Eleccions Municipals 26-M
Carme Rocamora
DIGUI’M…
Un carrer: Riera de Cassoles
Una plaça: De la Vila
Un parc: L’Oreneta
Un barri: El Farró
Un personatge il·lustre: Mercè Rodoreda
“L’immobilisme, la idea que les coses no poden canviar”. Així respon Anna Saliente a la pregunta sobre quin és el seu principal rival a Barcelona. La candidata de la CUP, veïna d’Horta, ens atén a la Casa Orlandai, on ens diu que l’últim viatge que va fer va ser a l’agost per anar a Cuba, i l’última manifestació, la de ‘Punxem la bombolla’, contra els lloguers abusius. Ens explica que tot i que acostuma a desplaçar-se amb transport públic, es va comprar una moto per venir a la Bonanova a donar classes de reforç: “Sinó, perdia una hora en anar i venir. Està molt mal connectat el districte”.
L’alcaldable més jove que es presenta a Barcelona, amb 27 anys, valora d’una persona la confiança, i d’un oponent polític, l’honestedat. Defensa una Barcelona que deixi de construir-se de cara al capital privat i que ho faci per a les veïnes.
Hi ha dos sarrianencs força implicats a la vostra llista. Leo Bejarano, número sis, i Bernat Julià, candidat a conseller. Què aporten al projecte?
El Leo, a banda dels coneixements que té en termes mediambientals i LGTBI, aporta tranquil·litat però sobretot quotidianetat, fent que desaparegui la burocràcia que moltes vegades ens estanca. També és aquella persona que quan més ho necessites, t’abraça. El Bernat és molt resolutiu, fa que les coses que poden semblar difícils siguin fàcils, t’ajuda a veure-ho tot més assequible.
Què en pensa del districte?
És víctima de les xifres macroeconòmiques, que el situen com un lloc amb renda alta, i mirant-ho des d’una òptica simplista es pot pensar que no cal invertir tant, quan la veritat és que la desigualtat és flagrant. Aquesta lectura macro, amb la falta d’inversions al districte, precaritza les classes populars que també viuen en aquests barris.
S’hauria d’invertir més?
La situació s’ha de revertir, cal generar les infraestructures necessàries i invertir en equipaments. També cal apostar per una sanitat pública, perquè la gran presència de privades serveix com una excusa de legitimació per part de les institucions per no invertir en allò públic, precaritzant la gent que no pot accedir a la privada.
“Vallvidrera podria ser la punta de llança de la descentralització de Barcelona”
Haurien de tenir més poder els districtes per gestionar inversions?
Actualment hi ha una descentralització que és inminentment administrativa i no política, i això deixa els òrgans del districte sense cap poder de decisió, el que implica una canalització de reivindicacions socials que les acaba reduint. Els districtes han de tenir poder de decisió i de gestió de pressupost i hem de pensar en la idea de convertir Barcelona en una ciutat amb municipis amb capacitat de gestió pròpia. Vallvidrera podria ser la punta de llança de la descentralització de Barcelona, ja que és una zona amb una realitat molt diferent i sempre ha quedat apartada de les decisions que s’han pres.
Traurien cotxes del districte?
Cal dotar de recursos el districte. Amb la xarxa ortogonal d’autobus ha canviat la situació però no n’hi ha prou. Cal que arribi el metro amb l’L9, això sí, fent la crítica que infraestructures com aquesta han generat sobrecostos a la classe treballadora. També cal potenciar el bus de barri i aplicar mesures com la pacificació de zones, i regular el trànsit ens certs espais, prop de CAPs i escoles. Tot això tenint en compte que cal replantejar aquest urbanisme i mobilitat posant a la dona al centre.
Pacificar zones amb superilles?
El govern d’Ada Colau amb les superilles ha incidit sobre llocs massa determinats i a més, quan les ha fet, ho ha venut com que era un projecte participatiu on el veïnat pogués decidir i realment no ha estat vinculant. Superilles sí, però no només, també pacificació global i potenciant la participació.
Com potenciar la participació?
Barcelona En Comú ha posat base dels eixos participatius, però encara falta que la participació sigui vinculant. A més, s’ha fet una participació que en ocasions ha endarrerit mesures que calia posar en marxa com abans millor. Així, cal fer que la participació tingui caràcter vinculant, neutralitzant el poder que puguin tenir els interessos privats que pot haver en aquests processos, com pot passar amb Agbar.
S’han fet bé els carrils bici?
La valoració és bastant positiva però cal seguir millorant-los i ampliar la xarxa. Al districte es van espantar per l’oposició que van trobar a Ganduxer i creiem que s’hauria d’acabar d’implantar la xarxa, perquè ara hem d’anar amb tot de riscos per zones com la Via Augusta. A més, s’hauria de repensar el fet que actualment serveis com el Bicing siguin de gestió privada i fer que passi a ser municipal, tant pel que fa les bicicletes com patinets.
“S’han de municipalitzar els pisos buits, i allà on no n’hi hagi prou, construcció municipal”
Com volen augmentar el lloguer assequible?
Sense pactar amb el sector privat. El que s’ha de fer és municipalitzar pisos buits i allà on no n’hi hagi prou, construcció municipal. La lògica que ha emprès BComú d’apostar per un model público-privat no es una bona mesura i caurà per si sola.
Quin model educatiu defensa?
S’han d’anul·lar els concerts i s’ha d’avançar cap a una escola 100% pública. És essencial també per reduir les desigualtats socials i combatre la visió credencialista que dona el fet d’haver anat a determinades escoles. També és important potenciar la pública per reduir les desigualtats de classe, per fugir de la monopolització de l’Església i garantir que l’educació sigui en català
Creu que estaria bé estendre el turisme a Sarrià – Sant Gervasi per descentralitzar-lo?
És perillós parlar de descentralització sense regulació, sense anar cap al decreixement… perquè llavors faríem més greu el problema. Si la premisa és decreixement i que després hi hagi descentralització, crec que sí, sempre que no serveixi per legitimar el creixement.
Defenseu les ocupacions, aquí ho heu fet amb casos com l’Ateneu Popular o La Tecla
Sempre les hem defensat com a forma d’accés a l’habitatge i com a recuperació del patrimoni públic, com és el cas de La Buenos Aires. On no arriba la institució, hi arriba la gent. El que em va sorprendre l’altre dia és quan estàvem diversos candidats a un debat de patrimoni, on van venir els de La Buenos Aires i tots els partits van dir que era una iniciativa molt interessant, quan sempre estan criminalitzant les ocupacions!
“S’ha de treballar una proposta que doni solució a la classe treballadora, perquè això també suposarà el decreixement de l’extrema dreta”
La CUP ha estat present a totes les manifestacions antifeixistes al districte
Defensarem sempre totes les manifestacions del moviment antifeixista amb la idea de no permetre cap espai a l’extrema dreta. Però també s’ha de treballar una proposta que doni solució a la classe treballadora, perquè això també suposarà el decreixement de l’extrema dreta. A banda d’això, l’Ajuntament no ha de permetre que es facin determinats actes al carrer o a equipaments municipals. El que també és preocupant és el blanquejament del feixisme i la criminalització del moviment antifeixista o bé els actes que hem vist que contrapogramaven l’extrema dreta, com el de Barcelona En Comú de ‘L’amor guanya l’odi’ front un acte de Vox. El feixisme és un element real, no anecdòtic, i hem de ser conscients que està plenament incorporat en l’estructura de l’Estat.
Per què els convé als veïns que sigui alcaldessa?
Hi ha d’haver algú a l’Ajuntament que qüestioni l’avenç del capitalisme que degrada les classes populars. Hem de posar sobre la taula el debat de la gestió pública dels serveis i fomentar la cultura popular envers un model cultural hegemònic pensat en el turisme. Treballarem per recuperar el monestir de Pedralbes, per consensuar un centre cívic a Can Ferrer, per pacificar els barris que ho demanen, per la biblioteca de Sarrià i per la descentralització.
