Treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: Jesús Mestre
El cas d’en Rufo és poc freqüent: el d’una persona que treballa en un bar familiar del carrer Teodora Lamadrid, 25, amb un nom comercial, el Bar Peña, que no correspon al de la família Franganillo, que és qui el va contractar. Els Franganillo fan totes les tasques del bar: la Rosario fa plats casolans que els serveix en Domingo, el marit, mentre que Carlos, el fill, també dedica tot el seu temps al negoci familiar. Fins i tot la filla hi va treballar uns anys.
Domingo i Rosario, tots dos procedents de Lleó, es van conèixer a Barcelona. Rosario va arribar a Barcelona amb tretze anys després de la mort del seu pare viatjant sola i amb tren per treballar i enviar diners a casa de la mare. Rosario viatjava a una regió, “Catalunya”, on li deien ja en aquells temps, que no es parlava l’espanyol. Domingo va arribar a Barcelona el 1966, un parell d’anys després, quan va acabar el servei militar que era obligatori. Va viure en un pis de lloguer compartint habitació amb altres cinc persones.
Al sota, fotografia de Marián, la filla, en el local abans de la reforma del 2008; foto proporcionada per la família Franganillo.
A la imatge destacada, vista general del bar a l’actualitat.
Fotografies de Javier Sardá
La parella es va trobar, es va casar, i va adquirir el Bar Germans Peña a la família Peña, propietaris de la ferreteria del mateix nom, l’any 1979. Van pagar un traspàs de 8 milions de pessetes (aleshores un pis a la zona es venia per 3 o 4 milions i ells vivien de lloguer). Encara recorden que durant el primer mes no entrava ningú per por del desconegut.
Rufino Prieto Arce, Rufo, va arribar a Sant Gervasi el 1985, des del Carmel, per treballar en substitució del germà de Domingo; només tenia 15 anys. I ara ja fa més de 30 anys que treballa al bar Peña amb els Franganillo. Sempre ha estat discret i diu que se sent a gust treballant en aquest local petit i familiar, al costat de Domingo en els inicis i des de fa uns anys amb Carlos. Rufo té una relació de parella feliç sense necessitar el contracte de matrimoni: fa 30 anys que estan junts i amb dos fills de 18 i 9 anys. Durant els últims anys, amb la crisi, s’han reduït els horaris i ha conciliat millor el treball amb la vida familiar. Cada dia es trasllada en bus fins a Sant Gervasi per treballar, per tornar a casa a partir de les 19 h, encara que recorda quan acabava a les 21 h. Li agrada la feina pel tracte amb la gent treballadora que ve cada dia de la resta de barris de la ciutat. No s’ha plantejat canviar el seu barri natal i venir a viure on treballa, tant per prioritats econòmiques i com personals.
Mai el veuràs bevent darrere de la barra com a bon professional, encara que reconeix que gaudeix amb el menjar en la taula acompanyada d’un bon vi o una canya. El que no perdona és un bon cafè, curt i amarg natural. Com a tapa, es queda amb les truites de patata o de verdures que fa la Rosario, i de tant en tant uns peus de porc. Una de les seves tasques al bar Peña és tastar els productes dels proveïdors del mercat, com el cafè per poder oferir un cafè intens i amarg, en tassa petita i curt pels molt cafeters. El negoci es basa a oferir bon ‘menjar casolà’, de casa i de cassola.
Carlos, que fa 18 anys que treballa al bar, va aconseguir fer el 2008 una reforma integral per ampliar taules i espai al temps de reformar banys, cuina i decoració. Domingo i Rosario tindran dret a jubilació aquest mateix any, però encara no han decidit el nou organigrama del negoci.
