El matrimoni Barrachina Ramoneda.

Especial Sant Jordi

Mariarosa Ramoneda

Marcel Barrachina. Fotografies de Javier Sardá
Marcel Barrachina.
Fotografies de Javier Sardá

Marçal Barrachina i Tomàs va néixer un 5 de juny de 1930 al carrer de Santa Anna de Barcelona. A catorze anys, ja remenava i barrejava colors al taller de pintura industrial del seu pare a qui ajudava. Ben aviat es va adonar que li agradava dibuixar i va anar a estudiar Belles Arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on més tard es va llicenciar. A dinou anys va entrar a treballar a la Sala Parés on volien algú que aprengués a restaurar quadres. En Marçal va donar forma a aquell taller, i ell mateix es formà com a restaurador.

Més endavant, va obrir el seu propi taller on va tenir el privilegi de restaurar amb les seves pròpies mans obres de les millors col·leccions de Catalunya, com ara les que l’any 1996 van formar part del nou museu d’Art Modern de Montserrat. En Marçal va restaurar les pintures amb què el filantrop Josep Sala Ardiz havia fet donació a l’Abadia de Montserrat. En Marçal va tenir la bona pensada de fotografiar tots els quadres que entraven al seu taller, obres dels grans artistes de la pintura catalana, arribant, fins al moment, a reunir unes vuit mil fotografies d’obres originals i unes dues mil d’obres falses, a més d’una biblioteca d’uns 500 llibres d’art.

La seva feina ha estat reconeguda en tota la península i fora de les seves fronteres, i se’l considera el millor expert en pintura catalana. Va ser sol·licitat per les millors cases de subhastes i galeries d’art pels seus grans coneixements, la seva experiència, la seva bonhomia i la seva legalitat a l’hora d’autenticar una obra d’art.

Amic llibre

Homenatge al millor amic de tots els temps

Amic! company volgut d’hores desertes,
fidel en tot moment, llum i conhort;
subtil remei de penes i fatigues
que sempre estaràs viu en el meu cor.

Per mi, tu has estat pare, mestre u guia;
tothora conseller ferm i constant
de greuges i dissorts i de tants dubtes!
Et duc amb mi des que jo era un infant.

Amb tu, jo m’adormia de petita,
llegint tants i tants contes inventats
que tu solies dur-me tots els vespres,
parlant de personatges encantats.

Quants cops m’has alegrat, fent-me somriure
i riure en un esclat de goig al cor,
deixant gust i regust de dolç i menta
amb una imatge tendre i un record!

Em venen a la ment, tantes vegades
que havies assolit fer-me plorar,
palpant-me el sentiment amb les històries
d’aquells herois que el món no oblidarà!

D’herois valents, morint per Catalunya,
vessant la seva sang sota els estels
de tantes nits de foc, d’estralls i febre
lluitant per defensar nostres arrels,

la nostra dignitat, la nostra llengua
i els drets de llibertat d’éssers humans;
lluitant per l’ideal que ens agermana
i ens fa ser fills d Déu i catalans.

Tu has fet que jo estimés la nostra història
que he venerat, fidel, com un tresor
de Pàtria, Fe i Amor. Quin pom de roses
m’endolça l’esperit i em nua el cor!

Avui, llibre, amic meu, en el teu dia
vull rétre-t l’homenatge més sincer.
De tots els meus amics, tu ets el més noble,
prudent, callat i ric, savi i auster.

Avui, t’han dut a mi, florit de rosa,
i et prenc amb tot el cor i el sentiment.
La rosa, en un sospir, caura marcida,
més tu, restaràs viu eternament!

Mariarosa Ramoneda
(1988)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here