Dimarts 07, maig 2024
15.3 C
Sant Gervasi
15.3 C
Sarrià
Publicitat

Rodrigo Martínez (BCanvi): “Fer desaparèixer el cotxe és viure allunyat de la realitat”

El Qüestionari amb Rodrigo Martínez García

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 6.11.2021 11:20

El Qüestionari

Carme Rocamora

A quin barri vas néixer?

Publicitat

Tècnicament, a La Bonanova.

Publicitat

A quin barri vius?

He viscut cinc anys a Galvany -els trenta anteriors entre les Tres Torres i el Farró- però ara, per motius familiars, m’he hagut de traslladar fora del districte. 

Amb qui vius?

Amb la meva dona i les nostres dues filles.

Lloguer o propietat?

Propietat.

Recicles a casa?

Bé, de reciclar, en teoria se n’encarrega l’Ajuntament. Jo intento separar residus. Serveix de poc, però és entretingut. I el gran avantatge és que, amb tants cubells de brossa, si tenim un altre confinament podrem sortir de casa quatre vegades al dia. 

T’agrada cuinar?

A mi realment el que m’agrada és menjar, però com que s’ha de fer de la necessitat virtut, cuino bastant i m’agrada.

Rodrigo Martínez García © Frederic Esteve

Què és el primer que fas quan et lleves?

Un petó a la meva dona. Després comença tot un procés de disciplina militar per sortir tots quatre de casa esmorzats i vestits el més aviat possible.

Quin mitjà de comunicació consultes cada dia?

El Mundo, el Confidencial, el Economista i el País (a vegades per fer uns riures el Vilaweb). I per descomptat, El Jardí: sempre m’han agradat molt les ressenyes històriques del districte, així com les anècdotes i orígens del nomenclàtor.

Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills, si en tens?

He anat sempre a l’escola concertada (no oblidem que també es un servei públic). Les meves filles aniran al col·legi on puguin rebre la millor educació i els valors que inculquem a casa. Avui, l’escola concertada permet una educació assequible i la llibertat dels pares a escollir. 

Vas anar a la Universitat? A quina? Què vas estudiar?

Vaig estudiar administració i direcció d’empreses a la Universitat de Barcelona, i més tard vaig cursar el Màster de Mercats Financers.

Mútua o salut pública?

En el meu cas sempre he anat a la pública, mai he tingut mútua. Però crec que la coexistència de tots dos sistemes és molt positiva per al sistema sanitari.

Tens vehicle privat?

Si, tenim un cotxe i una moto. És difícil tenir fills i moure’t per Barcelona depenent del transport públic. Els que pretenen fer desaparèixer el transport particular crec que viuen una mica allunyats de la realitat. 

Què volies ser de petit?

Bomber.

El principal tret del teu caràcter?

Reservat.

Quina qualitat aprecies més d’una persona?

La integritat i l’honestedat.

Què esperes dels teus amics?

La integritat, l’honestedat i que tinguin temps de prendre una cervesa de tant en tant.

El teu principal defecte?

Reservat.

Rodrigo Martínez García © Frederic Esteve

Una persona a qui admires.

Els meus pares, que han sigut capaços de renunciar a moltes coses per la seva família.

Per què has decidit dedicar-te a la política?

Sempre he tingut aquesta vocació de servei. A la universitat, vam fundar amb l’Albert Guivernau un sindicat d’estudiants (ja fa 13 anys que hi és), per començar a complir amb aquesta vocació. Després ha estat latent, fins que ha arribat el moment i em vam demanar de donar un cop de mà al districte.

Que faràs quan deixis el càrrec?

Gairebé sempre he estat treballant a departaments financers, i suposo que tornaré a aquest àmbit a la empresa privada.

Tens una vocació frustrada?

Historiador. Sempre he sigut i soc un apassionat de la historia.

Una cançó que t’identifiqui

“El Imperio Contraataca”, del Nikis. 

Recomana’m un llibre

Els quatre amors, de C.S. Lewis. Explica molt bé què és l’amor i els tipus d’amor que hi ha. Avui, la paraula amor s’utilitza més del que s’entén i es coneix.

Recomana’m una sèrie

No n’he vist gaires: soc més de cine. Però et recomanaria Breaking Bad, per la fotografia, el so, les actuacions i la trama. A més, té una moralitat, el fi mai justifica els mitjans.

Si poguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix?

Cap al Cantàbric. 

Amb què et poses content?

Passant temps de qualitat amb la família.

Què et fa por?

Les vespes, però ho estic superant.

Què odies?

Res. Ja saps el que diu el Mestre Yoda: l’odi porta cap al sofriment. 

Per quines coses plores?

Parla amb la meva dona, ella també estarà interessada en saber-ho. 

Tens mascota?

No. Soc més de plantes.

Rodrigo Martínez García © Frederic Esteve

Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa?

Sincerament, amb el bon ambient que tenim al districte, amb qualsevol.

Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi?

Tret dels últims anys, hem tingut regidors que pràcticament no han trepitjat el districte, faré un reconeixement a tots aquells que sí que han fet de veritables regidors de districte.

Traient l’alcaldable del teu partit, quin creus que coneix millor la ciutat? I quin et representaria millor?

Ara mateix, Barcelona està mancada de lideratge. Se’m fa molt difícil trobar algú que em representi millor que la gent amb la que treballo.

Un racó del districte on relaxar-te?

M’agrada molt el parc de la Tamarita, per passejar i donar voltes, per llegir o per pensar.

I per fer el vermut?

Mandri. 

Si tinguessis una tarda per passejar pel districte, on aniries?

Pujaria al Tibidabo. A respirar una mica i desconnectar. Som molt privilegiats de poder tenir aquestes excursions tan a prop.

Supermercat o botiga de barri?

Per a la compra grossa, supermercat; per la qualitat i el detall, botiga de barri.

A quin país voldries viure?

Em quedo amb Espanya. Un país amb una cultura i una diversitat inabordables. Mar, muntanya i meseta. Sol i pluja. Infinites varietats de verds, blaus i grocs. L’hospitalitat, la història, la gastronomia. Si em fas escollir un altre país que no fos Espanya, et diria Malta: és un lloc que conserva molt bé l’essència d’un país mediterrani. 

Rodrigo Martínez García © Frederic Esteve

L’últim país on has viatjat?

França.

Si haguessis d’anar a viure a una illa sol, digues quines tres coses t’emportaries?

Ganivet, paper i bolígraf (deixa’m això junt) i un llibre d’instruccions de supervivència.

Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia?

La naturalitat de les relacions socials i l’absència de tantes normes i restriccions.

Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur?

Cap.

Una màxima amb què t’identifiquis

Com que ja te n’he dit una del mestre Yoda, ara te’n diré una que és molt adient en política: “Unitat en l’essencial, llibertat en l’opinable i caritat en tot”, de Sant Agustí.

Proposa’m una pregunta pel següent conseller que entrevistem

Bé comú o interès general?

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.