Publicitat

Què està passant amb les monges clarisses del Monestir de Pedralbes?

Després de gairebé 700 anys amb presència a l’històric edifici, la decisió de trasllat de l’orde de Santa Clara indigna alguns veïns

spot_img

Publicat el 27.1.2025 19:14

Societat

Natalia Avellan

Les tres monges clarisses que encara habiten al Monestir de Pedralbes deixaran el que ha estat la casa d’aquest orde religiós durant gairebé 700 anys. La marxa està prevista pel 15 de febrer, quan les religioses hauran d’abandonar les instal·lacions i traslladar-se al monestir que té la congregació a Vilobí d’Onyar, a la província de Girona.

Publicitat

La notícia ha despertat la indignació d’alguns veïns del barri de Sarrià i no ha trigat a fer-se coneguda arreu. Encara més, s’ha convocat una concentració el pròxim 29 de gener, a les 19.30 h a la plaça del Monestir, amb l’objectiu d’aturar el trasllat de les monges.

Publicitat

Quina és la història de les clarisses de Pedralbes?

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes –que té el claustre gòtic de tres pisos més gran del món– va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327. Des d’aleshores, ha estat ocupat, ininterrompudament, per la comunitat de monges clarisses.

L’any 1972, es va signar un pacte amb l’Ajuntament de Barcelona, en el qual, les clarisses cedien part del monestir per obrir-hi un museu, a canvi de disposar d’un convent nou. Més endavant, el 1983 es va obrir al públic i, poc després, va passar a formar part del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona). L’edifici acull un ric fons documental, que permet mostrar l’evolució de la vida monàstica en el decurs del temps. El gener del 2022, el Monestir i l’Ajuntament van decidir enfortir encara més el vincle amb la creació d’un òrgan de gestió compartit del monument.

Aquest orde de Pedralbes és una institució molt arrelada a la ciutat, ja que, tradicionalment, les parelles de nuvis fan una ofrena d’ous a Santa Clara, per a demanar que no plogui el dia del seu casament. A més, un cop l’any el monestir acull a la corporació de l’Ajuntament de Barcelona, que visita a les monges en el marc de la diada de Santa Eulàlia, que dona per iniciada la festa major d’hivern de la ciutat.

Qui són les tres monges actuals i per què volen marxar?

L’autenticitat d’aquest monestir, més enllà de la seva riquesa arquitectònica, rau en el fet de continuar habitat fins avui dia. No obstant això, la comunitat eclesiàstica és cada vegada més reduïda. Les residents actuals són un grup de tres monges d’edat avançada, sor Immaculada, sor Pilar i sor Isaura, de 90, 73 i 66 anys, respectivament. Fent ús de l’aigua de Collserola per al conreu dels jardins, les clarisses comparteixen responsabilitats, atenen les peticions dels ciutadans i practiquen la fe i l’espiritualitat cristiana.

El maig de 2024 va morir l’abadessa del Monestir de Pedralbes, Montserrat Casas, a l’edat de 90 anys. Nascuda a Alella, Casas va ingressar al monestir l’any 1955, en un moment en què la comunitat comptava amb mig centenar de germanes. Tanmateix, quan va ser nomenada abadessa, l’octubre de 2013, la congregació que residia a l’edifici estava formada únicament per sis monges.

Ara, que el nombre es redueix a la meitat, les religioses consideren que no són prou nombroses, de manera que l’emplaçament no està adaptat a les seves necessitats i resulta poc viable mantenir la comunitat al convent. Aquesta és la versió predominant dels fets. Tot i això, altres fonts properes a les germanes asseguren que la decisió no és de les tres clarisses, sinó que obeeixen les instruccions de l’orde religiós, en contra el seu desig de mantenir-se a Pedralbes. El Jardí ha intentat parlar amb les monges, però han declinat explicar-se en aquest mitjà.

Com ha reaccionat part del veïnat?

La notícia del trasllat ha generat indignació entre alguns veïns de Sarrià, que defensen el manteniment de la comunitat de clarisses al convent. És per això, que un grup de persones d’aquest barri ha convocat una concentració pacífica el pròxim 29 de gener, a les 19:30 h a la plaça del Monestir.

“Sarrià tampoc vol que marxin les clarisses de Pedralbes, guanyarem!”, diu la convocatòria que circula per les xarxes socials. Es tracta d’un acte silenciós, en el qual s’encendran espelmes a tall de protesta. El missatge de convocatòria s’ha traslladat a plataformes com l’Assocació Veïnal de Sarrià, Els Blaus, els Tabalers i el Centre Excursionita de Sarrià, entre d’altres. “Protestem perquè puguin portar a tres monges més, que és la solució que elles volen. Aleshores serien sis i ja sortiria a compte”, explica Eulàlia Marqués, membre de l’associació de veïns del barri i organitzadora de la manifestació. Aquesta mateixa petició és la que recull la pàgina de Change.org de suport a les religioses, la qual ja ha aconseguit més de 1.000 signatures.

D’altra banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat que la marxa no és una “bona notícia” per a la ciutat i ha destacat el vincle històric amb les clarisses. Tanmateix, el consistori respecta la decisió de la congregació i afirma que vol mantenir la tradició centenària de la visita institucional al monestir. 

Tot i la sortida de les últimes tres clarisses que quedaven, el Monestir de Pedralbes continuarà obert a la ciutadania, que podrà visitar les seves col·leccions artístiques. Tanmateix, encara no se sap l’ús que es farà de la part de l’edifici que ocupaven fins ara les monges.

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

Sarrià-Sant Gervasi disposarà de sis nous espais d’ombra abans de l’estiu

L'actuació s'emmarca en el Programa d'Ombres i s'efectuarà a diverses àrees de joc i escoles del districte

Entitats veïnals denuncien el bloqueig de l’Ajuntament a demandes dels pressupostos participatius

Diverses associacions de la ciutat han presentat una queixa formal a la Sindicatura de Greuges

El veïnat de Sarrià fa pinya perquè Can Raventós sigui un refugi climàtic i espai per a la cultura popular

La Plataforma Defensem Can Raventós prepara accions i mobilitzacions que compten amb el suport d'una trentena d'entitats i la majoria dels partits de l'oposició
spot_img

La teoria de l’East Side Story

L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió

Consell Plenari: estat de les obres i proposicions debatudes

L'última sessió al districte va servir per actualitzar la reforma de Balmes, descartar el CAP de la Bonanova i refermar l'aposta de Defensem Can Raventós

El Taller d’Història de Sarrià insisteix a aturar les obres a l’entrada històrica del Parc de l’Oreneta

Reclama la restauració de l'indret, tant de l'antic hort com del conjunt formalment catalogat i protegit

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]