Gervasientos: capítol 9
Juan José Álvarez G.
No es podria explicar amb certesa com va ser que el Javier va sobreviure a l’accident. Com va ser que després de rebre un cop en el cap que li va donar Martí i ser llançat per Ricard i els seus amics, des d’una llanxa enmig de mar de Barcelona, l’aigua ho va tornar a la vida. Mes avanci ell l’hi preguntaria també, però l’única resposta que trobaria serien les seves ànsies de venjança.
Nou anys després d’aquella terrible nit d’estiu i després de reunir una petita fortuna, el Javier va decidir usar tots aquests diners, per acabar amb la vida de cadascun dels Gervasientos, començant pel qual considerava més petit: SERGI.
Era un dia de primavera de l’any 2016. La festa de Sant Medir estava molt a la vora. El mercat de Galvany en Sant Gervasi estava ple de persones i el negoci del Sergi i la seva família anava molt bé. Després de nou anys sense veure als Gervasientos, l’única cosa que seguia retrunyint en la seva ment era el terrible secret del que havia estat còmplice i del que sempre estaria penedit. No obstant això, intentava cada dia despertar i enfocar la seva ment en el futur i no en el passat. Va ser llavors quan va rebre una notificació en facebook sobre Martí, el gervasiento, que havia donat el mortal cop en el cap al Javier. En aquesta notificació, el Martí explicava que es casaria en deu mesos amb la Lía, una companya d’institut al que Sergi també coneixia.
Després d’assabentar-se d’aquells plans del Sergi va sentir certa enveja. Des de l’accident on el Javier havia “mort” fins a aquest moment, sabia que cadascun dels Gervasientos s’havia obsessionat amb oblidar. Uns viatjant pel món, uns altres bevent, alguns treballant i uns altres es drogaven per trobar la mort. Ell en canvi, s’havia refugiat en el seu negoci familiar, en la seva passió per la xarxes socials i en el penediment que ho menjava per dins.
Al capvespre del dia de Sant Medir, Sergi havia sortit amb bicicleta per la carretera de les aigües. Després d’arribar al mes alt, va tornar per l’avinguda Tibidabo i en girar en una cantonada es va adonar que un cotxe negre venia baixant després d’ell. Primer va pensar que era una persona més així que va disminuir la velocitat per deixar-ho passar, però aviat es va adonar que el cotxe va fer el mateix. Va voler detenir-se, però el cotxe estava a uns metres i podia atropellar-ho. Va accelerar i el cotxe negre va accelerar també. De sobte les llums altes del cotxe es van encendre. El blau fosc de la nit es va il·luminar al mateix temps que el cotxe va córrer per atropellar-ho. El Sergi va anar-se a tota velocitat, però el vehicle motoritzat era molt mes ràpid. Li va donar abast de seguida i a l’últim moment quan tot semblava perdut, el Sergi va saltar rodant muntanya a baix mentre la bicicleta era aixafada pel vehicle que es va detenir en sec. Després tot va ser foscor.
El Sergi va obrir els ulls. Es trobava en una habitació tancada, sense finestres i amb una sola porta. Estava tirat en el sòl amb la mateixa roba que portava en el seu passeig per la muntanya, però plena de terra i el cos copejat. Es va obrir la porta i va entrar un home vestit tot de blanc, amb màscara de doctor que solament deixava veure els seus ulls. Aquests ulls innocents que ara irradiaven odi. Uns ulls que el Sergi va reconèixer immediatament, però dels quals no donava crèdit. Eren els ulls del Javier, però això no podia ser. Javier havia mort gairebé deu anys abans. Com era possible tenir-ho enfront d’ell novament?. “Perdona’m – va ser el primer que va dir el Sergi i el Javier es va sentir descobert – Aquests anys he anhelat poder demanar-te perdó per tot el que et vam fer. Per no defensar-te quan vaig haver d’i per haver mentit a la teva família i a la policia. Perdona’m Javier, va dir novament i el Javier ho va mirar sense dir res. Va tancar la porta i es va marxar apagant la llum, submergint tot en l’absoluta foscor novament…
Continuarà…
