Escoles
Mireia Verdaguer
Moltes famílies durant aquest temps assistiu a la jornada de portes obertes per poder veure i conèixer una mica més les possibles escoles on portareu als vostres fills i filles.
Moltes vegades, després de tenir més o menys clara l’escola que us agrada, us trobeu que si aquestes són d’àmbit concertat o públic, l’accés va per punts i, a vegades, això crea una desil·lusió a la família. No només heu visitat moltes escoles i per fi teniu més o menys clara la que voleu, sinó que després us fan saber que segons com, potser no hi podeu entrar.
A l’article anterior exposàvem alguns aspectes que considerem importants a tenir en consideració a l’hora de triar escola. Ara potser ens toqui preguntar a l’escola durant les jornades de portes obertes què ofereixen perquè els nostres fills i filles tinguin allò que nosaltres desitgem per a la seva formació.
Molts de nosaltres quan visitem una escola trobem que ens ensenyen les instal·lacions, les innovacions metodològiques d’aprenentatge i, també, totes aquelles tendències educatives de les que avui dia sentim tant a parlar. Com per exemple: educació en valors, treball de les emocions, projectes, entre d’altres.
Si bé és cert que tot això ho hem de tenir en compte a l’hora d’escollir escola, també és cert que, no només això, pot ser l’única raó que ens porti a decidir sobre un centre educatiu o un altre. Tret que indagueu si ho fan, com ho duen a terme i hi estigueu d’acord.
Un cas real
A continuació us exposo un cas real:
La setmana passada una mare il·lusionada m’explicava que havia trobat l’escola on li agradaria que entrés el seu fill i el perquè. Em va parlar sobre la metodologia que tenen, els espais i em va comentar que: “treballaven les emocions”. Per a ella, és molt important. Aleshores jo li vaig preguntar: “I com ho fan”? i em va respondre que ho treballaven mitjançant el “monstre de colors”. Però no va preguntar més…
Amb això vull dir, que tant important és el què com el com. Per exemple: Si un dia a la setmana la mestra ensenya els monstres de colors de les emocions i l’objectiu és endevinar l’emoció que representa, segons la meva opinió, no s’està aprofitant prou aquest recurs. Ara bé, si els monstres de colors de les emocions estan a la classe i els infants saben que en tot moment poden agafar-los si necessiten expressar algun tipus d’emoció o sentiment, i s’ofereix un espai perquè es pugui expressar-se individualment, aleshores em sembla un recurs genial per treballar les emocions. Perquè les emocions no només s’han de poder identificar, sinó que també s’han de poder expressar i compartir.
Aquest cas l’explico per dues raons:
— En primer lloc, no només és important allò què ofereix el centre educatiu, sinó que també el com.
—I en segon lloc, perquè moltes famílies us desil·lusioneu si no podeu entrar al centre educatiu que us agradaria. I vull que la desil·lusió vingui i hi sigui present quan, i només quan, indagueu i sapigueu que és aquest centre i no un altre, el que ofereix tots aquells requisits que vosaltres desitgeu per als vostres fills i filles.
Mireia Verdaguer és psicòloga
