Robatoris a les escoles de Sarrià – Sant Gervasi

Fa molts i molts anys, quan jo anava a escola, al llavors Institut Tècnic Eulàlia, un jove em va intentar atracar dins mateix de l’estació de Reina Elisenda dels Ferrocarrils de la Generalitat. Jo deuria tenir onze o dotze anys. Ho recordo perfectament.

Tot i així, aquell jove, que val a dir que estava clarament sota els efectes de substàncies psicotròpiques o alcohòliques, no va obtenir res de res, perquè en aquells temps jo no duia res més al damunt que el meu abonament anual Targetren i per tant l’episodi no va tenir més conseqüències.

Explico aquesta petita anècdota personal com a introducció per explicar una realitat que, avui, afecta els escolars de Sarrià i de tot el districte. Em refereixo a l’increment enorme dels robatoris als voltants de les escoles. Jo mateix, i suposo que molts dels lectors, coneixem nois i noies a qui han robat a la sortida de l’escola, sobretot el telèfon mòbil. Grups petits de joves s’acosten als estudiants quan van sols o en petits grups, i els amenacen per robar-los les pertinences. A diferència del meu cas, tots els joves por- ten avui coses de força valor; mòbil, diners, tauletes electròniques, etc.

El que van començar essent casos aïllats s’ha convertit en una plaga. Anar i tornar de l’escola sense que t’atraquin hauria de formar part de les coses normals; i no pas com ara, que els nois i noies es veuen obligats a sortir atemorits i en grup, mentre la presènca policial s’ha incrementat de manera ben visible. Més d’un cop he vist policies empaitant delinqüents fent corredisses, tot i que malauradament és una feina estèril perquè els jutges sempre tenen la delicadesa de deixar anar perquè els pispes puguin continuar mantenint la seva activitat.

Aquesta onada de robatoris, com altres categories de furts i assalts que hem vist al nostre districte recentment, és una de les derivades imprevistes i indesitjables de la pandèmia a Sarrià – Sant Gervasi. Com és sabut, el districte és una de les zones d’Europa amb una més alta densitat de centres escolars i educatius, i per tant són desenes de milers els escolars i els estudiants que entren i surten de les seves escoles i universitats al matí i a la tarda, i es mouen per la zona a peu o en transport públic. Els delinqüents, que durant la pandèmia van veure com la davallada de turistes suposava una davallada equivalent de la seva activitat, van traslladar les seves accions delictives a d’altres zones menys cèntriques on viuen i estudien les seves noves víctimes, i és aquí on som ara.

Em consta que aquesta preocupació ha arribat a la taula dels responsables polítics de la nostra seguretat pública, i em consta que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona en són ben conscients. I em consta, com he dit, que s’han pres algunes mesures. Ara bé, amb el retorn gradual de la normalitat i amb la fi dels efectes més nocius de la pandèmia estaria bé que la pau i la seguretat tornés als nostres barris. Esperem que aquesta situació, que ara per ara és força perillosa i insostenible, també desaparegui en els propers mesos. Cal que la nova normalitat també sigui la vella normalitat. Cal no abaixar la guàrdia i que els nostres nois i noies puguin circular amb seguretat pels nostres carrers.