Opinió
Miguel Cabré (coordinador de CUP Sarrià-Sant Gervasi)
Fa temps que no parem de sentir que els carrers s’han buidat —tant de bo fos veritat, però de turistes i expats— i que ja no ens mobilitzem per res. Però aquest és el discurs dels que no volen que passi absolutament res, d’aquells que fan escarafalls exigint mobilitzacions des de tuiter o el Parlament (depèn del dia) per després collar-les per dalt i dir que “ni un paper a terra”.
La realitat, en canvi, és ben diferent. Cert, no ens trobem en el cicle mobilitzador protagonista de la dècada passada. Però els carrers dels Països Catalans es comencen a despertar. Per l’habitatge, amb milers i milers de persones prenent els carrers (o posant el cos davant dels cans ensinistrats de la BRIMO) a Salt, València o Barcelona, contra el turisme massiu que ens ofega o contra els macroesdeveniments que el PSC celebra com si foren medalles i que només són l’excusa perfecta per buidar de fons públics les nostres ciutats.
És en aquest context, d’empoderament col·lectiu, en el que s’entén la nova fase que pren la lluita per la llengua als Països Catalans: l’assumpció comunal que la lluita per la llengua és indestriable de la que fem pel país i per una vida justa. Perquè en un país buidat i servil, parc d’atraccions de les classes mitjanes del nord global, hem entès que la nostra llengua serà sempre minoritzada fins a ser només un tret folkloritzant: nazareno, paella i ‘visca Barça’.
Per això, contra aquest model de país, la llengua es revolta i surt als carrers. Ho ha fet a Palma i València mostrant una oposició frontal a les polítiques lingüicides i catalanòfobes. Ara és el moment del Principat per demostrar que també està en peu de guerra contra tots aquells que trepitgen i menystenen la nostra llengua.
Per això aquest dimecres, diada de Sant Jordi, totes hem de ser a la manifestació convocada per Sant Jordi per la Llengua. Perquè recuperant el caràcter reivindicatiu de la diada de Sant Jordi fem un primer pas per guanyar el futur de la nostra llengua. Un futur que passa per trencar la gàbia de lleis insuficients, mai aplicades, i uns tribunals que ara legislen (contra la llengua) on viu enclaustrat el dodo que és la nostra llengua, seguint l’analogia que fa DJ Próvaí a la pel·lícula Kneecap i que dona títol a aquest article. Per això, cal que aquest Sant Jordi no matem el drac sinó que trenquem el vidre i alliberem la nostra llengua, empoderem-la, fem-la lliure i guanyem-li un futur.
Per una ciutat més justa i un futur en català: llibre, rosa i mani! El dimecres, 23 d’abril a les 19.00 h a Plaça Universitat, Barcelona.
