Dilluns 27, maig 2024
20.1 C
Sant Gervasi
20 C
Sarrià
Publicitat

Raons per dir no als creuers a Barcelona

L'opinió d'Ariadna Cotén, membre de la plataforma Zeroport i de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic

Publicat el 12.9.2023 8:00

Opinió

Ariadna Cotén

El tema dels creuers ha estat al centre del debat polític en les darreres campanyes electorals i en molts espais informatius durant aquest estiu. En aquest context, les navilieres han fet i continuen fent una forta campanya per convèncer de la sostenibilitat dels seus vaixells i, fins i tot, el Port de Barcelona s’ha vist obligat a crear un Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers. Amb tot això, creiem necessari donar arguments basats en evidències i dades científiques pels quals considerem que l’activitat de creuers ha de reduir-se progressivament fins a la seva eliminació.

Publicitat

Partim de la base que el Port de Barcelona és el primer port del Mediterrani en nombre de passatgers i creuers que hi atraquen. Per tant, no sorprèn que sigui el port més contaminat d’Europa pels creuers i que aquests vaixells emetessin l’any passat quasi tres vegades més òxids de sofre que tots els cotxes de la ciutat. La gran majoria dels creuers utilitzen fueloil pesant, el combustible més contaminant de tots i que, per la seva toxicitat i alt contingut en sofre, és prohibit usar-lo a terra en el territori estatal i, a més, està exempt d’impostos. En aquest sentit, volem recordar que el desembre del 2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va condemnar Espanya per haver superat els límits de contaminació establerts de manera continuada des del 2010 fins al 2018 a Barcelona, al Baix Llobregat i al Vallès.

Publicitat

La indústria dels creuers és conscient del seu enorme impacte ambiental i pretén trobar la solució amb els vaixells de gas natural liquat. El que no diu és que aquest element continua sent un combustible fòssil i que s’ha demostrat que acaba emetent, a més de CO₂, unes grans quantitats de metà, gas que contribueix a l’escalfament global amb una intensitat molt superior que la del CO₂.

Així mateix, l’opció d’electrificar els ports només elimina les emissions dels creuers quan hi estan atracats, però no en les maniobres, i s’ha de veure si es pot garantir l’electrificació de totes les activitats dels vaixells quan són a port; a més, tampoc no es garanteix que l’energia elèctrica provingui de fonts 100% renovables. Una altra qüestió important té a veure amb les deixalles que generen els creuers, que les han de descarregar a port i s’han de gestionar al territori on atraquen, però això si se’n fa una bona gestió, perquè hi ha força denúncies a escala internacional contra navilieres per haver llençat tota mena de residus de forma il·legal. Per tant, en un context d’emergència climàtica i ambiental com l’actual, la indústria dels creuers és incompatible amb els compromisos climàtics i, a més, s’ha demostrat que és el mitjà de transport amb una petjada de carboni més elevada per persona i quilòmetre, superior a la dels avions.

La majoria dels creuers operen amb banderes de conveniència, i això els permet tenir règims laborals, normatives tècniques i regulacions ambientals molt més laxes que les dels països on desenvolupen la seva activitat. També són habituals les limitacions dels drets laborals i sindicals així com nombroses discriminacions que suposen relacions i condicions radicalment diferents de les que tenen lloc a la ciutat, a pocs metres de distància, tant quant a treball com pel que fa a control i transparència d’allò que succeeix als vaixells.

Quatre grans empreses multinacionals es reparteixen el 82% del mercat mundial dels creuers i totes quatre tenen domicili en paradisos fiscals, fet que els permet evadir una gran part dels seus impostos, malgrat que operen en els nostres territoris i mercantilitzen la nostra costa. A més, els creuers fomenten el desplegament de grans infraestructures amb finançament públic per a un ús privat: les ampliacions de les terminals es financen amb fons públics i es donen en concessió a les multinacionals dels creuers, que les gestionen directament i, per tant, en treuen beneficis a costa d’una despesa pública que difícilment es veurà compensada. A Barcelona, es donen concessions a empreses que han evadit impostos mitjançant paradisos fiscals, i alguns directius que controlen les cinc terminals principals del moll Adossat formen part d’empreses que figuren al llistat de companyies que eludeixen impostos a través de paradisos fiscals.

Finalment, els greus impactes que ja té la ciutat per la turistificació es veuen augmentats pel creixement continuat del trànsit de creuers, els quals descarreguen i desplacen moltes persones en llocs molt concrets i al mateix temps, provoquen una massificació dels barris ja saturats i, alhora, agreugen els problemes de mobilitat, provocats pels vehicles i autocars. També i de forma més general, transformen aquestes zones en autèntics escenaris turístics, afecten el veïnat de tota la vida i destrueixen el comerç d’ús quotidià.

Darrerament, hem vist que per afrontar la problemàtica dels creuers, alguns polítics presenten com a solució augmentar la proporció de creuers de port base -que comencen i acaben la seva travessa a Barcelona-, amb l’argument que no generen la mateixa massificació que els que hi fan escala; per defensar-ho, fan servir un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) pagat per l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), principal lobby global del sector. Doncs bé, es tracta d’un argument fal·laç, ja que no té en compte que aquests creueristes han de contractar allotjament i avions, i això es tradueix en més emissions contaminants i de CO₂, i en més impacte en l’habitatge. El mateix estudi de la UB conclou que els passatgers de port base provenen, en bona part, dels Estats Units i del Canadà, la qual cosa implica més vols transatlàntics i serveix a la patronal per donar arguments també a l’ampliació d’infraestructures aeroportuàries. Tampoc l’economia local es beneficia més amb els creuers de ports base, ja que les navilieres de creuers són grans multinacionals que funcionen amb dinàmiques de subministrament global, i aquests vaixells es carreguen de productes en un 90% des dels ports que ofereixen preus més baixos.

Amb aquest article volem posar de manifest tots els efectes negatius dels creuers i la necessitat de reduir-ne el trànsit, com ja estan fent altres ports de la Mediterrània i de l’Atlàntic, i proposar que Barcelona vagi més enllà, plantejant l’eliminació total d’aquesta activitat altament supèrflua i contaminant. No ens cal aquest tipus de turisme a la ciutat, ja extremadament massificada i contaminada. Tots compartim la mateixa mar i el mateix planeta, i davant la crisi ambiental global no ens podem permetre la inacció dels nostres polítics, que només es guien per les consignes de multinacionals extractives i que no tenen en compte el benestar de la ciutadania ni de la biosfera.

Ariadna Coten és membre de la plataforma Zeroport i de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.