Publicitat

Ser o estar, ‘that’s the question!’

Els subjectes estem preparats per, a l’estil Au Fènix, superar dols, adversitats i contratemps

spot_img

Publicat el 5.6.2023 11:24

Opinió

Mertxe Fernández

Crec que és molt important saber diferenciar entre ser i estar. Tenim la sort que el nostre idioma ens ho permet! El verb ser fa referència a l’essència, a la naturalesa, mentre que el verb estar expressa una situació, un estat o una condició.

Publicitat

Relacionat amb aquest aspecte, hi ha altres dos termes que vull definir abans d’entrar en matèria: temperament i caràcter. El temperament és la forma bàsica com un individu s’enfronta i reacciona davant una situació determinada i depèn de la constitució fisiològica, és a dir, que el seu component és genètic. D’altra banda, el caràcter és el conjunt de marques psíquiques que donen la individualitat a un subjecte i que està relacionat, influenciat i modificat per l’educació i el treball de la voluntat, i consolidat per l’hàbit.

Publicitat

I, en tercer lloc, parlarem de l’aigua. Abans de continuar llegint, contesteu una pregunta: què és l’aigua? Resposta fàcil, no cal donar-li voltes. No és una pregunta trampa. Enhorabona a tots aquells que heu contestat H₂O. Perquè aquesta és l’essència de l’aigua. Sempre la mateixa: dues molècules d’hidrogen i una d’oxigen. Sempre H₂O.

Si perd o guanya alguna molècula, deixarà de ser aigua. Tanmateix, molts de vosaltres haureu contestat que l’aigua és un líquid, però no. Líquid és l’estat natural de l’aigua, però no l’aigua. És a dir, en condicions normals, el seu estat és líquid. A baixes temperatures o pressió, passarà a ser sòlid, el gel. Si la pressió disminueix o la temperatura augmenta, s’evaporarà i tindrem vapor. Fins i tot existeix un tercer estat, el plasma. És a dir, que la mateixa substància, la mateixa essència, presenta quatre estats diferents segons les condicions.

I ara us preguntareu: què té a veure tot això? Doncs que als humans ens passa exactament el mateix! Bé… no ens evaporem, ni ens liqüem, però som el que som i, a vegades, actuem d’una forma o altra depenent de les circumstàncies. Per fer l’analogia amb l’exemple de l’aigua, la seva composició seria el temperament, i l’ambient al qual està sotmès compondria al seu caràcter. Quan ens trobem anímicament malament, especialment quan ja fa un temps que el nostre estat d’ànim és baix, apàtic o existeix una depressió o una distímia —estat depressiu no tan intens i més prolongat en el temps—, tenim tendència a pensar que ja no som els que érem. Però això no és ben bé així, i amb aquests pensaments l’únic que aconseguireu és desanimar-vos i enfonsar-vos perquè us esteu transmetent un missatge negatiu que, a més, us l’acabareu creient. Vosaltres continueu sent els mateixos. Sou els mateixos, però no esteu iguals! Perquè les condicions, o millor, com us afecten aquestes condicions, sigui les vostres pròpies o les que us envolten, han canviat.

Però, si tot va bé, amb ajuda o sense, quan les condicions tornin a ser favorables, sigui perquè tornen a canviar o perquè us adapteu o accepteu els canvis, vosaltres també tornareu a ser els mateixos. I, possiblement, no només això, sinó que gràcies al que es coneix com a resiliència sortireu enfortits d’aquesta situació, perquè tenim la tendència, quan ens trobem bé i s’han superat les adversitats, de recordar tot allò que ens és bo, a obviar el que no ens és adaptatiu, i tirem endavant. Diguem que els subjectes estem preparats per, a l’estil Au Fènix, superar dols, adversitats, contratemps, etc.

Ara bé, advertir que passar d’un estat a un altre no sempre és fàcil i ho podem fer sols, sinó que, de vegades, resulta dolorós i complicat. Que no és qüestió de: “no et preocupis, ara estàs, però no ets” i llestos!

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí