Publicitat

Record de Felip Bertran i Güell

Publicat el 18.12.2015 16:00 · Actualitzat el 5.11.2017 18:40

Notícies del barri

Juan Pablo Torrents-Faura

Felip Bertran i Güell, a la terrassa de can Bertran, a la falda del Putxet.
Fotografies cedides per la família Bertran

Al 1965, a l’edat de 64 anys, moria a la seva residència del bosc privat de Bertran, al barri del Putxet, en Felip Bertran i Güell.

Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, Bertran i Güell fou un important industrial català i, poc abans de la Guerra Civil, fou nomenat conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya durant un brevíssim període, a principis del 1936. Posteriorment, fou president de la societat Asland (de ciments) i de Maquitrans (de transports) i presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet, impulsant la reconstrucció del monestir.

Publicitat

Casat amb Joaquima de Caralt i Mas i pare de sis fills, va idear, junt amb altres empresaris catalans, la construcció dels habitatges de l’anomenat ‘barri del congrés de Barcelona’, amb motiu de l’Any Eucarístic celebrat a Barcelona el 1952 i també ajudà a construir, juntament amb altres famílies del barri com els Rosal i els Faura, l’església dels franciscans conventuals del carrer Bertran número 14 durant la dècada dels anys cinquanta.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

1 COMENTARI

  1. Un parell de cosetes més que va fer el senyor Bertan i Guell:
    També va publicar “Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional” (1938) y “Rutas de la Victoria” (1939), dos llibres on explicava com es va crear el cop d’estat contra la República, i com hi va col.laborar. El 18 de juliol marxà de Barcelona per lluitar a la guerra civil en el bàndol franquista, a l’Arma de Ingenieros.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí