Sarrià – Sant Gervasi es mobilitza a favor i en contra de la sentència

Plaça Artós, el preludi d’una brutal pallissa a un jove antifeixista

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Societat

14 d’octubre. Molta gent de tot Catalunya, de l’Estat espanyol i del món internacional es despertava pendent d’una sentència. Les informacions filtrades apuntaven el que podria ser el resultat: un total acumulat de 99 anys de presó per als líders independentistes que van organitzar l’1 d’octubre. A Sarrià – Sant Gervasi, pocs minuts després de saber-se la decisió del Tribunal Suprem, arribaven les primeres reaccions.

La Casa Orlandai de Sarrià anunciava que els seus treballadors havien decidit per majoria tancar portes i sumar-se a les reaccions. L’Espai Jove Casa Sagnier publicava un comunicat per reclamar que el conflicte es resolgués dialogant. Entitats com el Grup Caliu feien una crida a la mobilització com a mostra de rebuig a una condemna “desproporcionada i injusta”. Els Castellers de Sarrià emplaçaven a fer pinya per estar al costat de la “democràcia i la llibertat”, i fins i tot el Monestir Benedictines de Sant Pere de les Puel·les deixava imatges com monges reclamant la llibertat dels polítics empresonats. També l’Associació de Veïns del Farró es mostrava en desacord amb la sentència.

Els respectius partits polítics feien els seus posicionaments a favor o en contra de la sentència, mentre que la regidora presidenta del districte, Eva Parera, defensava que el que s’ha jutjat és una “utilització de les institucions i manipulació intencionada de la gent per atacar l’Estat de Dret”.

JxCat va avisar de la perillositat de la concentració espanyolista

Diversos col·lectius del barri es van sumar a les mobilitzacions arreu del país, però l’epicentre calent al districte va ser el dia 17, a la plaça Artós. Un dia abans, corria un cartell, sense cap entitat que el signés, anunciant un ‘Pasacalles Festivo’ i que portava com a lema ‘Trae tu bandera (espanyola) y tus ganas de defenderla’. En veure la convocatòria, el regidor de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va instar immediatament la Conselleria d’Interior de la Generalitat i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a intervenir, atès que “ja se sap” que en aquesta zona del barri s’acostumen a aplegar grups d’ultradreta. Per aquest motiu va expressar la seva preocupació, ja que són manifestacions que “acaben amb violència”.

Martí no es va equivocar en la seva advertència. Aquella nit va acabar amb una imatge que va colpir molta gent. Un grup d’ultres apallissava brutalment un jove antifeixista, deixant-li la cara destrossada, amb els Mossos d’Esquadra a pocs metres. Poc després, un grup d’antifeixistes s’encarava i agredia un jove ultra que anava armat amb un gran ganivet.

Com es va arribar a aquesta situació tot i l’ampli desplegament policial?

La manifestació espanyolista de plaça Artós va aplegar gent amb una estètica neonazi i d’ultradreta molt més agressiva que d’altres vegades. Habitualment, en aquesta plaça els convocants han estat ‘Los de Artós’, un grup espanyolista del barri on els seus components principalment son joves no ultres. Aquell dia no van convocar. Però alguns d’ells hi eren. En una conversa amb El Jardí al mig de la plaça van explicar que hi eren però que “eren gent seriosa” i que no convocaven manifestacions que no sabien d’on provenia la iniciativa.

‘Viva Franco’ o ‘El Valle no se toca’, entonaven els ultres

Viva Franco’, ‘El valle (de los caídos) no se toca’, o mans aixecades amb salutació nazi emergien de la plaça, on es cremaven estelades sota la mirada dels Mossos d’Esquadra, que van desplegar un cordó policial per separar ultres i antifeixistes que s’havien concentrat a la plaça Artós com a mostra de rebuig a la concentració espanyolista, i cantaven càntics com ‘Sarrià serà, la tomba del feixisme.

© Carme Rocamora

Després de més d’una hora de tensió en què els antifeixistes entonaven crits contra el feixisme i es manifestaven sense incidents —el més greu va ser quan van tirar pintura cap als Mossos—, els ultres van agafar algunes pedres i ampolles de vidre i les van tirar cap al grup d’antifeixistes, on els Mossos i alguns periodistes també van rebre. La policia catalana va fer alguna petita càrrega per aturar-los, en una acció policial que va ser molt polemitzada i criticada.

Mossos: “No se’ls podia encapsular”

“Els mossos han reeixit a mantenir separats els dos grups antagònics que s’han manifestat a la plaça Artós de Barcelona. No se’ls podia encapsular davant el nombre de manifestacions simultànies d’avui. Quan s’han disgregat, lamentablement no s’han pogut evitar algunes agressions”. Aquest missatge publicaven els Mossos d’Esquadra després de la nit de les agressions.

© Carme Rocamora

Així les coses, després d’una hora de tensió a Artós els antifeixistes van fer una crida a dirigir-se a Jardinets de Gràcia, on hi havia una convocatòria dels CDR. Immediatament, el grup d’espanyolistes va començar a córrer amb el crit “a cazar CDRs”, i van indicar que es dirigien cap a la manifestació de Jardinets de Gràcia, on no van aconseguir arribar pel bloqueig dels Mossos, que van acabar disparant projectils de Foam cap als ultres i càrregues policials cap als antifeixistes per evitar que convergissin.

© Carme Rocamora

Durant tot el temps que els ultres van baixar des de Sarrià cap a l’Eixample, van increpar cotxes que passaven, periodistes que els acompanyaven — jo mateixa vaig rebre l’amenaça d’un que se’m dirigia amb un pal—, i van sacsejar algunes terrasses de bars: d’allà agafaven elements que poguessin esdevenir pals: de ferro i de fusta, així com altres objectes. La nit va acabar amb els ultres dispersats, i amb la brutal agressió contra el jove antifeixista, de la que ja es coneixen tres detinguts, tot i que van participar més de 10 persones. També va acabar amb una nit d’aldarulls per part dels protestants contra la sentència que van fer diverses barricades.

Vaga general

Al dia següent, jornada de vaga general. Va tenir un seguiment desigual al districte. Mentre que algunes zones es mostraven desertes perquè les botigues havien baixat la persiana, a altres carrers tot transcorria amb normalitat, com qualsevol altre dia de feina.

Principalment van ser els CDR del districte que van cridar a la mobilització, així com també la CUP i Arran. Aquests col·lectius, entre d’altres accions, van tallar la circulació de la Ronda de Dalt a l’altura de la sortida número 7, mentre que membres de l’ANC participaven de la Marxa per la Llibertat.

Batlle: “La principal damnificada i víctima d’aquesta violència, és la ciutadania”

En paral·lel a les mobilitzacions, encarregats polítics del districte, com el conseller portaveu de Cs Pedro Miret escrivia a les xarxes que no volia que els seus fills visquin “noves guerres i nous judicis pel nacionalisme” i el regidor del districte, Albert Batlle, feia una crida a la calma a diversos mitjans del país: “La principal damnificada i víctima d’aquesta violència, és la ciutadania”, proclamava.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Fatal error: Uncaught wfWAFStorageFileException: Unable to save temporary file for atomic writing. in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php:35 Stack trace: #0 /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php(659): wfWAFStorageFile::atomicFilePutContents('/usr/home/diari...', 'saveConfig('livewaf') #2 {main} thrown in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php on line 35