l’esquena al futur tecnològic que Barcelona ha de liderar.
Així que aixequem-nos de les butaques, pugem a l’escenari i afrontem el futur.
