Opinió
Rodrigo Martínez (Valents)
Les ciutats dels 15 minuts és un concepte que s’ha anat promovent per Europa i pel món, del qual s’han apropiat, especialment, els grups municipals d’esquerres i que a Barcelona han batejat com superilles. Consisteix a crear nuclis urbans on els veïns tinguin en un radi de 15 minuts de desplaçament la seva llar, el seu treball i els serveis bàsics. El que vindria a ser un poble de tota la vida. Aquest desplaçament, per descomptat, només pot fer-se de manera sostenible, igualitària, i respectuosa amb el medi ambient. El vehicle particular, ni tocar-lo.
Aquestes ciutats són una utopia digna de reflexió. És una cosa fantàstica tenir accés a tot des de casa teva en un màxim de 15 minuts. Un luxe. És més, el nostre districte, Sarrià-Sant Gervasi, n’és un gran exemple. Sempre ha complert amb aquest concepte urbanístic. Col·legis, centres de salut, transport públic, amics, família, treball… Però, què passa quan el treball canvia? Haig de buscar una altra ocupació també a 15 minuts de casa? Haig de canviar-me de casa i anar-me’n a viure més prop del treball? Què passa amb els col·legis o el treball de la meva esposa? Aquest model planteja moltes qüestions, i la més preocupant és: com aplicaran un model que busca el benestar ciutadà en un radi tan petit?
La intenció és bona. Però, com sempre passa amb les bones intencions, cal posar-les a la balança amb el contrapès de la llibertat. La llibertat és una cosa tan important que som capaços de renunciar a coses, aparentment bones, per salvar la llibertat. És per això que no podem obligar a ningú a aplicar un model com el de les superilles, no podem desconnectar-nos. Un model de proximitat de serveis, trigar una hora a arribar al treball, de poder viure on un desitgi… requereix un factor importantíssim a tenir en compte, la llibertat de l’individu. Poder decidir, poder moure’s lliurement, i el nostre districte n’és un exemple.
L’única opció per a aplicar un model com aquest hauria de ser construint bones xarxes de comunicació, garantir la llibertat de moviments i inversió en transport públic de qualitat. Això o el totalitarisme.
