16.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 07 de maig de 2021 |

Reivindicar Puig i Cadafalch

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Arts i lletres

Jesús Mestre

Hi ha pocs personatges tan polièdrics a la història de Catalunya com va ser Josep Puig i Cadafalch, que va saber exercir amb encert les seves facetes com a arquitecte, historiador de l’art i polític. L’actor Sergi Mateu va portar el 25 d’octubre el monòleg teatralitzar Puig i Cadafalch, un croquis al Teatre de Sarrià, potser la darrera representació d’aquesta obra que ha recorregut tot el país, amb gran èxit de públic.

La representació teatral va acabar esdevenint un míting polític: l’obra s’havia estrenat el 30 de setembre de 2017, hores abans que el públic que hi assistia anés a defensar els col·legis electorals per poder fer el referèndum de l’1 d’octubre. El Jardí ha publicat una entrevista amb Sergi Mateu on ell mateix ho explica: https://diarieljardi.cat/sergi-mateu-necessito-fer-obres-en-les-quals-hi-cregui/ Al final de la representació, l’actor visiblement emocionat, va deixar constància dels estrets lligams entre realitat i ficció, i entre el passat i el present. Un monòleg biogràfic, històric, havia pres l’aparença de míting polític.

Sergi Mateu

Tot i que l’actuació de Sergi Mateu és magistral, també s’ha de remarcar l’encert de Marc Rossich, director i autor del text basat en les Memòries de Puig. Unes memòries que Puig va escriure després de la Guerra Civil, en part a l’exili i en part a Catalunya, quan torna de l’exili, el 1944. Aquí s’inicia el monòleg. L’Estat espanyol l’ha inhabilitat: no pot fer ni de polític ni d’arquitecte. Només li queda escriure les memòries o seguir amb el seu gran projecte com a historiador de l’art: donar a conèixer l’art romànic.

Un personatge a l’origen de la història del catalanisme

Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1969 – Barcelona 1956), va ser quan tenia 20 anys un dels fundadors de la Lliga de Catalunya (després Lliga Regionalista) partit al qual va ser fidel tota la seva vida i va tenir una actuació destacada al costat de Prat de la Riba o Francesc Cambó. Els anys de canvi de segle va ser un dels arquitectes modernistes més destacats, amb edificis emblemàtics com les cases Macaya, Amatller, Llorach (desapareguda), Muntades o Muley Afid (aquestes tres darreres a Sant Gervasi). Paral·lelament a l’activitat com a arquitecta, va desplegar una sòlida carrera política, sent regidor per Barcelona, diputat a Corts i, finalment president de la Mancomunitat de Catalunya, entre 1917 i 1923, on va succeir a Prat de la Riba. La dictadura de Primo de Ribera el va apartar de la política, cosa que li va permetre dedicar temps a l’obra historiogràfica.

Una altra gran aportació de Puig van ser els seus estudis sobre l’art romànic català, arquitectura, pintures i escultures, que van tenir una gran repercussió internacional i que segueixen sent considerat referència indispensable. L’estiu de 1907 va viure una experiència extraordinària quan, acompanyat per altres companys de la Junta de Museus de Catalunya (Brocà, Gudiol, Goday…), descobreixen l’art romànic de la Vall de Boí. Això el portà a escriure L’arquitectura romànica a Catalunya (3 vols, 1909-1918), on estableix la continuïtat entre l’arquitectura romana i la romànica, i considera el romànic com l’art nacional català.

Troballa del grup escultòric d’Erill la Vall, en l’expedició de 1907 dirigida per Puig i Cadafach.

Sergi Mateu ens presenta a un Puig i Cadafalch molt contemporani, un personatge de gran talla però molt assequible i proper, que va viure experiències que per tots nosaltres encara són molt vives. La reflexió final de Puig també ens la fem tots nosaltres molt sovint: com és possible que Catalunya (amb una llengua, cultura i fins i tot art propi), no pugui ser un país com qualsevol altre d’aquest món?

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.