Gent gran
Claudia Aineto
El nostre cos té la capacitat de segregar hormones que tenen una gran repercussió en l’estat anímic i emocional de l’individu. Aquestes hormones poden ser les endorfines, la serotonina i la dopamina.
Les endorfines són cadenes proteiques que s’alliberen mitjançant la medul·la espinal i el torrent sanguini, queden emmagatzemades a l’hipotàlem. S’ha demostrat que els seus efectes són 30 cops majors que els fàrmacs contra el dolor. Per tant, podem dir que l’entorn té un gran efecte sobre la nostra salut mental.
En qualsevol malaltia el fet de tenir un estat anímic òptim pot influir en una major resposta en el tractament. En malalties neurodegeneratives, sobretot amb una estimació d’esperança de vida prolongada, treballar l’estat emocional de la persona – és a dir, aconseguir segregar alts nivells d’endorfines, mitjançant capacitats cognitives preservades – pot ajudar a alentir el seu procés degeneratiu. Algunes de les formes possibles de segregar aquestes proteïnes seria escoltar música, ballar, pintar, tenir una vida social activa, etc.
Per altra banda, la serotonina, com he anomenat anteriorment, “juga un paper” molt important en l’individu. Podríem dir que és considerada “l’hormona del plaer” i “l’hormona de l’humor”. Pot actuar com a neurotransmissor en el sistema nerviós central i, per tant, influir en el nostre estat anímic i inhibir comportaments d’ira o depressius, entre altres. Els antidepressius, que se subministren a persones amb alguna patologia associada, són els encarregats de modificar els nivells de serotonina en l’individu per tal que el seu estat anímic millori. En casos d’agitació i impulsivitat, com pot donar-se en algunes malalties, uns nivells adequats de serotonina faran que la persona en qüestió estigui en un estat de calma i tranquil·litat.
I finalment la dopamina és una hormona alliberada per l’hipotàlem que pot actuar com a neurotransmissor en el sistema central. Una disminució d’aquesta hormona pot ajudar a desencadenar múltiples malalties com en el cas del Parkinson, on es produeix una pèrdua de la motricitat fina. La seva projecció i afectació pot donar-se en diverses zones del cervell, com ara en els lòbuls frontals, on la dopamina controla la velocitat de processament d’informació que rebem de l’exterior o la informació que rebem d’altres àrees del cervell.
Totes aquestes hormones i neurotransmissors van associats a la capacitat de raonament de l’individu. Per tal que la segregació d’hormones sigui òptima ha d’haver-hi una interpretació adequada de l’entorn, on en casos de malalties en fases molt avançades és complicat identificar si existeix aquest raonament.
Arribat a aquest punt, em qüestiono si els estímuls exteriors són causa de la transmissió de quantitats òptimes d’hormones i com a resultat aconseguim un bon estat emocional o si una segregació òptima d’hormones és causant d’una percepció positiva de l’entorn i com a resultat tenim un bon estat emocional. Què en penses?
Claudia Aineto és psicòloga de la Fundació Uszheimer
