18.5 C
Sant Gervasi
| Dijous 01 d'octubre de 2020 |

Rafael Patxot, Ventura Gassol i el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, a Suïssa

Manuel Castellet ha publicat a començament d'any 'La mitra de l'exili', una novel·la situada al principi de la dictadura franquista

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

Jesús Mestre

Manuel Castellet ha publicat, a principis d’any, una novel·la situada al principi de la dictadura franquista. Es tracta d’una novel·la històrica on uns personatges de ficció (l’Aurora, una jove mestra depurada pel règim i la seva família) conviuen amb d’altres d’històrics, en uns escenaris que recreen la situació i l’ambient de principis dels anys quaranta. La novel·la, titulada La mitra de l’exili, l’ha publicat l’Editorial Gregal. L’autor és un matemàtic de prestigi, president de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002), director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, i veí de Galvany.

La novel·la és de molt bon llegir: és àgil i la trama està molt ben estructurada, i gairebé sense adonar-te’n t’endinsa dins del que era la vida quotidiana a Barcelona, a un poblet del Camp de Tarragona i l’exili català a Suïssa. I mostra ben clarament el drama que va viure la societat catalana aquests anys de postguerra. El personatge de l’Aurora, la mestra que pateix una depuració que no li permet fer de mestra d’escola, i ha de viure de fer classes particulars, és el fil conductor de la narració a partir del seu interès per conèixer més coses d’un religiós català que, segons informa una petita nota de La Vanguardia del 15 de setembre de 1943, ha mort a Suïssa. Es tracta del cardenal Vidal i Barraquer, nom que no li deia res però que, com la seva família, havia nascut al Camp de Tarragona.

Publicitat

La recerca de l’Aurora ens va descobrint les personalitats de Rafael Patxot, veí del passeig de la Bonanova; Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat i persona que es va destacar per salvar moltes persones durant els primers dies de la Guerra Civil (entre elles, mossèn Obiols, a punt de ser executat al carrer Major de Sarrià), i el mateix cardenal Vidal i Barraquer. I també els exilis a Suïssa, lluny de la pàtria però que permeten fer coincidir a aquests tres personatges i construir una sincera amistat. La novel·la de Manuel Castellet comença i acaba amb la mort del cardenal, i ens deixa amb un personatge de ficció entranyable, l’Aurora, que simbolitza els desencisos i les privacions d’un temps de postguerra molt dur per als bàndols dels perdedors però que, així i tot, no van perdre mai l’esperança en construir un futur millor.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.