Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume de Oleza
Cada cop més, estem sotmesos a un estat vital en permanent moviment. És la societat de la velocitat que ens brinda internet, conseqüència de la facilitat de poder estar en constant comunicació. Lògicament de la mateixa manera, la ciutat ha experimentat canvis molt significatius i sobretot en aquestes últimes dècades, principalment produïts per l’increment de la mobilitat i també per la necessitat gairebé imperiosa, d’un desplaçament el més ràpid i teòricament, el més còmode possible. Així d’aquesta manera podem treballar o viure més lluny, intentar ser més ràpids, etc. En fi, el trànsit de vehicles de dues i quatre rodes s’ha apoderat de les nostres ciutats i ha contribuït avui en dia a la necessària i obligada cultura de la velocitat en què estem immersos.
En aquest aspecte, el carrer no hauria de ser simplement i únicament el mitjà pel qual circulen els vehicles i que arraconen perillosament el vianant en estretes bandes laterals o voreres. La demanda cada cop més exigent de mobilitat ha provocat aquesta situació. La ciutat s’ha convertit en ocasions en el disseny urbanístic d’artèries per on ha de fluir de manera més o menys ordenada una profusió de vehicles rodats. Ara bé, els nostres carrers, encara que moltes vegades no ens n’hem adonat, són espais públics que sens dubte han de poder dotar-nos d’un entorn agradable i humà de convivència i relació social. Un espai de tots i per a tots, què el ciutadà pugui beneficiar-se d’una certa qualitat de vida, sense que aquesta velocitat trastoqui la tranquil·litat d’un entorn més amable.
Sense cap dubte, en aquest context d’entorn més assossegat, es deriva també una activitat comercial més eficaç fruit del contacte directe i estret amb el veïnatge del barri. En resum, unes millores en les condicions del medi urbà, que ens porten cap a una mobilitat més sostenible i a una ciutat més humana.
Propostes com la realitzada al carrer Bisbe Sivilla entre Muntaner i Sant Gervasi de Cassoles van en part en aquesta direcció. Un petit carrer que si bé és cert té tot un front cec a la Biblioteca Joan Maragall i als jardins de Vil·la Florida, pretén un intent de petit reducte de pacificació del trànsit, encara que sigui com a mínim amb la supressió de la calçada com a tal. Supressió que si bé, és cert permet el pas de vehicles rodats i no solament dels veïns sinó del conjunt de la circulació. Aquesta iniciativa ha comportat obligatòriament la i per seguretat, la ubicació d’uns testos en un intent de protegir els vianants.
En resum, un projecte que és d’agrair, però la proposta s’ha quedat a mig camí del que bé podria haver estat un petit passeig amb accés rodat exclusiu a veïns. Penso que aquestes iniciatives haurien d’anar un pas més enllà de la que ens ocupa, i obrint-se pas en les taules de decisió municipal.
Jaume de Oleza és arquitecte, www.cwork.cat, Camp 79, bxs
