La Mirada Jove
Arran Cassoles
Aquests dies de confinament han estat i són una situació extremadament complicada per a moltes persones, sobretot aquelles més desfavorides. A totes ens ha canviat de forma radical el dia a dia, havent d’adaptar la rutina dins les quatre parets del pis o habitació, si som afortunades de disposar-ne. Com a joves, la nostra situació resta en avantatge amb aquelles persones grans que es troben aïllades i soles, amb l’amenaça, podríem dir mortal, de contagiar-se. Com a comunitat, tenim el deure de lluitar per la vida digna de totes les persones i, en especial, per aquells col·lectius més necessitats. No podem restar immòbils ni acrítics davant les problemàtiques que s’aguditzen amb l’arribada de la pandèmia en les diferents esferes socials.
Veiem com el sector privat se segueix enriquint a base de jugar amb les nostres vides; avui més que mai veiem que retallar la sanitat pública mata
En primer pla, el sistema sanitari fa temps que es veu superat per abastar de forma satisfactòria les necessitats de la societat. L’arribada de la covid-19 no ha fet més que accentuar la deficiència d’aquest sector. La sanitat pública es veu desbordada, sense el material i les condicions necessàries per afrontar tal situació. És alarmant que a dia d’avui encara no tinguem equips de control i detecció per combatre de forma real i efectiva el virus. Alhora, veiem com el sector privat se segueix enriquint a base de jugar amb les nostres vides; avui més que mai veiem que retallar la sanitat pública mata.
Milers de persones ens deixaran a causa d’ofensives socials que no prioritzen la bona gestió del sistema sanitari i reproductiu de la societat. Tampoc es prioritza la seguretat de la classe treballadora, que fins fa poc arriscava les seves vides per la no aturada dels sectors laborals no indispensables. Les mesures aplicades comporten en l’àmbit laboral i econòmic greus amenaces a la classe treballadora com els anomenats ERTOs, impagaments, acomiadaments, vacances forçades, imposició d’anar a treballar amb condicions perilloses, negació del dret a vaga, etc. Per no anomenar la situació de les treballadores autònomes i pimes, les quals no podran fer front a les factures i nòmines amb tal situació de bloqueig econòmic.
Amb tot això, la xacra política actual es fa un rentat de cara atribuint tota responsabilitat i culpabilitat a un virus que no és origen de l’actual crisi, sinó simplement del desencadenant d’una crisi que ja començava a treure el cap. Actualment, som hereves d’una crisi financera que el 2008 ens va ensenyar que l’economia no pot dependre d’un sector tan volàtil com ho és el financer. Les mesures d’austeritat i la reducció considerable de salaris que se’ns van imposar per paliar la crisi ens ha portat a una normalitat molt més precària que la que vivíem abans del 2008. Som centenars de milers les persones que no ens hem pogut permetre estalviar per assegurar-nos un futur estable. Tot per salvaguardar els beneficis dels gegants financers. Així doncs, davant les evidències que abans de l’aparició del virus ja ens alertaven d’una desacceleració econòmica mundial, ens trobem en un context en què precaritzar i retallar no pot ser la solució. Una classe treballadora ja precaritzada, sense estalvis, i uns serveis públics que ara més que mai es demostren com a indispensables pel bon funcionament de la societat no es poden ofegar més. O, com a mínim, no ho hauríem de permetre.
Aquells sectors que van tancar primer van ser les escoles i universitats, ja que estan dedicats a tasques reproductives i no amenacen la fluctuació del capital i/o el sistema financer
En addició, com hem vist, aquells sectors que van tancar primer van ser les escoles i universitats, ja que estan dedicats a tasques reproductives i no amenacen la fluctuació del capital i/o el sistema financer. Així, veiem com s’ha duplicat el treball de cures i de la llar aguditzant també una crisi en aquest àmbit. Gent gran, infants sols i desatesos i les residències, com a principal focus de covid-19. Al nostre barri, per exemple, veiem com moltes treballadores de la llar que no estan assegurades han estat despatxades sense disposar de cap atur ni prestació quedant així totalment desemperades. D’altres es troben realitzant feines en condicions i horaris abusius cobrant sous de misèria. Una vegada més, les dones i migrades són dels col·lectius més perjudicats evidenciant així el fenomen de la feminització de la precarietat. A més a més, com hem vist aquests dies, la violència masclista dins les llars augmenta en una situació de confinament i inestabilitat vital.
Davant d’aquest context desolador, la UE fa cas omís de les demandes d’ajuda i obre la porta al famós endeutament públic ja esmentat, fent pagar a la població les conseqüències del propi sistema econòmic sense que aquest es vegi qüestionat. Tot plegat per evitar que les grans empreses no puguin perdre taxa de benefici, és a dir, socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys.
L’anomenada globalització, juntament amb l’externalització de serveis ╼fent que molts productes de primera necessitat, així com la pròpia economia, depenguin de les importacions i exportacions transfrontereres╼, a més a més de provocar una precarització del treball acumulant la riquesa en mans d’una minoria fa difícil gestionar aquest tipus de contagi. Amb això, lluny d’aplicar el racisme fronterer actual, creant una dicotomia entre ciutadans de primera i ciutadans de segona o, inclús, no-ciutadans en la categoria de persona sense papers; venim a denunciar precisament el motiu d’aquest filtre entre els diferents estats-nació. La lliure circulació del capital ha portat a posar en risc milers de persones innocents, sobretot en aquells països amb un sistema sanitari menys òptim. La solidaritat i la fraternitat haurien de ser els valors de fons de les dinàmiques entre comunitats.
Cal esmentar també que l’aparició del virus no és un fet casual. La destrucció del medi ambient, la desforestació dels boscos en concret, a més a més de destruir la biodiversitat del planeta, també pot provocar greus conseqüències de caràcter immediat per a la salut humana. La pèrdua dels ecosistemes provocada per l’impacte humà obliga molts animals a migrar i instal·lar-se a prop dels humans, la qual cosa multiplica les probabilitats de mutació de nous microbis en patògens. Aquesta és una de les causes que explica l’aparició de nous virus desconeguts que poden infectar la població com podria ser la mateixa covid-19.
Davant la propagació del virus, les joves del barri i del districte seguirem actuant de forma responsable per evitar més contagis i acabar amb la pandèmia. I davant d’aquesta crisi que tot just comença, tinguem un pensament molt clar: la classe capitalista farà tot el possible per mantenir els seus beneficis i serà a costa de les classes populars, com sempre. Així doncs, contra l’ofensiva del capital, defensem-nos, perquè ens hi va la vida. Per això, com a totes les crisis, ens cal una resposta col·lectiva, perquè quan l’estat capitalista prefereix seguir apostant per la ruleta russa financera i ens abandona en comptes de posar la vida al centre, només ens queden les veïnes.
Així, apostem per fer barri, amb iniciatives com les tres xarxes de suport mutu del districte de Cassoles, Sarrià i Vallvidrera, que ens demostren que l’organització és necessària per a la vida, que ens necessitem les unes a les altres, que, organitzades, és quan enmig d’un panorama desolador, podem veure la llum, i que som capaces de pensar en l’alternativa que acabarà per sempre amb el capitalisme. Perquè sembla la fi, però podria ser l’inici.
