La mirada política
Roger Rosich
Amb més d’un 80% de participació tens un retrat d’una societat molt aproximat a la realitat d’un país. Un retrat absolut en una concepció sociològica i demoscòpica. El 10% i escaig que no ha votat és un percentatge que mai votarà: perquè són contraris a votar, perquè és gent molt gran que està en una residència, etc.
I amb el 80% de vots emesos als darrers comicis catalans imposats per obra i art d’una certa aplicació d’un article 155 de la Constitució “endiosado” (aquest adjectiu castellà és el més idoni), els resultats de les eleccions del 21 de desembre a Catalunya van ser un bon reflex de la nostra realitat política.
Compte! No ens penséssim pas que sempre hi haurà aquests resultats. Els electors es mouen. Que els hi diguin als senyors del Partit Popular que sempre han cregut que tenen “un votant molt fidel”. Doncs inclús el votant més de dretes, el més conservador, és infidel. Cultura catòlica mediterrània al cap i a la fi… El seu votant fidel s’ha quedat en sols 4 diputats, sent darrera força per sota de la CUP. El partit soci europeu de la CDU d’Angela Merkel a Catalunya està per sota d’un partit gairebé antisistema…
Reprenc el fil. No sempre hi haurà una mobilització tan alta, cal tenir-ho clar (tot i que seria bo que tota societat lluités per tenir sempre participacions polítiques tan altes en les eleccions). I veurem com afecta al tauler en el futur. Com tampoc el gruix de vot emès en les eleccions és un vot ferm, i per totes bandes: els del PP cap a Ciutadans, els dels “comuns” cap als socialistes, o els de la CUP cap a Esquerra i cap a Junts per Catalunya (els 10 diputats de la CUP mai van ser una realitat sociològica). Així com tampoc té una adequació pel fet que aquesta vegada Junts per Catalunya i ERC van anar per separat, mentre que Ciutadans va saber ser el partit que més va reunir el sentit del vot “constitucionalista” o “espanyolista”.
Tampoc els resultats tenen una correlació real amb l’orientació territorial d’altres eleccions. Ciutadans va quedar primera força a moltes ciutats on governen partits d’esquerres, i on la suma dels resultats de Junts per Catalunya i ERC podrien doblar la primera força.
Serà molt interessant veure com es comporta el vot a Catalunya en unes hipotètiques noves eleccions espanyoles anticipades (crec que l’actual Govern Rajoy no arribarà al 2019). Com també seran molt interessants les eleccions municipals del 2019. Els resultats del 21D a Catalunya han fet posar certs llums d’alerta, especialment a l’antic “Cinturó Roig”, que de cop passava a ser taronja, o a ciutats com Lleida i Tarragona.
Està clar que els resultats del 21D van ser uns resultats excepcionals. Excepcionals, ja d’entrada, com a fruit d’unes eleccions 200% atípiques i estranyes. I excepcionals per extraordinaris, en positiu, sobretot per a Ciutadans com a primer partit del Parlament català, però també per la consolidació forta i ferma del bloc independentista, en vots i en escons. Catalunya segueix sent un marc polític molt interessant i, sens dubte, un focus d’anàlisi continuada encara per un temps més…
