9 C
Sant Gervasi
| Diumenge 05 de desembre de 2021 |
Publicitat

S’expandeix el discurs de l’odi a Sarrià-Sant Gervasi

"Hi ha veïns amb més motivació per cridar a posar alarmes i assenyalar un col·lectiu que per moure un veïnat a solidaritzar-se"

Publicitat
Publicitat

Opinió

Clara i Andreu – Sindicat d’Habitatge de Cassoles 

Altra vegada vibra el mòbil, ha arribat l‘enèsim missatge al Whatsapp del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, i altra vegada és un company que ens envia una fotografia d’una pintada apareguda recentment a prop de casa seva. “Què vol dir? És per a nosaltres?”. A la imatge es pot llegir “okupas basura social”. Altres dies són signatures de Vox, adhesius de grups ultra de futbol amb vincles neonazis, i s’ha de dir que també circulen fotografies amb signatures de grafiters i tota mena de pintades. Hi ha companyes del Sindicat que estan alerta constantment, els darrers mesos viuen patint, dins i fora de casa, una angoixa permanent.

Els seus cosins, també membres del Sindicat, viuen una situació més greu. Fa un temps que estan trobant escombraries, excrements humans a la porta de casa, més pintades, i fins i tot àcid de bateria. Estem convençudes que és un veí del carrer, ja que cada setmana reben atacs a la porta durant les poques hores que la llar queda buida. Estan sent vigilats.

I l’última. Fa pocs dies alguns veïns i veïnes del barri del Farró han rebut a la seva bústia una carta avisant de l’augment de la inseguretat al barri, i es fan crides a trucar als Mossos d’Esquadra i a instal·lar alarmes i portes de seguretat als propietaris i administradors de finques que tinguin locals i pisos buits. Afirmen que creix la delinqüència, les ocupacions, la brutícia, i assenyalen directament adreces on viuen infants, com a responsables de l’augment de la inseguretat. El perfil a qui assenyalen aquests veïns: famílies romaneses.

Segons el Ministeri d’Interior la realitat és que aquest 2021 a Espanya s’han registrat els mínims històrics de criminalitat i Barcelona encapçala el rànquing amb una caiguda del 39% respecte a les dades del 2019. Han caigut robatoris, agressions i ocupacions. Amb dades del 2020 l’Ajuntament de Barcelona publicava que en 8 dels 10 districtes de la ciutat la inseguretat és la principal preocupació dels ciutadans, i en segon terme l’accés a l’habitatge. La principal preocupació a Sarrià-Sant Gervasi és la neteja i la demanda de millores en l’equipament municipal, fet que s’explica per ser una de les zones amb menys conflictes de convivència, més seguretat i fins i tot major percepció d’aquesta (la percepció subjectiva). Tot i això hi ha qui intenta crear un altre relat que no té res a veure amb les dades. Una unió entre racistes, premsa groga, extrema dreta, empreses de seguretat i representants polítics que manipulen l’opinió pública per afavorir els seus interessos privats.

“La crisi de l’habitatge és una novetat per a moltes persones d’aquest districte”

Des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles detectem que la crisi de l’habitatge és una novetat per a moltes persones d’aquest districte. Si bé els preus del lloguer ja ens escanyaven, amb la crisi de la covid s’han precaritzat feines i s’ha disparat el nombre d’aturades. Moltes han anat a cases d’amics i familiars per sobreviure, comparteixen pisos i habitacions, han marxat de la ciutat i altres han hagut de continuar vivint als pisos en què ja estaven sense poder fer front als pagaments o no els hi ha quedat altre remei que entrar a ocupar pisos buits.

Aquesta realitat no és una novetat per tantes persones d’origen romaní. Si bé tenen papers per residir, els hi és impossible accedir al mercat laboral, i encara menys a un lloguer, ni somiant-ho. Són persones que ja fa anys que viuen al districte, els nostres veïns i veïnes, que ara són la diana del racisme amagat sota discursos d’inseguretat i dificultats de convivència. S’expandeix el discurs de l’odi al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Aquests discursos construeixen un discurs simplista, un imaginari d’alteritat racista i classista d’un “nosaltres veïns i veïnes de Sant Gervasi o el Farró” i un altre “el clan romanès”. Parlant des d’una superioritat etnicista sobre l’existència d’un suposat clan que no és veïnat. Les famílies romaneses són tan veïnes del barri com ho és la persona de la porta de davant de casa qualsevol. És més, amb la crisi d’habitatge la mobilitat de les persones que lloguen és alta, així que segurament moltes persones romaneses portin més anys vivint aquí que tants altres a qui sí que se les considera veïnat. Aleshores, quin és el criteri per dir qui és o qui deixa de ser veí o veïna? Nosaltres no dubtem que és el racisme i que les nostres companyes són tant veïnes com qualsevol altre.

“Parlar de clan només ho fan els racistes per donar una caracterització tribal”

Un altre exemple de racisme és parlar de les persones o famílies romaneses com un clan, és absolutament ridícul. Pressuposant coneixement i vincles de sang entre totes les persones romaneses del districte, una imatge falsa. O una forma de viure unànime si és que es coneixen entre elles. Amb cap persona de l’Europa oriental (recordem que Romania és Europa) parlaríem en aquests termes si tenim gustos similars, si anem i venim a casa unes i altres o ens solidaritzéssim. Ens referiríem a famílies, amistats o persones. Parlar de clan només ho fan els racistes per donar una caracterització tribal.

És molt greu el que està passant en aquest districte en els darrers mesos. Sota les crides de major seguretat s’han arribat a difondre adreces de persones racialitzades i famílies vulnerables on viuen menors d’edat. En un districte on Vox té la seva seu, on hi ha el principal club de neonazis de Barcelonal’Empel i on tenim una llarga llista d’hereus del franquisme. En un districte amb aquestes característiques, algú s’atreveix a assenyalar persones i allà on viuen. A més de ser jurídicament denunciable -si tinguéssim noms i cognoms dels responsables- on queda la seguretat de les veïnes? Per enèsima vegada es tracta a les persones romaneses com a ciutadanes de segona, posant la convivència i les seves vides en risc. Al districte objectivament més tranquil de Barcelona s’està legitimant la violència que reben diàriament a través d’aquest tipus de campanyes.

Hi ha persones que es preocupen més per aquella minoria propietària que té pisos buits (no hi viuen) que no pas per aquells veïns i veïnes que sí que tenim a prop i que podem veure cada dia com intenten sobreviure per sobre les dificultats i els atacs que reben freqüentment. Hi ha veïns amb més motivació per cridar a posar alarmes i assenyalar un col·lectiu que per moure un veïnat a solidaritzar-se amb les veïnes amb problemes d’habitatge, tal com fem al Sindicat.

La manca de seguretat en els nostres drets que es manifesta en l’emergència de l’habitatge, sense ingressos per garantir la vida i l’existència d’un entorn racista s’està anomenant, erròniament, “problema de seguretat.” S’està construint un “ells” i un “nosaltres” que el Sindicat d’Habitatge de Cassoles volem denunciar perquè estiguem atentes i en siguem crítiques. S’alimenta una percepció de la seguretat per part de la dreta i l’extrema dreta que res té a veure amb la realitat i que típicament apareix en els moments de crisi i de canvis en els cicles polítics. Per aquest motiu, les crides a la seguretat són els discursos políticament correctes i extremadament perillosos del racisme i el classisme.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.