Crònica cultural
Juanjo Compairé
Una setmana més tard que La Font del Mont i al mateix temps que Mas Guimbau i Can Castellví, Vallvidrera obre la seva Festa Major el divendres 6 de setembre. Una setmana més tard s’hi afegirà Mas Sauró a aquesta gimcana de festes dels barris de muntanya.
Ambient de començament de curs
Aquests dies d’inici de setembre són de retrobaments, d’explicar-se les vacances amb les amistats i la gent veïna. L’ambient de la Plaça del Centre Cívic, plena a vessar, s’omple d’abraçades, encaixades de mans, de cridòria. Les criatures, excitades perquè estan apurant els darrers dies abans que comenci l’escola, juguen en el parc, vigilades pels familiars.
La gent de la comissió de festes, uniformada amb samarretes roses, porta el pes de l’organització. A l’entrada una guardiola reclama de la gent del barri una aportació econòmica voluntària per les despeses. Una llarga barra de bar serveix cerveses i hamburgueses: de seguida es forma una cua molt llarga de gent afamada i assedegada. Després la Marina, de la comissió, es disculparà per no haver aconseguit reduir les deixalles de tot plegat. Això sí, els gots són de plàstic retornable, amb una inscripció post-punk: ‘Got save the queen. Festa Major Vallvidrera 2019’.
Reivindicacions pendents
Com que comença la temporada, es reprenen també les reivindicacions. Dues paradetes a l’entrada: una que reparteix banderoles gratuïtes: ‘Recuperem casa Buenos Aires’, amb un manifest “contra la cobdícia del pares Paüls”, propietaris de l’immoble. Al costat, una urna serveix per votar les propostes per rebatejar el carrer dels Reis Catòlics. És un carrer important que uneix la Plaça de Vallvidrera amb el Centre Cívic i Biblioteca, passant pel mercat. Hi ha moltes propostes de nou nom. El cap de setmana següent (entre divendres 13 i diumenge 15) es farà una segona ronda amb les tres propostes de nom més votades a la primera ronda.
L’acte d’inauguració comença amb retard. La comissió de festes crida a la participació de tothom. La Clara Raig, presidenta de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, recorda que finalment (!) el projecte del mercat ja està a punt de tirar endavant.
El pregó
Aquest any el pregó el fa l’Adrià Alonso, llebrenc d’adopció i alumne de l’escola Nabí, que segueix un programa pedagògic inclusiu. És un discurs molt emotiu, en què l’Adrià crida a estimar la muntanya i el bosc: “En elles està la força de veritat”, diu. I també a cultivar els vincles entre les persones veïnes: “Anem caminant i les persones que ens trobem ens saluden i parlem”. Fa també un cant a “la llibertat per a tothom” i acaba tenint un record especial per als companys, companyes i mestres d’escola: “perquè sense vosaltres no seria tal com soc”, diu, emocionat.
La importància de… viure a la muntanya
La nit acaba amb la segona oportunitat per veure la interpretació que la companyia fontmontina de comèdia fa de l’obra d’Oscar Wilde, La importància de ser Frank, en versió de David Selvas, amb música en directe (com sempre, molt ben interpretada). Una crítica als convencionalismes socials que aquí, a la muntanya, també es pot llegir com una sàtira amable a la gent de ciutat. En acabar, el DJ Bernat Senglar ha fet ballar tothom que quedava amb el seu Discomòbil Light.
I fins al dia 15 seguirà la Festa Major de Vallvidrera, amb actes tan destacats com ara la cursa d’orientació, el sopar de Festa Major o el concurs de paelles, entre molts altres.
