Cultura
Jesús Mestre
Manuel Castellet ha publicat, a principis d’any, una novel·la situada al principi de la dictadura franquista. Es tracta d’una novel·la històrica on uns personatges de ficció (l’Aurora, una jove mestra depurada pel règim i la seva família) conviuen amb d’altres d’històrics, en uns escenaris que recreen la situació i l’ambient de principis dels anys quaranta. La novel·la, titulada La mitra de l’exili, l’ha publicat l’Editorial Gregal. L’autor és un matemàtic de prestigi, president de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002), director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, i veí de Galvany.
La novel·la és de molt bon llegir: és àgil i la trama està molt ben estructurada, i gairebé sense adonar-te’n t’endinsa dins del que era la vida quotidiana a Barcelona, a un poblet del Camp de Tarragona i l’exili català a Suïssa. I mostra ben clarament el drama que va viure la societat catalana aquests anys de postguerra. El personatge de l’Aurora, la mestra que pateix una depuració que no li permet fer de mestra d’escola, i ha de viure de fer classes particulars, és el fil conductor de la narració a partir del seu interès per conèixer més coses d’un religiós català que, segons informa una petita nota de La Vanguardia del 15 de setembre de 1943, ha mort a Suïssa. Es tracta del cardenal Vidal i Barraquer, nom que no li deia res però que, com la seva família, havia nascut al Camp de Tarragona.
La recerca de l’Aurora ens va descobrint les personalitats de Rafael Patxot, veí del passeig de la Bonanova; Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat i persona que es va destacar per salvar moltes persones durant els primers dies de la Guerra Civil (entre elles, mossèn Obiols, a punt de ser executat al carrer Major de Sarrià), i el mateix cardenal Vidal i Barraquer. I també els exilis a Suïssa, lluny de la pàtria però que permeten fer coincidir a aquests tres personatges i construir una sincera amistat. La novel·la de Manuel Castellet comença i acaba amb la mort del cardenal, i ens deixa amb un personatge de ficció entranyable, l’Aurora, que simbolitza els desencisos i les privacions d’un temps de postguerra molt dur per als bàndols dels perdedors però que, així i tot, no van perdre mai l’esperança en construir un futur millor.
