23.3 C
Sant Gervasi
| Dissabte 19 de setembre de 2020 |

Reformar el mercat de Galvany i el seu entorn

Galvany – Turó Parc

Jordi Llorach i Cendra 

Barcelona es pot enorgullir de tenir la majoria de mercats municipals en edificis singulars, construïts amb sòlides, àgils i diàfanes estructures de ferro, una excel·lent herència de l’enginyeria industrial del segle XIX. Aquest és el cas del Mercat de Galvany, obra modernista de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. L’edifici ocupa el mig de l’illa de cases, fa façana a quatre carrers i té planta en forma de creu d’uns 840 metres quadrats de superfície tot deixant lliure per a altres usos més de 4.600 metres quadrats. Curiosament, llevat d’algunes obres de manteniment, no s’hi ha realitzat cap actuació de rehabilitació integral, com s’ha fet en altres mercats de Barcelona. Per què és necessària aquesta actuació? Principalment, per a retornar a l’edifici, ara amb notables mostres de deixadesa, tot el relleu arquitectònic que es mereix, més quan és declarat Monument Artístic de la ciutat. Però també és necessari actuar-hi per poder destinar els espais que no ocupa el mercat a diversos serveis públics, dels quals el barri n’és deficitari. Dos exemples. Seguint el mateix criteri que s’ha emprat en altres equipaments similars, i si el subsòl ho permet, s’hi pot construir plantes soterrades que, a més de serveis i magatzems del mercat, siguin destinades a aparcament amb utilització combinada entre els clients i els veïns i que resolgui part de la problemàtica d’aparcament de cotxes i de motos en els carrers propers. A més, en la superfície que deixa lliure l’edifici del mercat en l’illa de cases, i suprimint l’actual tanca d’obra que envolta i ofega el conjunt, s’hi pot planificar espais enjardinats que permetrien una millor perspectiva de l’edifici i ser destinats a activitats de lleure, infantils, culturals, etc.

Són molt escasses les possibilitats
de recuperar la normalitat urbanística
amb l’imprescindible ‘esponjament’ 

Publicitat

En iniciar-se a mitjans segle XIX la urbanització del barri de Galvany, s’hi van planificar carrers molt estrets i no s’hi va preveure ni places i espais oberts, ni serveis municipals. A més, degut a l’especulació urbanística posterior, l’edificació ha estat molt elevada, provocant que s’hi doni una notable densitat d’habitants. Amb tot, actualment són molt escasses les possibilitats de recuperar la normalitat urbanística amb l’imprescindible “esponjament” de la zona. Per tant, convé emprar molta imaginació per trobar solucions efectives. I el mercat i els seus entorns immediats són una oportunitat que convé no desaprofitar. La proposta pot semblar utòpica i difícil d’assolir, però és una proposta basada en què al mercat de Galvany s’hi han de fer les mateixes actuacions de millora que en altres edificis semblants i, també, que el seu entorn pugui ser destinat a diversos usos veïnals, tan escassos en la zona.

 

Imatge destacada de Carme Rocamora

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.