Societat
Jesús Mestre
- La víctima del nazisme Ramon Castro tindrà un espai de memòria a la plaça Sant Vicenç
- Sant Gervasi homenatja l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen
- Sant Gervasi homenatja la víctima de l’holocaust Llorenç Vitrià amb una llamborda ‘stolpersteine’
Fa uns deu anys, gent vinculada al Taller d’Història de Sarrià va iniciar una recerca sobre uns veïns de la plaça de Sant Vicenç que havien desaparegut després de la Guerra Civil. La recerca de l’escriptor i periodista Jordi Bigues el va portar a confirmar que un dels desapareguts, Ramon Castro Ortega, havia mort assassinat al camp de concentració de Mauthausen, el 15 de gener de 1942, a 26 anys. Del seu germà Carmel Castro Ortega, també desaparegut, encara no se’n tenen notícies.
Més de vuitanta anys després, aquest dilluns s’ha posat una llamborda de memòria, coneguda com una ‘stolpersteine’, davant de la casa on va viure Ramon Castro i la seva família, al número 9 bis de la plaça Sant Vicenç. És la tercera que es col·loca al districte, després de les dedicades a Carlos Grey i a Llorenç Vitrià, i una més de les milers i milers que es poden trobar en moltes ciutats d’Europa, a fi de retre homenatge a les persones víctimes del nacionalsocialisme, altrament conegut com a nazisme.
L’acte, emotiu i alhora amb un caràcter festiu, ha reunit alumnes de l’Institut Vila de Gràcia, membres del Taller d’Història de Sarrià i una bona colla de veïns del barri. Un cop col·locada la llamborda, els alumnes de l’institut han llegit les poques dades que es conserven de la vida de Ramon Castro, recollides per Bigues.
Ramon Castro Ortega (Sarrià, 20 d’abril de 1915 – Gusen, 15 de gener de 1942)
Ramon Castro Ortega tenia 21 anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Va anar al front i durant aquesta etapa no se li coneix cap significació política, tot i que el seu cunyat, José Argente Piñón, era membre del Comité de Defensa de la CNT i membre destacat de la 6a secció de les Patrulles de Control actives a Sarrià i Sant Gervasi durant els primers mesos de la guerra. L’any 1939, Castro es veu forçat a exiliar-se a França i, en data desconeguda, és internat en un camp de concentració d’Alemanya.
Per la fitxa de presoner de Ramon Castro Ortega, que disposa l’Amical Mauthausen, el periple que va patir es coneix en detall. El 20 de maig del 1941 és traslladat a la presó de la Gestapo de Lüneburg, a la Baixa Sajonia, el nord d’Alemanya. Dos dies després surt d’allà, junt amb 18 presoners espanyols i tres francesos, cap a Mauthausen, a Àustria, el 22 de maig. El 20 d’octubre és traslladat a Gusen i tres mesos després, el 15 de gener, Ramon Castro mor al camp de Gusen I. No sabem si de mort natural, fam, fred o assassinat…
Un reconeixement a una llarga tasca de recerca i gestions del Taller d’Història
Per Jordi Bigues i el Taller d’Història de Sarrià aquesta llamborda de memòria és un reconeixement a una llarga tasca de recerca i de gestions, i és molt satisfactori la implicació dels alumnes i mestres de l’Institut Vila de Gràcia. Cal mantenir vius aquests fets terribles que veiem personalitzats en un veí del barri, que els va patir sense tenir cap implicació. Ramon Castro no era un heroi bèl·lic ni un activista polític, però s’ha de recordar per ser víctima d’uns fets històrics terribles dels quals ell era innocent.
